Una pau social que no sigui “prestada”
Recentment hem llegit anàlisis sobre la necessitat que Espanya i la UE blindin la seva defensa davant la incertesa global. Però a quin preu? El 2026 ens trobem amb una paradoxa alarmant: gastem cinc vegades més en armament que en polítiques d’habitatge.
El dilema no és només entre “canons o mantega”, sinó entre una visió militarista de la seguretat o una visió humana. Invertir milers de milions en fragates i caces mentre el parc públic d’habitatge a Catalunya és irrisori, o mentre el sistema educatiu i sanitari demana oxigen, és una tria política perillosa. La seguretat real d’una societat com la nostra comença per un sostre digne, unes pensions garantides i una educació de qualitat.
Si volem ser un soci fiable a l’OTAN, també hem de ser un estat fiable per als seus ciutadans. Cal liderar la defensa europea comuna per estalviar costos i exigir que cada euro invertit en defensa tingui un retorn social directe. Si la pau exterior es paga amb la precarització interior, haurem perdut la batalla més important: la de la cohesió social.
Lluís Figueras Barrabeig
Barcelona
Els pagesos catalans tenen raó
Els pagesos catalans tenen raó de protestar! Ja sé que si vas amb cotxe i et trobes la carretera tallada, t’emprenyes amb ells i amb tothom. Però cal saber la realitat dels pocs valents que encara lluiten per sobreviure de la seva terra i els seus animals. Parlo com a exfuncionari de Sanitat. Ni us imagineu la quantitat de reformes i canvis que han hagut de fer en els seus treballs diaris a les seves granges, escorxadors, indústries càrnies i cultius de les seves terres. Han acceptat tot el que els hem demanat. Uns més de pressa que d’altres, però finalment han entès que protegir la salut de la societat era primordial. Ara, amb l’arribada de productes més barats al nostre mercat a causa del pacte amb Mercosur, hem de saber que arriben productes carnis i vegetals que no tenen els mateixos controls que es fan a Europa. ¿On queda, aquella lluita per aconseguir la qualitat de tots els productes, nets d’antibiòtics, hormones i pesticides prohibits que s’ha lluitat tant per aconseguir?
Albert Altés Segura
Llançà
Fer un món millor
Comencem l’any igual que l’hem acabat, tots pendents de les decisions d’uns pocs que afecten les vides de tothom. I són decisions que mostren interessos personals més que no pas humanitaris pel bé comú. ¿Com és possible que després de veure les conseqüències de la Segona Guerra Mundial es continuï bombardejant països per dominar-los? ¿Com és possible que en nom de la pau es justifiquin guerres? Fa basarda adonar-se que el món continua movent-se per interessos econòmics a costa de malmetre i conquerir territoris d’altres i les seves vides. Ens manquen dirigents que no siguin narcisistes i que siguin humanitaris, no només amb els seus, sinó també amb els altres. Ens manquen dirigents que tinguin una visió global de la humanitat.
Eulàlia Rodríguez Pitarque
Torroella de montgrí
Un nou ordre mundial
La força bruta s’imposa, alhora que s’afebleixen la força institucional, el diàleg i la diplomàcia. Ha reviscolat de nou el colonialisme. Els valors ètics i morals no importen. La democràcia i els drets humans no són prioritaris. L’essencial són el poder i la influència geopolítica, els diners, el petroli i les terres rares. Un món estrany i inquietant, certament. Tanmateix, cal resistir, i preservar més que mai la democràcia, la dignitat i la decència. O el que en queda.
David Serrador Ballester
Vic