De la política a l’espectacle televisiu
La situació política s’ha convertit en el centre d’atenció, en una pel·lícula taquillera i en una trama televisiva, el fil argumental de la qual marcarà el guió dels pròxims llibres d’història. Una trama que mostra la deplorable situació nacional, dividint a uns i unint a uns altres. Una trama que entristeix i deshumanitza, a la qual s’ha arribat per falta de diàleg i democràcia. Una trama que, encara sense saber com es resol, sembla evident que no hauria de seguir així.
IGNACIO GALCERAN
BARCELONA
Adoneu-vos-en
Als unionistes. A los catalanes de bien. Als que aplaudeixen l’actuació policial de l’1-O, als que s’atreveixen a justificar la violència. Als que asseguren que les escoles catalanes adoctrinen els infants. Als que lamenten que els presos polítics no ingressessin abans a presó. Als que no saben riure amb l’humor d’El Jueves. Als que consideren legítima una justícia polititzada. Als que titllen de covard Puigdemont. Als que creuen que encara no n’hi ha prou.
A tots aquests: adoneu-vos que no només és una qüestió d’independència. Adoneu-vos que es tracta d’un assalt a la llibertat. Obriu els ulls i adoneu-vos que també vosaltres esdevindreu víctimes d’aquest sistema que ara defenseu. D’aquest govern espanyol que demostra ser capaç de tot. D’un Estat que mai més sentiré meu. Adoneu-vos-en abans del 21-D, ara que encara hi sou a temps.
ADRIANA PONS
BARCELONA
Importar per créixer
Escric en nom de molts catalans que, com jo mateix, fa temps que vivim a l’estranger, des d’on seguim amb neguit i certa impotència tot el que està passant a Catalunya.
Ara que és segur que hi haurà eleccions el 21-D i, amb la impressió que la societat catalana ha agafat por en ser moltes les empreses que han traslladat la seva seu les últimes setmanes, ens agradaria declarar, de manera conjunta, la nostra voluntat i compromís de tornar a Catalunya en cas que esdevingui independent.
No només ens motiva el compartit sentiment de nació, sinó també les ganes d’importar tot el que hem après a l’estranger per fer créixer, conjuntament, costi el que costi, una societat on la llengua, l’educació, la cultura i les seves institucions ens han fet arribar on som avui dia i a la qual l’hi devem tot.
Catalunya, per tu tornarem. Gràcies, ànims i no mireu enrere. No esteu sols.
XAVIER CREUS
LONDRES