Parcs en perill
d’extinció als Penitents
Els veïns dels barris dels Penitents i Vallcarca estem assistint estupefactes a una gran contradicció de l’Ajuntament de Barcelona. Mentre advoquen per una ciutat verda i sostenible, planegen destruir dos parcs de la nostra zona. Per una banda, el que està situat entre la ronda de Dalt i l’Arrabassada, per construir-hi 34 pisos de protecció oficial i, per l’altra, el parc Doctor Comas i Llaberia, que tenen intenció de substituir per un institut.
Els veïns entenem que els equipaments socials són necessaris, però els dos parcs -molt utilitzats per nens i persones grans- són precisament això: zones verdes socials. La seva destrucció a causa d’una planificació matussera és un malbaratament de diner públic i d’arbrat, cada vegada més necessari, al qual ens oposem del tot. Per això exigim que es busquin altres espais, que no siguin zones verdes socials, per als dos equipaments.
ANNA SOLER CASAS
BARCELONA
Mesures propositives
o dissuasives
Aquests dies es parla molt de com convèncer els que es desplacen diàriament, per feina, per anar a l’escola o per treballar, al centre de Barcelona que ho facin de manera sostenible, per evitar la contaminació atmosfèrica de la ciutat. Suposem que les mesures de mobilitat que s’han pres són només un primer pas i que en vindran d’altres que poden ser també efectives: connectar a la xarxa elèctrica els creuers que visiten el port; retirar de la circulació els autobusos, taxis i serveis de repartiment que van amb motors de combustió i instal·lar troleibusos elèctrics; ampliar la xarxa de trens de Rodalies i que la línia de Puigcerdà es desdobli; traslladar el tren de la costa del Maresme a la vora de l’autopista C-32 i soterrar-lo amb estacions amb aparcament; situar a l’actual traçat del tren de la costa un tramvia i carrils bicicleta; el tren orbital Mataró - Vilanova i la Geltrú, passant pel Vallès i Vilafranca del Penedès...
Unes propostes que no es resolen d’avui per demà, i que s’han d’abordar establint criteris per prioritzar, un calendari i pressupostos, amb els quals es comprometin totes les administracions afectades: Estat, Generalitat, diputacions i ajuntaments.
JORDI LLEAL I GIRALT
BADALONA
Córrer a peu o caminar, un perill
La carretera de les Aigües de Barcelona, en un altre temps un lloc emblemàtic, ideal per córrer o caminar, s’ha convertit, els diumenges pel matí, en un espai de risc. Entre les pedres, els tolls d’aigua i, sobretot, les moltes bicicletes que hi circulen, és un perill. En els trams estrets (n’hi ha que amb prou feines són de quatre metres d’amplada) es creuen amb dificultat corredors, caminadors i ciclistes, aquests últims, a velocitats impròpies.
Hi ha normes que limiten la manera de circular amb bicicleta per la ciutat, però, pel que he vist i patit avui, allà dalt no n’hi ha. I si n’hi ha, no es compleixen en absolut. Algun dia hi haurà una desgràcia.
MIQUEL PUCURULL FONTOVA
BARCELONA
L’enganyifa
Quan segons qui us parli dels valors de l’esport, l’esforç, la igualtat, el sacrifici, la constància, la cooperació, el respecte, la solidaritat o la renúncia al propi bé en benefici del grup, recordeu, sisplau, que quatre importantíssims clubs de futbol espanyols s’han avingut a participar en una mascarada, suposadament nacional, a uns quants milers de quilòmetres cap a l’est: la Supercopa. Concretament, a l’Aràbia Saudita, on s’imposa la monarquia absolutista, racista i masclista més reputada dels nostres temps. Sisplau, als senyors d’aquests clubs: no ens alliçonin més sobre uns valors que ignoren quan i com els convé.
ANDREU PUGA
SANT ILDEFONS