Ahir, anant cap a Mallorca, des de l’avió, es veia molt moviment de vaixells i vaig tenir un flaix que vull compartir. Per un moment em vaig imaginar un mar net i transparent, sense un plàstic, ni una xarxa perduda, ni caixes de fusta flotants… un mar que no fos un abocador, com és ara. I en lloc de tot això les justes ampolles de vidre navegant amb missatges destinats ves a saber a qui… a aquells que ho necessiten.
Missatges amb un somriure, amb un acudit, amb una abraçada, amb un petó, amb una picada d’ullet, amb un bri d’esperança, amb una oportunitat, amb un oblit, amb un perdó, amb un silenci, amb un “hola”, amb un “fins ara”, amb un “som-hi”, amb un “sempre”, amb un “mai”, amb un “vine”, amb un “perquè”, amb un “t’estimo”… Us imagineu tota la brutícia del mar reconvertida en milers d’ampolles de vidre amb els missatges que algú, en algun lloc del món, necessita o espera? Ampolles i ampolles, només les necessàries…
No sé si és poètic, romàntic, o una tonteria. Pot estar bé per fer volar la ment una estona, no m’ho negareu. Però el que sí que és segur és que no hem de tirar res al mar, res! Deixem-lo en pau, respectem-lo, estimem-lo. També tot el que l’acull: les platges, les costes, els ports.
Que el mar ens faci feliços a l’estiu i tot l’any, i per això l’hem de deixar viure com li agrada, i com necessita. Depèn de nosaltres.
XAVIER OROZCO DELCLOS
CARDEDEU
L’egocentrisme del turista espacial
Veient les notícies m’he quedat estupefacta. S’ha iniciat el turisme espacial! I jo em pregunto: tan important és anar de turisme a l’espai?
Lògicament cada persona amb la seva fortuna, els que en tenen, fa el que vol, però vull exposar algunes objeccions personals a aquest dispendi espacial. En primer lloc, algun d’aquests turistes futurs i presents s’ha plantejat la gran contaminació que produeixen al nostre planeta? Ens aconsellen viatjar en tren i, en canvi, aquests senyors es permeten contaminar tant o més del que ho farien milers d’avions. En segon lloc, els turistes espacials estan assabentats que hi ha milions de persones al món que moren de fam? Podrien invertir els milions i milions en millorar les energies no contaminants i a més donar feina a moltes persones que ara malviuen per 3 euros al dia. ¿Saben que la felicitat està més en donar que en rebre? ¿Poden dormir tranquils, sabent el bé que podrien fer i no fan? A aquests senyors se’ls hauria de qualificar d’egocentristes, que és el que són.
Per acabar, els aconsellaria dues coses: la primera, que després de fer aquest viatge, en fessin un altre pels llocs on milers de persones donen la vida per ajudar els altres, sense esperar res a canvi; ells sí que són de veritat feliços. La segona, l’alliberament de les patents, pel bé del planeta i de tots els seus habitants, animals, vegetals i minerals.
INMACULADA CLAPAROLS CARRERA
BARCELONA
L’oci descontrolat s’ha carregat el turisme
És molt greu que la manca de previsió i la irresponsabilitat del sector de l’oci s’hagi carregat la temporada turística 2021, pel que fa referència al turisme europeu. De fet, aquest rebrot del coronavirus, aquesta cinquena onada que afecta sobretot els joves, ha significat un cop mortal al turisme internacional, especialment a la Costa Brava, Salou i Barcelona. No hi ha dubte que les presses per la desescalada i la manca de precaució del sector jove han provocat que una activitat tan important i estructural com és el turisme europeu, principalment belga, holandès, francès, alemany i britànic, enguany hagi punxat.
JOSEP M. LOSTE I ROMERO
PORTBOU
Gent gran i entitats bancàries
És evident que els temps canvien i que cal adaptar-se. Els mitjans telemàtics han canviat la nostra manera de relacionar-nos i, en molts casos, faciliten tràmits i fan la vida més còmoda… fins que arribes a una entitat bancària i et trobes amb les magnífiques instal·lacions tipus saleta d’espera amb la pràctica impossibilitat d’interaccionar en temps i forma amb humans.
