Més carrils bici
Cada dia són més les persones que utilitzen la bicicleta diàriament per desplaçar-se per la ciutat. Gràcies a això, reduïm la contaminació, fem exercici físic i promovem un estil de vida saludable. Malgrat tot, anar en bicicleta per Barcelona és un repte per als ciclistes. Cal paciència i poca pressa, ja que sovint no hi ha carrils bici, estan tallats o la gent hi camina pel mig. Com que, a més a més, estan mal comunicats entre si, gairebé sempre és necessari en alguns trossos anar per la carretera, on els cotxes fan sonar el clàxon o t’avancen, i si decideixes anar per la vorera per estar més segur reps crits i mirades de desaprovació. Necessitem més carrils bici si volem evitar conflictes i situacions perilloses en què els ciclistes arrisquen la seva vida i alhora posen en perill la dels altres.
GEORGINA BALAGUER
BARCELONA
Tirar la tovallola?
Soc dels que estan molt desenganyats de com ha acabat tot plegat. Sempre havia cregut que els nostres governants tenien un as a la màniga d’última hora que podien aplicar sorprenentment. Però la realitat ha sigut que molts són a la presó, d’altres no poden tornar a Catalunya, els Mossos estan manats per gent de fora del país i molts altres afers que ja sabem prou bé com estan funcionant.
Però tot té una explicació, i potser és més senzilla del que ens pensem. Tenim un enemic veí més ferotge del que crèiem, i a sobre els europeus de moment han fet figa... o això sembla. A ningú se li escapa que les eleccions del 21-D potser han estat obligats a convocar-les per raons externes. Ha anat tot massa de pressa, tenint en compte la mentalitat tancada i rocambolesca dels polítics espanyols. Per tant, estic ben decidit anar a votar qualsevol partit que vulgui seguir lluitant per la meva llibertat catalana. Així de clar! No fallaré pas ara que ens ho han posat en safata de plata els mateixos personatges que tant ens fustiguen.
ALBERT ALTÉS
VIC
Nens, al col·le!
Aquesta frase es repeteix dia rere dia a la majoria de llars catalanes. L’escola és un lloc per aprendre, descobrir i fer-se a un mateix... o això es creia fins que un grup de persones han començat a fer campanya política posant per davant de la realitat escolar els seus interessos. Sisplau, no taqueu la funció d’unes institucions i d’uns professors que s’esforcen dia a dia per millorar l’educació dels nostres fills. La política amb la política, l’educació amb l’educació.
MARCEL HITA
BARCELONA
Jocs creatius
Comencem a veure les campanyes publicitàries sobre joguines per a les festes nadalenques i estaria bé recordar que hi ha tot un munt de jocs creatius que poden ajudar a fomentar l’expressivitat i la imaginació, a més a més de ser divertits. Jocs en què els nens són actius, en què van veient una obra que es va fent a poc a poc i en què els adults poden participar, fins i tot presos de l’interès. Jocs en què intervenen sobretot la troballa i l’aprenentatge de paraules, l’explanació d’idees, la tria de formes i la combinació de colors, per dir-ne alguns.
És fàcil pensar de seguida en els llibres de contes, tots tan ben il·lustrats, o bé en els còmics o la literatura dita juvenil com una bona alternativa a les joguines més populars, més que res perquè conformen el contingut de la publicitat més que mai present arreu aquests dies. Per la resta, quants de nosaltres no sabem recordar i evidenciar que les bases del nostre coneixement van començar a la infantesa més jove gràcies al fantasieig o l’experiència sàvia d’un conte?
EULÀLIA I. RODRÍGUEZ PITARQUE
TORROELLA DE MONTGRÍ
El dolor
Quan vaig saber que Espanya havia aplicat el 155, la meva primera reacció va ser no anar a votar. No són unes eleccions convocades per qui les pot convocar. Dolor i por se’m barrejaven. Ara veig clar que cal anar a votar. No podem deixar les nostres institucions i les actuacions que han desenvolupat en sectors sensibles -llengua, mitjans, polítiques culturals, sanitàries, educatives i econòmiques- en mans de qui ens vol negar com a comunitat.
El nostre procés d’alliberament continua i comença una etapa que serà llarga i que ens demanarà fortalesa i constància per continuar com a comunitat fins que el clam per un referèndum pactat -que el guanyarem- sigui majoritari, transversal, clar i imparable. Arribar a un punt que ni Espanya ni Europa s’hi puguin negar, si s’emparen sota les ales de la democràcia. Aquesta democràcia que avui no acaben de practicar.
Per això votaré el dia 21. Per la nostra continuïtat. Per arribar a un referèndum amb el mínim de ferides col·lectives possibles i el màxim de cohesió social. Si hem sobreviscut al franquisme i a l’aznarisme, ¿no sabrem aguantar fins que el referèndum pactat s’imposi com un fet ineludible?
JOAN BETRIU
BARCELONA