De quin pa fem rosegons!
“Nena, posa-me’n una de quart ben torrada i sis bunyols per matar el cuc; avui faig fira!”, diu una senyora gran, mentre espero el meu torn. La seva parla m’ha dut a aquella quotidianitat oblidada de fa vint anys, quan anava amb l’àvia a plaça i ella s’aturava a fer-la petar amb les veïnes.
Malgrat que tenim expressions a grapats, aquesta riquesa lèxica s’acosta a un futur incert. Sigui per menyspreu, per desídia, per la globalització o per tot plegat, estem condemnant una part extraordinària de la llengua a la desaparició de l’imaginari col·lectiu. El català, amics meus, pot projectar una força increïble. I és que és molt menys suggestiu si algú et diu que li agrades en veu baixa que si t’ho diu a cau d’orella. Tampoc hi ha punt de comparació entre fer molt bé una cosa o tenir-hi la mà trencada. I no diguem com es fa de petita una persona enfadada davant d’una altra que treu foc pels queixals!
Així doncs, sisplau, no us guardeu d’expressar-vos! Feu-ho a la valenta, a tort i a dret, fil per randa, amb tots els ets i uts, i a cor què vols; però, sobretot, feu-ho amb memòria.
JUDIT MARTÍNEZ TORRENT
BARCELONA
Inquietud
Hem tornat a veure les platges plenes i els restaurants a vessar, i me n’alegro pel sector de l’hostaleria, que encara no entenc com pot haver resistir fins aquí. Ara bé, no puc deixar de sentir-me inquieta davant d’aquestes imatges, perquè ja abans que es donessin els contagis estaven pujant. Les vacunes són la nostra esperança. Esperem que aquesta vegada haguem après el valor que tenen els investigadors, els metges i els hospitals.
ANNA MARTÍNEZ
L’HOSPITALET DE LLOBREGAT
Setmana Santa a les presons
Ha passat una nova Setmana Santa amb els presos polítics catalans tancats, amb els seus drets fonamentals desprotegits -amb la retirada injustificada del tercer grau-. I també amb els polítics exiliats lluny de casa i més de 3.000 represaliats per exercir els seus drets com a ciutadans, polítics o artistes. Som molts els que ens sentim cada dia més captius. Sovint penso com seran els llibres d’història del futur, com es veurà que aquesta societat assumís durant tant de temps el fet de tenir a les nostres presons tancats aquells que simplement ens van permetre votar.
ANNA RIERA I SANTAULÀRIA
BARCELONA
Presumir d’AVE
El ministre Ábalos no se n’ha pogut estar, no ha pogut reprimir la necessitat de presumir, de vantar-se que sigui Espanya el segon país del món en quilòmetres de xarxa ferroviària destinada a trens d’alta velocitat. Potser és veritat, no l’hi discutiré. Ara bé, ¿és tan important aquesta dada? ¿Amb això, senyor Ábalos, n’hi ha prou? El Japó també té molts quilòmetres d’alta velocitat, però el seu sistema ferroviari funciona a la perfecció.
Senyor Ábalos, deixi estar si tenim més o menys quilòmetres que d’altres. Preocupi’s només de millorar el servei existent: modernitzar, fabricar nous i millors trens d’abast a tot el territori, no només a Madrid. Faci el favor d’incrementar el nombre de trens i de personal més qualificat. Vetlli perquè els horaris es compleixin i les incidències -molt nombroses- es resolguin satisfactòriament i amb celeritat. Resumint, tracti l’usuari, és a dir, tots aquells de nosaltres que amb els nostres impostos mantenim la xarxa, amb el degut respecte i consideració. I qui sap, potser algun dia podrem sentir-nos igual d’orgullosos dels nostres trens que els japonesos ho estan dels seus. Sense necessitat de presumir de res.
JAUME SALADRIGAS CUSSONS
BARCELONA