15/11/2023

Un tros d’Andalusia a l’Arboç

Pot semblar estrany, rar, inesperat, desconcertant o, simplement, fora de lloc trobar una Giralda a l’Arboç –amb 52 metres d’alçada–. Sí, és estrany! Com també trobar a Cabra del Camp, a la urbanització del Mas del Plata, la reproducció de Mazinger Z. Però la passió, follia, fixació i genialitat de la gent d’aquestes terres permet tot això i més!

Les finalitats no són les mateixes, però els resultats sí que ens semblen força similars. L’edifici de l’Arboç és el resultat d’un enamorament, o potser de dos. El primer és el del matrimoni Roquer i Negrevernis, que després del seu viatge de noces per Andalusia s’enamoraren –aquest és el segon amor– de l’arquitectura llegada pels àrabs a aquelles terres del sud.

Cargando
No hay anuncios

Les obres, que començaren el 1899, seguiren el mateix ritme que l’economia del matrimoni, millorant cada exercici gràcies als negocis familiars i algunes deixes o llegats, com també passa ara en algunes cases. Diners que Roquer, a banda de destinar a les obres de l’Arboç, també destinava a altres preceptes. Com pot ser el finançament d’una bona part de les obres del Teatre Romea de Barcelona, com a bon exemple de les seves inquietuds culturals.

Cargando
No hay anuncios

Curiosament, les obres i els plànols foren dirigits pel mateix Roquer, amb l’ajut del constructor local d’obres Antoni Feliu Tetas, que havia dirigit les obres d’altres cases i mansions del municipi. Un altre dia ja explicarem la relació d’un arbocenc amb una de les millors cases d’havans de l’illa de Cuba i el seu llegat allà i aquí.

Les obres, que finalitzaren el 1908, incloïen una gran finca ajardinada, la gran torre i el conjunt de reproduccions del Pati dels Lleons de l’Alhambra de Granada i del Saló d’Ambaixadors de l’Alcàsser de Sevilla. Un compendi molt interessant de l’arquitectura andalusí que no només s’anà documentant gràcies al viatge de la parella a aquelles terres sinó també per documentació gràfica que anaren recollint i adquirint. Pel que fa a l’interior del conjunt, predominen els arcs de ferradura, els arcs lobulats i els arabescos, a més d’un mobiliari arabesc, força popular a principis de segle XX. Tots els elements decoratius, així com els materials utilitzats, segueixen fidelment els models originals. Malgrat que l’ús de les tècniques, òbviament, fou més contemporani que pretèrit. Tot i ser encara una propietat privada, la Giralda i la resta de conjunt ofereix visites guiades i la possibilitat de ser coneguda per dins i fora, també els jardins. Una bona excusa per passejar per l’Arboç i descobrir el seu far de terra endins. L’edifici de l’Arboç és el resultat d’un enamorament, o potser de dos.