Sobre l’habitatge
Les polítiques públiques d’habitatge de l’equip d’Ada Colau han estat atacades per tots els candidats a l’alcaldia de Barcelona. Sobretot, per les falses expectatives que havia creat en l’anterior campanya municipal. Crec que l’habitatge segueix sent un dels principals problemes dels ciutadans de Barcelona i, per extensió, dels municipis de l’àrea metropolitana: la bombolla immobiliària, un mercat especulatiu, la liberalització de la gestió immobiliària en el sector del lloguer, fons voltors, pisos turístics, problemes hipotecaris, desnonaments... Són el pa de cada dia.
L’habitatge és un dret! Un dret que no hem de menystenir, ja que en tenim d’altres que en depenen. Sense l’accés a un habitatge digne, les persones no podem organitzar la nostra vida ni la nostra salut, i l’educació, la seguretat i la intimitat es veuen greument afectades. És més, l’accés a un habitatge digne també afecta la nostra cohesió social.
L’habitatge no és un privilegi: és un dret. Polítics, quan acabi la campanya i acabeu amb els retrets i les falses promeses electorals, sisplau, comenceu a treballar realment per als ciutadans i recordeu que l’accés a l’habitatge és un dret reconegut a l’article 25 de la Declaració Universal dels Drets Humans del 1948, a l’article 47 de la Constitució espanyola del 1978 i a l’article 26 de l’Estatut de Catalunya del 2006.
NÚRIA FABRA I BOADA
SANTA MARIA DE PALAUTORDERA
Temps de Flors
La setmana anterior, quan creuaves la ciutat de Girona, ja veies els preparatius que anunciaven que la tornaríem a veure engalanada de flors. Aquesta setmana ha arribat Temps de Flors i l’escenari està tot decorat de color, en una invitació als milers de visitants que un altre cop en gaudiran.
Si Girona ja és de per si un lloc on passejar, i recorre’l és un plaer en molts sentits, ara, amb els escenaris florals, encara ho és més. Dels que venen de fora, sempre hi ha els que repeteixen any rere any, sense faltar a la cita. D’altres hi vindran per primer cop i de ben segur molts d’ells també repetiran. Hi haurà espais que agradaran més a uns i menys a uns altres. També aquí recau una part de l’èxit de Temps de Flors: cada any és diferent, tot i que les pedres de Girona són les mateixes.
EULÀLIA ISABEL RODRÍGUEZ PITARQUE
TORROELLA DE MONTGRÍ
La destrucció del planeta
L’article de Bru Rovira de l’últim suplement Diumenge explica que Robert Watson manifesta que encara som a temps de salvar el planeta, i al final de l’article l’autor es pregunta: “¿Encara hi som a temps?” L’ésser humà fa molts anys que és conscient del mal que es fa a si mateix. Al llibre de Nuccio Ordine La utilitat de l’inútil hi ha un diàleg entre Demòcrit i Hipòcrates en el qual el primer diu: “Però jo només em ric de l’home, ple d’estupidesa, desproveït d’accions rectes, [...] que amb les seves ànsies desmesurades recorre la terra fins als últims límits i penetra en les seves immenses cavitats, fon l’or i la plata, els acumula sense descans i s’esforça a posseir cada vegada més per poder ser cada cop menys. No s’avergonyeix de dir-se feliç perquè excava les profunditats de la terra per mitjà d’homes encadenats, alguns dels quals moren a causa pels esfondraments, i d’altres, sotmesos a una llarguíssima esclavitud, viuen en aquesta presó com si fos la seva pàtria. Busquen or i plata furgant entre la pols i les deixalles, desplacen muntanyes de sorra, obren les venes de la terra per enriquir-se, destrossen la mare terra [...]”.
Això ho deien fa més de dos mil anys. I continuem igual. Res no ha millorat en el camí d’autodestrucció humana, tot i els constants advertiments de quina és la situació. Crec que ja és irreversible. Hem arribat a fer neu artificial per poder esquiar. I aquest és només un petit exemple de la bogeria de l’home.
ANGEL MARCO
SANT JUST