Terrorisme
Arran de la detenció a Viladecans d’una integrant d’un CDR per terrorisme i rebel·lió, ja veig venir que s’obrirà un nou debat respecte a què és terrorisme.
Estic ben segur que sortiran opinadors de reconeguda solvència que, tot fent alguna giragonsa argumental, aconseguiran construir alguna mena de tesi segons la qual aixecar peatges de les autopistes signifiqui cometre un acte de terrorisme.
I jo em quedaré novament amb un pam de nas per haver estat tan ximple d’haver-me cregut que terrorisme era una paraula derivada de la seva primitiva, terror.
XAVIER ARTISÓ I AGUADO
BARCELONA
Motivem-los?
Fa pocs dies em vaig trobar al mig d’una discussió amb una mare. El seu fill deixava d’estudiar i el noi es posava en mans del món laboral... i fins que no trobés feina, el tenien plantat a casa.
La mare en donava la culpa a la poca motivació que els professors inculquem als alumnes per seguir estudiant.
Però ¿com volen que els motivem més, quan veuen que sense estudis pots estar fent tertúlies i cobrar un dineral a les principals televisions estatals (i com menys educat ets, millor)?
¿Com podem provocar entusiasme pels estudis quan una noieta i la seva família obtenen uns ingressos elevadíssims perquè tenen “sang blava”?
¿Com podem promoure les ganes de fer un esforç d’aprenentatge quan no som capaços de trobar un “M. Rajoy” que cobrava en negre sobres que superen els salaris dels professors?
¿Com podem suscitar una inquietud intel·lectual quan dirigents del govern fan ús de les portes giratòries per cobrar salaris milionaris?
Els professors fem el que podem, però la societat ha de canviar el que és important per millorar el futur.
L’educació és una escalada social que es basa en l’esforç intel·lectual: més enllà d’uns conceptes que ensenyem que serviran per superar proves oficials, més enllà d’això, el més important de l’educació és la cultura de l’esforç i l’humanisme.
Però, francament, en aquest estat, els que tenen més són els que s’han saltat aquesta cultura i l’humanisme, no han respectat les regles humanes, no els ha importat trepitjar els drets dels altres per millorar la seva vida.
Motivem els joves a estudiar, sí, però iniciem abans un canvi social: els que més esforç fan, que tinguin una vida millor, i que tothom, sigui qui sigui, vingui de la família que vingui, per viure bé s’ho hagi de treballar!
ANDREU ARBÓ TRABADO
L’AMETLLA DE MAR
Miopia
En la meva opinió, els grups polítics que van votar en contra del projecte del tramvia al plenari de l’Ajuntament de Barcelona (que són el PP, el PDECat, Cs, ERC i la CUP) va ser miops.
Miops políticament per tractar un tema de futur de la ciutat com una votació “contra la Colau”.
Miops socialment per deixar centenars de milers d’habitants de l’àrea metropolitana sense una connexió ràpida i eficient.
Miops ecològicament per no donar llum verda a un projecte que milloraria la qualitat de l’aire, reduiria el nombre de cotxes a Barcelona i eliminaria els embussos d’autobusos a la Diagonal.
Ciutats europees com Viena, Bordeus i moltes altres fa anys que aposten pel tramvia. El projecte ha rebut el suport d’experts i entitats com l’associació Promoció del Transport Públic (PTP), que fa anys que lluiten per una ciutat sostenible.
No dubto que en un futur unirem els tramvies, és massa absurd no fer-ho, però haurem perdut un temps preciós per a la nostra salut i la nostra ciutat.
MARGARIDA PRATS MAS
BARCELONA