¿Us enrecordeu d’aquella cançó de Raphael que deia “¿Qué pasará? ¿Qué misterio habrá? ” Doncs amb aquesta incertesa viuen cada dia milers d’usuaris de Rodalies. Que si avui una incidència a les infraestructures, que si ahir un acte vandàlic, que si demà una insuficiència elèctrica. Algú es podria inventar un bingo amb totes les excuses que planteja Renfe en els milers d’incidències que hi ha a l’any.
Podem fer tota la broma que vulguem, però des de principi d’any, segons la Cambra de Comerç, portem més de 520.810 hores perdudes entre tots els usuaris. I encara queda la meitat de l’any!
Però no només podem parlar d’hores perdudes. També hem de parlar de l’estrès i l’angoixa que ocasiona arribar tard a la feina dia sí dia també i no ens podem oblidar pas del fet d’anar com sardines enllaunades dins d’un tren que supera clarament el seu aforament màxim.
Els usuaris de Rodalies no podem més. Ja és hora de tenir un sistema de transport públic de qualitat i amb una puntualitat òptima. És ben cert que poden haver-hi incidències, només faltaria, però no pot ser que hi hagi tan poca capacitat de solució o d’alternatives.
SARA ANADÓN VALLS
MOLINS DE REI
La cirurgia estètica com a única solució
Fa uns dies vam conèixer la polèmica notícia que un estat del Brasil proporcionarà cirurgies d’estètica gratuïtes a menors per evitar el bullying a les escoles.
El Brasil és el segon país del món on es fan més intervencions estètiques i vivim en una societat cada cop més narcisista on la imatge predomina, cosa que suposa una pressió cada vegada més gran per mantenir una bona aparença física i tractar de corregir o millorar qualsevol part del cos, per moda o per tenir més èxit en les relacions.
¿No s’estan normalitzant de manera excessiva els retocs estètics? ¿Intentar abordar el problema regalant operacions és la millor solució, abans que invertir en prevenció i educació? Potser s’hauria de posar més no només en les víctimes, sinó també en els assetjadors, que poden convertir-se en maltractadors en el futur.
Les víctimes han d’aprendre a acceptar-se tal com són i que no cal operar-se per evitar ser rebutjades. Potser una inversió en teràpia psicològica i educació podria ser una via millor que no resoldre el problema immediatament a base de bisturí.
JESSICA CEBA NAVARRO
BARCELONA
Desigualtat de gènere... fins quan?
És bastant preocupant que en l’actualitat encara no hàgim aconseguit eliminar les diferències entre homes i dones en la nostra societat. Fa unes quantes dècades els rols que tenien els homes i els de les dones estaven molt clars i assignats. En l’actualitat resulta inversemblant que continuï havent-hi aquest esglaó de diferència en tants àmbits de la nostra societat.
En el món laboral, les dones sovint pateixen una discriminació salarial injusta i tenen menys oportunitats de progressar en les seves carreres professionals. No només això, sinó que el més preocupant també és la reiteració en la violència de gènere, l’assetjament sexual i les agressions.
Entre tots hem d’erradicar-ho des d’avui mateix, amb l’educació, els valors i el respecte dels petits (i dels grans), així com amb la igualtat salarial dels treballadors de diferent gènere. Només treballant tots junts i afrontant aquests problemes de cara podrem construir una societat més justa i equitativa per a tothom.
MARC VILLALBÍ
CONSTANTÍ
