"Som tossuts i guerrers": així arriba la cultura a la Tarragona rural

TarragonaViure de la cultura és difícil, però fer-ho més enllà de l’àrea metropolitana de Barcelona sembla directament impossible. Al Camp de Tarragona i les Terres de l’Ebre es programen espectacles i festivals de molta qualitat, tant públics com privats, però les vies per fer arribar la cultura al món rural són molt fràgils. Hi ha exemples d’èxit, però també de fracàs. Hi ha artistes que decideixen dedicar-se a una altra cosa o festivals que havien funcionat molt bé, però que opten per créixer i acaben agafant-se els dits. Hi ha subvencions per impulsar diferents activitats culturals, principalment del departament de Cultura i de la Diputació de Tarragona, però dependre de les ajudes públiques per poder funcionar és un risc molt alt.

"No pots dependre de les subvencions per tirar endavant. Les subvencions t’ajuden a caminar, però no pots caminar per les subvencions", explica Dèlia Batet, que aquest any celebra el trenta aniversari de Passabarret, una companyia de Valls de pallassos i circ. Després de tres dècades de "picar molta pedra", Passabarret s’ha erigit com la companyia de circ més important del Camp de Tarragona. Han fet gires per Mèxic, Jordània i molts altres països i també tenen una escola de circ, la Circoteca, on hi ha un centenar d’infants que aprenen a fer malabars com a extraescolar. Arribar fins aquí no ha estat fàcil. "Ens agraden els bolos,però fem també una feina molt dura d’oficina", explica David Sancho, l’altra ànima de la companyia. "No tenim els mateixos recursos que els que són a l’àrea metropolitana de Barcelona. Quantes companyies de Tarragona hi ha a les grans programacions?", pregunta. La Dèlia reivindica que la companyia lluita "per dinamitzar el circ al territori" i assegura que, tot i les dificultats, ho estan aconseguint. "Som tossuts i guerrers i el nostre pallasso és gamberro", diu amb un somriure. Aquest any, per l’aniversari, han programat la majoria de gires per les comarques tarragonines, perquè, encara que portin trenta anys, hi ha pobles on mai han actuat. "Ningú és profeta a la seva terra...", diu.

Els que també lluiten per viure de l’escenari són els deu actors de la companyia de teatre Teatralitzat, que són de diferents poblacions del Camp de Tarragona. "Hi ha poques companyies fora de Barcelona, de manera que, quan acabes de formar-te, t’has d’espavilar molt o anar a treballar a Port Aventura", explica Eva Vives Cabré, directora de la companyia. En aquella època, la Sala Trono de Tarragona, que sense cap mena de dubte, fa una gran aportació a la cultura més enllà de les fronteres amb la capital, començava a programar producció pròpia al territori.

Tossuts com la Dèlia i el David han optat per espavilar-se molt. El seu punt fort és oferir "projectes a mida" als diferents ajuntaments locals i també tenir en compte les estructures dels pobles, que en la majoria dels casos no tenen teatre. Un dels espectacles que millor els funciona és Al Safareig, un projecte que vol donar vida als rentadors dels pobles i donar veu a les dones que els feien servir.

L’obra, que en lloc d’un teatre es pot fer en un safareig o en una plaça, té música en directe, està ambientada a principis del segle XX i té un punt còmic. Els va funcionar tant bé que n'han fet una segona part: Tornem, al Safareig. Per viure del teatre, els toca treballar per diferents companyies, impartir classes i moure’s molt. "Hem anat molt a les Terres de l’Ebre i a Lleida, on també hi ha companyies que es mouen molt, i al Penedès", explica.

Si les arts escèniques són difícils, la música tampoc és gaire fàcil. "A tota la demarcació de Tarragona només hi ha dues discogràfiques registrades", diu Nacho Pascual, que treballa per a Rambla Discos. "És cert que s’ha avançat, però encara falta molt. Anem tard", lamenta. Segons ell, "els artistes i els creadors marxen d’aquí perquè la xarxa continua sent centralista". Per a ell, "tot el que queda fora de l'àrea metropolitana de Barcelona es pot considerar rural". Malgrat el pessimisme, considera que hi ha mercat perquè detecta una certa "saturació dels grans espectacles i una necessitat de fer coses més petites". Pascual reconeix que l'Institut Català de les Empreses Culturals subvenciona la creació, però critica que l'exhibició ja queda en mans privades o en mans dels ajuntaments que, al final, gràcies a les festes majors, són els responsables de bona part de la programació cultural del país.

"Ja anirem a Barcelona a veure Dire Straits"

A la Conca de Barberà, amb només 620 habitants, hi ha el poble de Solivella, que s'ha convertit en tot un referent cultural. Al cicle Les Nits a la Fresca d'aquest estiu hi actuaran Buhos, El Pot Petit, Manu Guix i Elena Gadel i, en altres edicions, hi han passat Sexenni, Laura Andrés i Roser Loscos, Las Migas i també Suu, entre molts altres. A la programació també hi ha sempre grups de la zona. "La gent de poble no ens hauríem de desplaçar per veure segons què", reivindica l'alcaldessa, Rosa Salvadó, que afegeix: "Ja anirem a Barcelona a veure els Dire Straits".

