Segon pas al costat de Mas
De les moltes opinions que ha merescut la segona retirada política del president Mas -vist el resultat electoral: de què els ha servit als cupaires la seva animadversió contra Mas?-, em quedo amb la de l’Antoni Bassas (“Mas, el president que va trencar els esquemes”) perquè supera l’estricte marc periodístic per convertir-se en una anàlisi sociològica. Bassas, premi Josep Pla -la referència és obligada per la sintonia periodística-, diu: “Mas encarna el molt abundant prototip de català que no havia estat mai independentista fins que, per una qüestió de sentit comú, ja no li va quedar més remei”. La postura que tantes vegades s’ha desqualificat com a arrauxada era precisament tot el contrari: venia del seny. Del seny i de la dignitat que va fer que “aquest tipus de català que venia del peix al cove i del pacte del Majestic es va acabar trobant un bon dia amagant una urna a casa o defensant un col·legi electoral de la violència policial”.
El president Mas no es va equivocar, només es va avançar al seu temps. I com diu Bassas, l’esquerra no l’hi va perdonar. “Va desbordar i desesperar les esquerres clàssiques que es passen la vida teoritzant sobre les revolucions”. I així s’explica la posició del PSC i els comuns el 21-D.
JOAN ENRIC
CELRÀ
Carta a Rajoy
Després de les eleccions del 21 de desembre de Catalunya que vostè va convocar, deu saber que va guanyar l’opció independentista, per la qual cosa, com a ciutadana de l’Estat que vostè representa, li demano que faci el que sigui necessari perquè el resultat que ha sortit de les urnes es materialitzi.
És una petició que és totalment justa: fer el que demano dignifica qualsevol dels partits que ajudin a dur-la a terme. En aquest cas, a vostè com a representat del seu partit i els altres partits que no han estat tan votats però que de ben segur que són democràtics.
No espero ni més ni menys de vostè, només que apliqui el que la ciutadania ha demanat i que els presos i els exiliats puguin ocupar el seu lloc al Parlament, tal com hem volgut la majoria dels catalans.
MARIA ROSA SOLANAS
BARCELONA
‘This is art’
Acabo de veure el programa de Ramon Gener sobre la relació entre art i bogeria. Vull felicitar-lo de tot cor per la sensibilitat, el respecte, la delicadesa i la professionalitat amb què l’ha conduït.
Gràcies també perquè, a més de delectar-nos amb un contingut i amb unes imatges bellíssimes, ha posat un granet més de sorra en la lluita contra l’estigma de la salut mental.
LAURA FABRA
PALAFRUGELL
Evidències del 2018
Ara que el 2018 acaba de començar, vull remarcar cinc evidències. 1) La “proporcionalitat” -és un dir- amb què s’està aplicant l’article 155. 2) Que les eleccions del 21-D es van convocar amb un objectiu que no va prosperar: evitar que l’independentisme en sortís guanyador. 3) Que mai hi ha hagut la més mínima intenció d’acceptar uns resultats adversos i que es farà tot el que calgui per impedir la formació d’un govern que no acati la “normalitat” imposada. 4) Que en cas que l’independentisme aconsegueixi formar govern, no solament es mantindrà el 155 sinó que s’incrementarà la “proporcionalitat” amb què s’aplica. 5) Que no hi ha voluntat de resoldre un problema que és exclusivament polític, sinó al contrari, es vol derrotar i humiliar, perquè la derrota i la humiliació formen part del mapa genètic que, segle rere segle, ha caracteritzat els anomenats “conqueridors”.
JAUME FARRÉS
OLESA DE MONTSERRAT