Explico això en relació amb situacions viscudes acompanyant la meva tieta de 79 anys a fer gestions. Des de canviar un PIN fins a obrir una nova llibreta o canviar una domiciliació, tot són problemes per trobar qui ho faci, bé sigui perquè el que ho fa no pot fer-ho o perquè cal demanar hora -si hi vas al matí “hauries de venir a la tarda que hi ha menys gent”, però quan hi vas a la tarda resulta que només ho poden fer al matí. En fi, potser és un cas aïllat i hem tingut mala sort, però veient altres clients queixar-se davant nostre, em fa l’efecte que és un mal que ataca per moltes bandes.
Què farien la meva tieta o la meva mare sense la meva ajuda si no tenen accés ni formació per fer servir les fantàstiques eines telemàtiques? Tant costa tenir gent disposada a donar un cop de mà?
Malauradament, només hi veig dues sortides: o la gent gran s’organitza (aprofitant els coneixement dels jubilats de la banca) i obre un banc amb característiques humanes, o bé les queixes continuen fins que la gent gran passi a millor vida i les flamants entitats puguin, finalment, funcionar sense la seva molesta presència. En tot cas, quina pena. El que és pitjor és que tot el muntatge actual deu haver costat una ronyonada i moltes hores de feina amb experts en user experience, màrqueting, i potser fins i tot algun influencer per allò de fixar tendències. El resultat és patètic.
Jo, que soc quasi gran però que conec prou bé el món digital i la banca, estic pensant en obrir un forat a terra i enterrar-hi els meus minsos estalvis. Això sí, per si de cas faré una aplicació per recordar on són i per tenir-hi accés 24 h quan els necessiti.
ALBERT SORRIBAS
BARCELONA
Qui recull els plàstics?
És trist, tot passejant per carrers, camins, boscos, lleres de rieres... observar la quantitat de deixalles de plàstic que hi ha per terra i que irremissiblement aniran a parar al mar. Malgrat que els ciutadans cada vegada estan més conscienciats del mal que el plàstic provoca al planeta, a mi em sorgeix la següent pregunta: ¿Quants ajuntaments tenen brigades equipades amb carrets elèctrics i bufadors d’última generació, dedicats a escombrar les fulles? Perquè les fulles embruten! Ara bé, quantes d’aquestes brigades es dediquen també a recollir els residus plàstics de tants racons del municipi?
Davant aquest gravíssim problema de manca de cultura i sensibilitat, seria hora que la Generalitat obligués cada consistori a tenir un municipi net de plàstics, sancionant aquells que no ho compleixen i premiant aquells que sí que ho fan.
LOLA ARPA VILALLONGA
PERATALLADA
‘Ayuso’, contra Garzón
Quan escolto com s’esgrimeixen per part del ministre d’Agricultura i demés autoritats les dades del pes econòmic del sector càrnic -2,3% del PIB, 9.000 milions en exportacions, 2,5 milions de llocs de treball- amb la finalitat de criticar que les recomanacions del ministre de Consum Alberto Garzón -menys carn; més salut i més medi ambient- puguin “incomodar” l’esmentat sector -quina altra cosa poden fer sinó incomodar, únicament?- em sembla estar escoltant la presidenta madrilenya Isabel Díaz Ayuso quan avantposava el pes econòmic del sector de l’hoteleria i el turisme a la salut dels madrilenys al “relaxar” el compliment d’algunes de les mesures de control sanitari establertes pel govern de Pedro Sánchez per lluitar contra el covid.
Així que, salvant les distàncies i encara que siguin situacions diferents, en el fons, els motius segueixen sent els mateixos: per molt que els arguments del ministre Garzón estiguin avalats per organitzacions internacionals com l’OMS, l’IPCC i l’Agència Espanyola de Seguretat Alimentària, l’economia sempre anirà per davant de la salut! A això hi ha qui ho anomena, per exemple, “prudència política”.
JOSEP VILÀ BATLLE
OLESA DE MONTSERRAT