Tipa de veure que "sempre tocava la mateixa orquestra a quatre pobles", Salvadó va buscar els mecanismes per aconseguir que grups de primer nivell s'acostessin fins a aquest poble de la Conca. I va trobar una fórmula: "Treballar directament amb els mànagers, buscar subvencions i patir molt". El patiment també està relacionat amb les subvencions. Per al cartell dels concerts de Les Nits a la Fresca d'aquest estiu, Salvadó va demanar les subvencions el març passat, però no sabrà si n'hi donen fins al mes de novembre. L'Ajuntament, com és normal, haurà de pagar els grups després de les actuacions, de manera que assumeix el risc que finalment no els hi concedeixin les subvencions i ja s'hagin gastat els diners.

Un cas semblant és el d'Escena Germinal, un festival rural d’arts en viu impulsat per Projecte Ingenu i Cassandra Projectes Artístics. El festival compta amb les subvencions de la Generalitat i de la Diputació de Tarragona i també amb una aportació de l’Ajuntament d’Alcover, que, a més de posar-hi diners, ofereix les instal·lacions d'El Convent de les Arts, una residència artística municipal. Compten també amb partners privats, com el Celler Mas Vicenç. El festival, que ja suma quatre edicions i busca consolidar-se, se celebra a quatre municipis de l'Alt Camp i té un pressupost de 40.000 euros. Tot i les institucions i col·laboradors que hi ha al darrere, encara cal patir: "Depenem d'uns ajuts públics d'unes institucions a qui estem molt agraïts, però per una qüestió de terminis aquesta edició no ha estat gens fàcil", va explicar en roda de premsa Marc Chornet, un dels directors del festival. Més tard, va aclarir que no van saber que els havien donat totes les subvencions fins la setmana abans de la presentació, quan ja estava tot organitzat. "Les nostres fonts de finançament són molt inestables", va confirmar Júlia Simó, l'altra directora del festival. El primer tinent d'alcalde d'Alcover, Josep Maria Girona, va destacar que una de les fortaleses del festival és que "es va consolidant a poc a poc, i no fa un foc de cop i volta per després anar morint". "Som al món rural: construïm un marge i no construirem un altre marge fins que no hàgim acabat aquest", va dir.

"És complicat, però no més difícil"

Un dels festivals més que consolidats és l'Eufònic, el festival d'arts sonores, visuals i digital-performatives de les Terres de l'Ebre. Aquest cap de setmana passat ha celebrat la 14a edició amb actuacions en 35 espais d'onze poblacions. El director, Vicent Fibla, no comparteix la tesi que programar cultura fora de Barcelona sigui més difícil: "És complicadíssim i funciona d'una altra manera, però no crec que sigui més difícil". L'Eufònic ha anat creixent any a any, sempre intentant oferir "propostes culturals que tinguin connexió amb el territori", segons Fibla. El festival funciona amb l'ajuda de subvencions i el 75% del que ofereix és gratuït amb reserva prèvia. El públic és, majoritàriament, "de les poblacions on passen les coses" i també dels veïns d'altres pobles de l'Ebre, així com visitants de Barcelona, Tarragona i el País Valencià. Pel que fa als artistes, un 50% són catalans, alguns dels quals del territori; un altre 25% són de la resta de l'Estat, i un altre 25% internacionals. La fórmula funciona i cada any poden participar en aquest festival unes 5.000 persones.

Una altra opció per fer arribar la cultura a les zones rurals és, directament, crear la cultura en aquests espais. Això és el que intenta fer el jovent de la Selva del Camp, un poble de 5.800 habitants del Baix Camp que des de fa dos anys organitza l'Empelt, un festival d'arts en directe. Per tirar-lo endavant, reben subvencions de la Diputació de Tarragona i de l'Ajuntament i també a través d'una campanya de mecenatge entre els comerços del poble. El festival només dura un dia i el seu principal objectiu és implicar-hi la gent del poble, des dels més grans fins els infants de l'escola de música, que acaben actuant dalt de l'escenari. "Treballem sobretot l'aspecte comunitari", explica un dels organitzadors. Segons el seu punt de vista, "hi ha demanda de festivals petits que impliquin la gent del poble".

El departament de Cultura ha canviat recentment els criteris per atorgar les subvencions per fer arribar la cultura a tot el país. Les dotacions per als espectacles considerats agroturístics han crescut dels 3,5 milions bianuals als 3 milions anuals. L'altra línia d'ajudes, la que va directament als micropobles, ha crescut dels 2,17 milions bianuals a 1,56 any. L'increment és positiu, però el fet de fer-ho anual ha disparat també la incertesa dels organitzadors, que no saben fins a l'últim moment si podran comptar o no amb els diners. La Diputació de Tarragona també té línies d'ajut que intenten prioritzar els ajuntaments més petits.