El castell de 2.000 rals i un dinar

BarcelonaLa Colla Vella dels Xiquets de Valls va completar dissabte un somni que la ciutat de Reus es plantejava des del 1859, descarregar-hi un castell de deu pisos. La fita ha trigat ni més ni menys que 158 anys a fer-se realitat però cal dir que fins que el 1998 no va arribar el primer tres de deu amb folre i manilles, les cròniques del segle XIX podien semblar-nos autèntics relats de ciència ficció per un món casteller que veia el sostre dels nou pisos d'alçada com quelcom insuperable.

Cal anar fins al 20 de juliol de 1859 per trobar al ‘Diario de Barcelona de avisos y noticias’, popularment conegut pel sobrenom del ‘Brusi’, una de les primeres pistes de la llavor dels deu pisos. Aquell dimecres la publicació barcelonina anunciava “Tenemos a la vista el extenso y detallado programa de los festejos acordadors por el Hmo. Ayuntamiento de la Ciudad de Reus en los días 23, 24, 25 y 26 del corriente mes, con motivo de la traslación de la Virgen de la Misericordia [...] El 26, la fiesta del barrio de Santa Ana, la cual será amenizada con funciones religiosas, y entre las danzas habrá las famosas torres o castillos, ofreciéndose un premio de dos mil reales y una comida á los que logren formar un castillo de diez.Tot i que no hi ha cap indici que el castell s'acabés aconseguint, les cròniques destaquen la gran quantitat de gent que va desplaçar-se a Reus aquells dies, ja que, només pel ferrocarril de Tarragona es van comptabilitzar 8.661 passatgers els tres últims dies de festa.

Amb el temps el mon de les torres humanes passaria per èpoques menys i més bones, arribarien les primers construccions de gamma extra i el 1998, dos anys abans del final del segle XX, la cursa per fer realitat el mite dels deu pisos portaria als Minyons de Terrassa a descarregar el primer tres emmanillat de la història. Han hagut de passar gairebé 20 anys més perquè la Colla Vella dels Xiquets de Valls tanqués el cercle a Reus en una diada excepcional a la plaça del Mercadal.

Per fer-nos a la idea del valor del premi, cal explicar que uns dies més tard, els castellers van cobrar 1.300 rals per actuar a la festa major de Vilafranca del Penedès. Actualment el pressupost per convidar colles foranes a la diada de Sant Fèlix s'enfila per sobre dels 35.000 euros, a banda del dinar i la beguda.