Escac i mat
Senyor president, enhorabona per aquest meravellós moviment. Hem comprès que vostè no és de desplaçaments ràpids, però els que fa són purament estratègics. Ho va deixar demostrat dimarts i torna a repetir la jugada. I, parlant de jocs, d’estratègia i de la vida en general, és molt suggeridora la imatge de la partida d’escacs que penjava fa uns dies al seu Instagram: una peça que s’avança a la resta.
Jugui, senyor president. Hem acabat entenent que la política és joc. Així que segueixi avançant, que ara són dies de trepitjar o blancs o negres, però, com deu haver comprovat, els peons estan cansats d’afegir matisos a aquesta paleta cromàtica. L’únic que demanem és que s’acabi ja aquesta partida.
LAURA GRANDE
BARCELONA
No és el moment
Soc nascut a Catalunya i d’ençà que tinc memòria/criteri he sigut independentista. De fet, arran de l’atac en forma de violència injustificable que hem rebut per part del govern espanyol i l’evident manipulació dels mitjans de fora de Catalunya, ara soc més independentista que mai.
Però ara no és el moment, no podem fer la DUI sense saber a ciència certa què és el que vol el poble. No vull que Catalunya sigui independent basant-se en una votació no representativa tacada de sang. Perquè, abans que independentista, soc demòcrata.
JAN PUJOL
SANT JOAN DESPÍ
Temps de reflexió
Portem temps vivint en un context incert. Els nostres principis, idees i pensaments es contradiuen molt últimament. Ni el que més sap ni el que més sent poden tenir la certesa de comprendre aquest moment.
Toca aturar-se, estar atent i reflexionar. Saber si realment és això el que volem, si sabem el que significa i el que comporta. Toca obrir-se i escoltar, perquè així, sigui com sigui que acabi el camí, no hi haurà tantes coses mal fetes. És lògic i obvi que hi ha canvis i decisions que estan més clares que d’altres, però realment cal atendre i aprendre. Aprendre sobretot, mirar enrere i veure que a estones no evolucionem, que en comptes d’anar cap endavant anem cap enrere. Cal intentarem analitzar i comprendre la situació, ser capaços de crear la nostra pròpia opinió de les coses i no deixar-nos portar, no cridar sense pensar sinó pensar sense cridar.
Així serem capaços de representar no un país ni una unió sinó un lloc anomenat món.
HUGO RIGAU
BARCELONA