El quart poder
Cada vegada la diuen més grossa! Segons el senyor Eduardo Inda, director d’ Ok Diario, el nivell de violència que es viu ara a Catalunya per culpa de l’independentisme no és comparable ni amb el que es vivia al País Basc amb el terrorisme d’ETA. Almenys això deia en el programa de ràdio de Jiménez Losantos. Si el tema no fos tan seriós, aquesta afirmació faria morir de riure. ¿De debò ha vist actes violents pels carrers? ¿Ha vist gent atemorida per por que esclati un còctel Molotov? ¿Coneix algú a qui hagin segrestat els independentistes? Em sembla que no s’ha passejat gaire per Catalunya.
Del que estic segura és que tant ell com tots els que s’entesten a carregar-se els drets democràtics dels catalans sí que estan esporuguits. Acostumats a fer servir la raó de la força perquè no tenen la força de la raó, temen més les manifestacions pacífiques i els arguments que no pas les armes. Des dels mecanismes de propaganda del govern espanyol volen fer veure a la resta de l’Estat que la situació aquí és tan desesperada que queden justificades les accions matusseres que fan servir contra nosaltres.
La gent no és tonta, senyor Inda i altres periodistes que es dediquen a falsejar la veritat segons el que convingui als seus interessos, i ja s’està adonant de les seves mentides. La seva feina és informar de la realitat, no del que voldrien o s’imaginen que passa. Si no, perden tota credibilitat. ¿I què és un periodista sense credibilitat?
GEMMA CEREZO PUMARIEGA
BARCELONA
Barrets i gorres
Tinc setanta-quatre anys i vaig rebre l’educació pròpia del meu temps, en què ens ensenyaven comportament cívic, saber estar, protocol social, etc.
Sempre s’havia dit que els homes, quan són en un lloc cobert, s’havien de treure el barret, de la mateixa manera que també s’havien de descobrir en el moment de saludar una persona.
Ara sembla que aquestes normes ja no serveixen i veiem tertulians, concursants, actors, cantants, fins i tot algun diputat asseguts en un plató de televisió amb el barret o la gorra posats.
En algun viatge que he fet, quan hem visitat alguna església he vist més d’un home entrar-hi amb el cap cobert, mentre que, segurament, aquesta mateixa persona es descalçaria per entrar en una mesquita.
¿No creieu que val la pena ressuscitar les bones maneres?
JOAN ANTON CORTÈS MORATÓ
LLAGOSTERA
Pensions inconstitucionals
L’aplicació del 0,25% d’increment a les pensions és una estafa, una deformació miserable de la Constitució, que en el seu article 50 diu: “Els poders públics garantiran, mitjançant pensions adequades i periòdicament actualitzades, la suficiència econòmica als ciutadans durant la tercera edat”. El percentatge ni és adequat ni és actualitzat, per tant és inconstitucional.
I el pitjor és que aquest percentatge s’apliqui basant-se en el que cobra cada pensionista. Com se li explica a un pensionista que cobra 300 euros mensuals que la seva pensió augmenta 75 cèntims d’euro, mentre que qui en cobra 3.000 la veu incrementada en 7,50 euros? Si pels mateixos productes paguen tots dos el mateix preu, ¿per què no reben el mateix increment l’un i l’altre? Aquesta és la causa que els que guanyen menys cada vegada siguin mes pobres.
Com que als responsables de solucionar aquesta estafa no els afecta, ja que solen cobrar molt per damunt d’aquestes quantitats, ni se n’assabenten ni els preocupa. La solució hauria de ser l’aplicació lineal de l’augment, independentment del que es cobra o el que s’ha cotitzat. Aquesta seria una actualització més racional, tot i que encara seguiria sense complir amb el que marca la Constitució.
FLORIÀ GIRÓ I ALGUER
ARENYS DE MAR