Catalunya
Es pot ser perfectament independentista només basant-nos en fets i no en sentiments. N’enumero uns quants.
1) Economia. Catalunya es veu obligada a aportar diners a l’Estat més enllà d’una quota de solidaritat amb altres comunitats autònomes.
2) Idioma. Fa molts anys que s’ha menyspreat el català i s’acabaria convertint en una llengua residual.
3) Gestions. És una vergonya que l’àrea metropolitana de Barcelona no pugui gestionar la xarxa de Rodalies i tampoc el port i l’aeroport.
4) Competències. Patim un gran dèficit en inversió en infraestructures i l’Estat no vol que Barcelona competeixi amb Madrid en res perquè, naturalment, és la gran capital i ningú ha de gosar fer-li l’ombra en res.
S’està perjudicant el desenvolupament de Barcelona. Tot plegat fa que la tercera via, que alguns (inclosos alguns catalans!) propugnen, sigui totalment inútil, perquè Castella sempre ens ha tractat com una colònia.
Topem amb franquistes semireciclats i progressistes convertits en vulgars progres. Però no s’ha de ser gens antiespanyol, sinó mantenir molts contactes amb Espanya... però cadascú amb el seu país.
JOSEP OLIVA
BARCELONA
Restaurants sense engany
Voldria felicitar el senyor Xavier Roig pel seu encertadíssim article de la setmana passada titulat “Joc de cartes destapades”, sobre les circumstàncies que envolten el tema de la gastronomia a Catalunya, i potser més específicament a Barcelona, on cada vegada més hi ha molta comèdia, molt engany i molt esnobisme, amb uns preus desorbitats tenint en compte el que et donen a canvi. Això sí, posen uns noms al plat que tenen molta creativitat...
Què falta? Roig ho diu molt bé: preus raonables, en un lloc decent, on es pugui parlar tranquil·lament i un bon menjar, sense floritures. És un fet que la informació de les empreses dedicades a recollir opinions i crítiques dels restaurants serveix per a ben poc per no caure en paranys...
ARTUR BLADÉ
BARCELONA
Decidir
Ja som a prop del dia 1 d’octubre. No ha sigut fàcil, però hem tingut l’ajuda del govern central, el PP i altres partits unionistes, amb la seva manera de tractar Catalunya, el seu menyspreu per la nostra cultura, la nostra llengua i la nostra història, la falta d’inversions i un llarg etcètera. Tot plegat segurament els ha donat bons resultats per guanyar vots a Espanya, però a nosaltres ens ha portat fins aquí: cada cop ens sentim més allunyats d’aquesta Espanya que no ha fet mai cap intent per entendre ni escoltar les nostres reivindicacions. Si no ens haguessin tocat aquell pobre Estatut aprovat pel Parlament i votat pels catalans no seríem aquí. Per sort, en aquests anys hem obert els ulls i hem vist que no hi ha manera que cap govern central ens respecti, així que ara ja no volem un Estatut d’encaix amb Espanya sinó decidir per nosaltres mateixos. Ja és tard, ja hem arribat molt lluny i no hi ha marxa enrere.
ROSA MARIA MARTORELL MASCARÓ
VILAFRANCA DEL PENEDÈS
‘Estiu 1993’
Quina alegria vaig tenir ahir en veure que la pel·lícula Estiu 1993, de Carla Simón, l’han seleccionat com a precandidata als Oscars. És una mostra de feina ben feta: de vegades no cal un pressupost enorme per fer una petita obra d’art.
No és que em sembli que una pel·lícula ha de guanyar guardons perquè sigui bona, però és un reconeixement merescudíssim que farà que molta més gent vagi a veure-la. Aquest sí que és, definitivament, un bon premi.
JOAN GARCIA
L’HOSPITALET DE LLOBREGAT