Un patrimoni, una mirada, un llibre i un vi
La intensa relació entre Joan Miró, Mont-roig i el seu patrimoni agroalimentari
Www.ruthtroyano.cat“P our venir ici à Montroig, sur quelle visite nous comptons absolument, je me permets de vous conseiller de venir à votre retour, il fera moins chaud et les raisins seront mûrs ”. Joan Miró escriu a Vassili Kandinski el juliol del 1935 i el convida a visitar Mont-roig de tornada d’un viatge que el pintor rus té previst a Barcelona i Palma. Li suggereix que sigui a finals d’estiu: farà menys calor i el raïm estarà madur.
M’ho explica la historiadora Elena Juncosa Vecchierini, àvida lectora de la correspondència freqüent que mantenien els dos genis. Em revela també que a la vora de Mas Miró hi havia plantada vinya i s’elaborava vi ranci que Miró regalava a amics i familiars.
El pintor ha estat un gran ambaixador del patrimoni agroalimentari a través de l’art i en són testimoni moltes obres, la més reconeguda és probablement La masia.
A mi m’agrada especialment L’ampolla de vi, un oli sobre tela pintat a París en plena efervescència surrealista que em fa pensar com era de natural en Miró reproduir la cultura del vi que havia viscut i begut a casa. Li era tan natural com dur una garrofa del mas a la butxaca quan se n’allunyava.
Juncosa és l’autora de Mas Miró, un oratori per a Les Pobles, publicat per Ganzell. El llibre és un extracte de la investigació acurada que ha fet sobre Miró i el seu context artístic i cultural a Mont-roig, per la qual va rebre el premi Pilar Juncosa d’investigació l’any 2011.
Més enllà dels documents inèdits sobre la capella, la historiadora ressalta les paraules del pintor sobre la terra: “Com ens ennobleix el camp! [...] Com enforteix també el nostre esperit”.
“Escoltar el crit de la terra”, advertia Joan Miró per exaltar-ne els valors. I aquest vincle amb el paisatge mediterrani el va portar a defensar-lo arreu, com ara volem que els vins defensin el territori on neixen quan viatgen a l’estranger.
La catedràtica Fina Anglès va encertar de ple en la seva intervenció a la presentació del llibre: “El localisme ben entès no és sinó el guant que ens permet abastar l’univers”. Anglès cita Cesare Pavese i refereix a Mas Miró les paraules del poeta: “Llocs únics amb diàleg inacabable”.
Juncosa va fer bé de triar un vi per celebrar la publicació: l’Englora 2011, de Cellers Baronia del Montsant, que pren el nom d’un dels cingles més alts de la serra màgica. Un vi de Cornudella, el poble del pare de Miró. No hi ha casualitats sinó causalitats. Ara que la tendència en el vi són les heritage varieties, cal tornar, doncs, “allà on tot comença”. Així ho diu el pròleg del llibre i així va començar la reconciliació de Mont-roig del Camp amb Miró amb motiu del centenari. Tot recomença, és el moment del no-retorn.