Un viatge pel món dels carros i els carruatges

TarragonaDues carretes del Far West, un trineu finlandès de fa més de dos segles que el pot arrossegar un ren o un cavall, el carruatge amb què la mare del General Prim anava de Reus a la Masia de Vila-seca o un carro que porta 72 caixes d’ampolles de Chartreuse amb l’embalatge original preparades per ser omplertes. Són alguns del més d’un centenar de vehicles tirats per la força animal que formen part de la col·lecció de carros, carruatges i carretes que el torrenc Jordi Rovira Fortuny ha reunit durant més de mig segle de recerca i moltes hores de tasques de restauració.

Rovira té clar que, amb més de cent vehicles, la seva és la principal col·lecció de carros de Catalunya i a tot l’Estat es compten amb els dits de la mà les que s’hi poden comparar en alguns dels aspectes. La major part dels carros que col·lecciona els té en una exposició dins d’una nau del polígon Francolí, i aquest novembre i primera setmana de desembre es pot visitar de la mà de l'Associació Contra el Càncer de Tarragona. El cost és de 5 euros per persona i tota la recaptació aconseguida es destinarà a l’entitat, que impulsa projectes d'acompanyament, recerca i prevenció en la lluita contra el càncer. Les persones interessades han d'escriure un correu a tarragona@contraelcancer.es i indicar el dia, l'hora i la quantitat de persones que són i s'intentaran ajustar els grups.

Homenatge al germà

A l’exposició destaca el carret de bombers, una referència clara al germà del col·leccionista, que va morir de càncer als 44 anys. Era bomber de Tarragona. A ell li dedica l’exposició, i durant aquest mes fa de guia a tots els grups que la visiten: “Em fa molta il·lusió”. Rovira no només compta amb una gran col·lecció de carros i carruatges, sinó que coneix molt aquest món i té ganes de compartir-lo amb els visitants.

La part de carros dedicats al món del vi és molt completa i, a més dels carros que feien les diferents feines relacionades amb aquest sector productiu vital per al país, fa unes eines, o es complementa amb eines i diferents màquines com premses, ensulfatadores, arrencadores de ceps o bocois. Es pot veure l’evolució tecnològica al món del vi, com en el cas de les ensulfatadores en els dipòsits de fusta i després de bronze, les primeres fabricades al País Basc. També hi ha dos carros –un de drapaire i l’altre per a la venda de vi a granel o gots a les ciutats– de l’època de la postguerra que van incorporar el cautxú a les rodes de fusta, ja que Franco va prohibir les rodes de ferro perquè feien malbé el paviment. Un dels carros més impressionants és un de traginers de grans dimensions, que havia de ser arrossegat per quatre cavalls. Als anys seixanta desapareixen els carros del dia a dia del món rural. A la ciutat havia passat abans.

De pel·lícula

L’evolució de la força animal al motor de combustió es pot veure amb un carro mortuori i el Mercedes que el va substituir, o un tractor alemany de l’època de la Segona Guerra Mundial que va jubilar les arades tirades per animals. Dues peces que generen sempre molta expectació són dues carretes del Far West, de les que es feien servir en l’emigració cap a les noves terres conquerides als indis. Rovira les va adquirir en un viatge a Nova York. També té una rèplica de la carreta que conduïa Clark Gable a la pel·lícula Allò que el vent s’endugué.

A l’exposició trobem carruatges francesos, anglesos, alemanys i un d’holandès. Aquest darrer va sortir a la pel·lícula Febre de l’or i el mateix Rovira hi apareixia fent de cotxer. També hi ha carruatges que van aparèixer al llargmetratge del cineasta català Antoni Ribas Terra de canons. Trobem les típiques tartanes catalanes o de les Illes Balears i carruatges amb molta història d’arreu de l’Estat. Algunes peces denoten, pel luxe que exhibeixen, la posició social i la capacitat adquisitiva de qui eren els seus primers propietaris.

Rovira es queixa del nul suport de les administracions públiques en la compra de carros i la seva restauració. Promet treure més peces que ara no li caben a la nau quan tingui un espai més gran. Tot i que no perd l’esperança, veu molt difícil que aquesta col·lecció es converteixi un dia en un museu que permeti lluir a tots els vehicles que la integren.

El col·leccionista torrenc ha organitzat durant quatre edicions els Tres Tombs de Tarragona, i durant 28 anys vam poder veure el Jordi Rovira o algun dels seus fills portant l’Home dels Nassos en un dels seus carros.

I com va començar?

Una persona ha marcat molt la vida de Jordi Rovira, i la seva mort l’any 1975 va ser el punt de partida de la col·lecció de carros i carruatges. Es tracta de Joan Fortuny Mercadé, més conegut com el Joanet o el Joanet Sereno, ja que a més de fer de pagès tota la vida va ser sereno de Torredembarra durant vint anys. Durant la Guerra Civil van morir la seva dona i la seva filla, i un dels seus fills a causa de la metralla un any després. L’únic fill que li quedava va morir de tuberculosi als 25 anys. Al carrer Muralla, en ple nucli antic torrenc, hi ha la casa-museu del Joanet, amb les estances com eren a mig segle passat i amb el seu carro a l’entrada.

La relació entre el Joanet i Jordi Rovira va ser molt intensa durant més de vint anys. De fet, el va afillar i li va transmetre l’amor per la terra, que ja no ha abandonat mai. “Anàvem amb altres nens amb el carro a la seva finca i també va establir relació amb els meus pares. Va demanar als pares que anés a viure amb ell i van dir que sí. Em va educar amb uns valors. I en agraïment per tot el que va fer li dedico aquesta col·lecció a ell”, recorda Rovira.