Els pèl·lets són unes petites boles de plàstic (d'uns 5 mm) que es produeixen principalment a partir de la destil·lació del petroli. Són el component principal per fabricar moltíssims productes de consum, des de xeringues fins a bosses de plàstic, passant per joguines, peces d'automòbil... La seva mida i la falta de conscienciació general han provocat que fins ara no hi hagués control de les pèrdues d'aquest material, que es fa servir des de fa 80 anys. Els milions de boles de pèl·lets abocades tots aquests anys han alterat ecosistemes. Peixos i ocells els confonen amb menjar i això els pot acabar provocant la mort. La introducció de la nova llei europea adverteix que "els danys que els microplàstics causen en el medi ambient i, potencialment, en la salut humana poden exacerbar-se amb la presència d'additius químics nocius i altres substàncies preocupants que s'afegeixen durant la producció i la transformació".
Les pluges tornen a omplir de pèl·lets la platja a Tarragona
L'Ajuntament de Vila-seca envia un informe de l'afectació a la Fiscalia i un altre al Govern
Vila-secaLes intenses pluges que aquest hivern han caigut sobre Tarragona han omplert les rieres que desemboquen al mar i han tornat a embrutar les platges de pèl·lets. L'aigua que cau sobre les instal·lacions de les empreses que manipulen aquests petits plàstics els condueix a través dels desaigües cap a les rieres, i després van a parar a les platges i al mar. L'últim episodi greu es va produir a causa de les precipitacions entre el 16 i el 18 de gener, segons va poder comprovar l'inspector municipal de platges de la Pineda (Vila-seca), que va fotografiar i documentar els milers de pèl·lets que van aparèixer a la platja.
Tota aquesta informació, farcida de fotografies, està en mans de la Fiscalia de Medi Ambient, que va recollint informació per si cal reobrir una causa que es va tancar a finals del 2024, quan es va concloure que a partir de la investigació feta "no es poden atribuir episodis concrets a empreses determinades". Aquell decret d'arxivament advertia l'administració pública que davant l'evident presència de pèl·lets calia "un control constant tant dels sistemes de prevenció de totes les empreses que fabriquen o gestionen pèl·lets com les tasques de neteja i remediació de les platges per les entitats competents".
En paral·lel, l'alcalde de Vila-seca, Pere Segura, també va enviar una carta a la delegada del Govern a Tarragona denunciant "la nova presència de pèl·lets de plàstic a la platja de la Pineda" i reclamant "la necessitat d'acabar amb els abocaments descontrolats". A la missiva, l'alcalde exigia també la "convocatòria immediata" del grup directiu de la Plataforma Zero Pèrdua de Pèl·lets i recordava que la nova legislació europea obliga a prevenir aquestes pèrdues. La carta exposa que "aquesta problemàtica supera clarament l'àmbit local i reclama una resposta política, clara i efectiva".
En declaracions al diari ARA, Segura denuncia que els pèl·lets arriben al mar per les rieres, que són competència de l'Agència Catalana de l'Aigua (ACA), i pel port, que és competència de l'Autoritat Portuària. "Aquestes administracions han de poder interceptar els pèl·lets", afirma. Fonts del Port de Tarragona, consultades per l'ARA, defensen que ells també són "part afectada" i que estan "oberts al diàleg entre productors, agents de la cadena logística i responsables administratius per tal de fomentar el consens per dur a terme actuacions que permetin eliminar aquests microplàstics de rieres, rius, platges i mars". Tota aquesta tasca recau sobre el govern de la Generalitat, que, a més, està obligat a trobar solucions en un any i mig.
Forçats per la UE
A finals de l'any passat, la Comunitat Europea va fer un gran pas per evitar els abocaments de pèl·lets i va establir una nova regulació que hauran de complir "totes les entitats que manipulin gransa de plàstic en tota la cadena de subministrament, amb independència del seu ús final". La normativa, d'obligat compliment a partir del desembre de 2027, vol garantir "la traçabilitat de la gransa de plàstic manipulada i transportada en cada estat membre perquè les autoritats competents puguin realitzar eficaçment controls de compliment". L'objectiu és clar: per evitar que les investigacions acabin com la de Tarragona, cal poder determinar en quin moment de la cadena s'ha produït l'abocament.
Actualment, es pot saber qui ha fabricat un pèl·let determinat que hagi aparegut en una platja, però això no implica que sigui responsabilitat seva, ja que potser ha caigut en un altre moment del procés. Per això la normativa europea inclou els productors, que són la primera baula de la cadena, però també els transportistes, els que els emmagatzemen o els que els fan servir per fabricar productes de plàstic. El text també diu que, per poder "garantir la traçabilitat", cal fer un registre de totes les instal·lacions que manipulen i transporten les petites boles de plàstic, i obliga els "operadors econòmics" a tenir un pla de gestió que especifiqui, entre d'altres, les tones de pèl·lets que manipulen al cap de l'any, així com els llocs de les instal·lacions on es poden produir aquestes pèrdues.
Per tirar endavant aquesta normativa –que posa fi a la impunitat de l'abocament de pèl·lets– ha estat clau el paper de Good Karma Projects, una organització sense ànim de lucre fundada per dos catalans. Un d'ells, Jordi Oliva, va participar juntament amb l'alcalde Pere Segura en les ponències que va organitzar la Unió Europea per redactar el text. "Un cop els pèl·lets arriben a la platja ja no pots saber a qui li han caigut", lamenta aquest enginyer industrial. Per això, la norma se centra sobretot en la prevenció i obliga les empreses a tenir "dispositius de captació".
Qui ha de vetllar perquè tot això es compleixi és el departament de Territori, Habitatge i Transició Ecològica. Tant el grup de treball com el grup directiu que s'han creat per aplicar la nova normativa ja s'han reunit. Per ara, l'objectiu és començar a fer el registre i millorar la coordinació amb els ajuntaments afectats, ja que algunes de les empreses que manipulen pèl·lets es regeixen per llicències municipals. En aquests grups de treball hi ha també les empreses químiques de Tarragona. Fonts de l'Associació d'Empreses Químiques de Tarragona (AEQT) recorden que el 2018 van impulsar un projecte intern per reduir la pèrdua de pèl·lets i defensen que les empreses "estan compromeses amb la reducció de pèrdues involuntàries". També asseguren que treballen per mentalitzar els altres agents que també poden tenir responsabilitats en aquesta problemàtica, com els transportistes.
Malgrat tot, entre empreses i Govern hi ha una causa oberta. Arran d'una denúncia de la fundació Surfrider Foudation Europe, el departament d'Acció Climàtica de l'anterior Govern (ERC) va investigar el 2024 la presència de pèl·lets a la conca del Francolí i va constatar "una deficient praxi en les diferents etapes de la cadena". A partir d'aquestes conclusions, el departament va aprovar un pla que obligava desenes d'empreses del polígon petroquímic de Tarragona a prendre mesures per evitar aquestes pèrdues –avançant-se així a la normativa europea–, però les empreses hi van recórrer i el cas està en mans del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC).