La ‘llei Rhodes’
El Congrés ha aprovat la llei de protecció a la infància enfront de la violència, l’anomenadallei Rhodes. És una bona notícia i un important pas endavant, però només el primer.
El nostre sistema de protecció de la infància i l’adolescència està molt qüestionat i necessita una reforma urgent. Aquesta llei aborda bàsicament una de les violències, la relacionada amb els abusos sexuals. Però no aborda, per exemple, la violència institucional, la que el sistema exerceix cada dia contra milers de famílies a les quals retiren els fills sense cap tipus de control judicial. Cal continuar amb la reforma del nostre sistema per fer que de veritat ajudi les famílies. Falta voluntat política per qüestionar un sistema complex, amb molts interessos, amb massa vicis del passat.
Tant de bo aquesta llei sigui el primer pas per a una profunda reforma del sistema.
FRANCESC CÁRDENAS
PRESIDENT D’APRODEME
Més enllà del covid-19
Els professionals de la salut cada vegada tenen més clar que salut és sinònim d’independència i que malaltia ho és de dependència. Dependència davant d’una situació (real o potencial) i dependència davant d’un sistema sanitari. Tot i que és cert que no hi ha cap malalt al 100% (això implica la mort) ni ningú està sa al 100% (¿qui no té una càries, una berruga, una pròtesi, etc.?).
En aquest sentit, és fonamental dotar el pacient dels recursos necessaris perquè afronti per ell mateix la seva situació personal. En cas contrari s’ha de dotar dels esmentats recursos la persona encarregada de la seva atenció, integrant-la com a membre actiu d’un equip terapèutic de suport. Hem d’aspirar, doncs, que els professionals sanitaris siguin professionals de la salut en lloc de ser professionals de la malaltia. Ja que mentre que el professional de la malaltia acostuma a produir una dependència en el pacient (tant farmacològica com terapèutica), el professional de la salut crea mecanismes d’independència i basa la seva actuació, de manera constant i persistent, en les tres prevencions (primària, secundària i terciària) i en una educació sanitària activa. Una qüestió que moltes vegades es deixa per al final i en funció del temps disponible.
No estem més sans perquè tinguem més recursos sanitaris, sinó que estem més sans en la mesura que necessitem menys aquests recursos sanitaris.
JESÚS JORDI GARCIA BOADELLA
LLEIDA
‘La primera abraçada’
La primera abraçada és el títol de la fotografia del danès Mads Nissen que ha guanyat el premi World Press Photo aquest any 2021. Feta durant l’agost del 2020, aquest fotògraf va capturar el moment en què una infermera del Brasil acollia als seus braços protegits per un plàstic una dona gran en una residència de São Paulo. No sé si és pel simbolisme del gest després d’un confinament dur, prolongat i inesperat o per com està col·locat el plàstic de protecció que porta, però a la imatge la infermera sembla un àngel de la guarda. En el fons és això el que ha sigut i continua sent tot el personal sanitari durant la pandèmia: àngels, persones que miren per nosaltres. El premi és un homenatge per a tots ells.
EULÀLIA RODRÍGUEZ PITARQUE
TORROELLA DE MONTGRÍ
Casos com el del meu fill
Tinc un fill autista molt afectat a causa d’un dèficit en els transportadors de la creatina cerebral. És una malaltia rara. Això li provoca absència de parla i comunicació. Zero autonomia. Necessita ajuda per a tot. Té epilèpsia no controlada tot i la medicació. Voldria contactar amb més casos com el del meu fill. Si aconseguim fer un grup important potser hi haurà algun investigador que ens doni suport. Estic intentant trobar més afectats.
NÚRIA QUINQUILLÀ
BARCELONA
