Joan Carles Virgili: “La nostra raó d’existir és la vessant social i l'objectiu és treballar pel nostre territori”

El setembre de 2014 naixia el Club Tennis Taula Ganxets de Reus amb només set llicències federatives. Onze anys després han superat les 190 i el seu primer equip femení, el Miró Ganxets Reus, s’ha classificat per a la segona fase de la Champions, la màxima competició europea d’aquest esport. El club reusenc, però, també és referent com a escola de tennis taula i en el vessant social.

Què significa per al club que presideix haver-se situat entre els dotze millors equips d’Europa del tennis taula femení?

— Per a nosaltres és un honor. No deixem de ser un club modest, que estem en una lliga en què pressupostàriament i estructuralment no hi hauríem d'estar. Les nostres instal·lacions compleixen al límit els mínims per poder acollir la competició. Però estem orgullosos de ser-hi. Aquest any comencem la dotzena temporada i és un èxit jugar la màxima competició europea.

Quina ha estat la clau perquè en només onze anys s’hagin situat a l’elit europea?

— Hi ha hagut molta il·lusió. Com a club hem respectat tres eixos. L’eix social ha estat molt evident. Tenim persones entrenant al club amb Parkinson, amb síndrome de Down, amb malalties mentals. De la família dels Ganxets, un 30% són de l’àmbit social. La nostra raó d’existir és el vessant social, perquè tornes al territori l’agraïment dels patrocinadors i de tothom que ens ajuda. No deixem de ser una entitat sense ànim de lucre que tenim com a objectiu treballar pel nostre territori.

També teniu un vessant competitiu.

— Tenim la part elit, on ara estem de pujada amb la Champions. Crec que tenim un bon equip aquesta temporada i podem fer un bon paper. En la segona ronda estarem en un grup de tres equips i els dos primers continuaran vius a quarts de final i l'últim se n’anirà entre els vuit millors equips de la segona competició, la ETTU. Mai hem arribat a quarts de final de la ETTU. Passi el que passi farem el millor resultat de la nostra història a Europa.

Quan serà el pròxim partit de Champions?

—  L’11 de novembre. Serà a casa i rebrem les campiones o les subcampiones de la Champions [el sorteig és avui]. A la primera ronda no vam poder disposar del millor equip, però aleshores sí que el tindrem. Per què no les podem sorprendre a casa? Els rivals no estan acostumats a jugar en condicions tan modestes i és un factor que pot jugar a favor nostre. Intentarem que el nostre local de joc sigui una bombonera i posar pressió. Volem que el factor pista pesi. L’últim també el jugarem a casa el 17 de gener i, entremig, els dos partits de fora.

Amb quin pressupost anual compta el club?

— Normalment estem entre els 200.000 euros i els 240.000 euros. Falta saber com acaben algunes coses on hem concursat i, si cauen del nostre costat, estarem més a prop dels 240.000 euros.

L’altra pota important del Ganxets és l’Escola.

— Sí. És on estem invertint més diners. Tenim una bona escola i podem apostar fort pels projectes socials perquè l’elit ens aporta recursos per poder sostenir les dues coses. Per les quotes que cobrem, la nostra escola és totalment deficitària. Som dels pocs clubs de Catalunya de tennis taula que ens paguem nosaltres les instal·lacions. Comencem el mes en negatiu perquè hem de pagar el lloguer, l’electricitat, la neteja, les millores que hem fet. Els altres tenen instal·lacions públiques per les quals no paguen.

Les instal·lacions actuals s’han quedat petites?

— Podríem dir que estem en el temps de descompte. És el meu últim any de mandat. Legalment se m’acaba el 12 de juny vinent i el gener o febrer prendrem una decisió de si continuem o no. Hi ha clubs grans que ens volen absorbir. Com a projecte, el fet de ser individuals té molts riscos però també molts beneficis, perquè les decisions les prenem nosaltres. Les instal·lacions s’han quedat petites. Onze anys enrere vam començar en aquestes instal·lacions set persones: tres socis, el fill d’un d’ells i les meves dues filles. La temporada passada la vam acabar amb 192 llicències federatives. Esperem superar aquest any les 200 fitxes i això s’ha quedat petit. Si continuo, la meva idea és crear una escola internacional.

Com seria aquest projecte?

— Crec que en la regió on estem podria tenir èxit, però requereix molts recursos d’arrencada. Necessitaríem unes instal·lacions el triple de grans que les que tenim ara. També necessitem un local social i un gimnàs. Ara que hem entrat en aquest club dels millors d’Europa veiem encara més que estem mancats d’instal·lacions. És el gran repte de la pròxima junta, siguem nosaltres o no. Hem de créixer.

Aquest divendres seran la seu d’un partit internacional de Catalunya contra Letònia.

— Com a club tenim molta relació amb la presidenta de la Federació de Letònia i, arran d’una competició internacional que estem organitzant juntament amb la Federació Catalana a Salou, va néixer aquest enfrontament internacional. Aquests últims anys s’havia fet a Barcelona i a Girona i ens vam plantejar si es podia fer a Tarragona, a casa nostra. Tenim la limitació que tenim, però intentarem oferir un bon espectacle. Pot ser un esdeveniment que ens doni visibilitat. Amb la selecció catalana hi jugarà una jove promesa del nostre club, de només quinze anys, la cambrilenca Renata Shypsha, que serà el futur referent i imatge del club. Seran cinc partits: dos individuals masculins, dos individuals femenins i un doble mixt, on participa la Renata.