14 milions de morts més fins al 2030: les retallades de Trump també acceleraran les crisis humanitàries
El desmantellament de l'agència nord-americana USAID augmenta el risc de pobresa, malalties i migracions arreu del món
BarcelonaLes conclusions de la primera anàlisi científica de l'impacte que pot tenir la congelació de pràcticament la totalitat de l'ajuda humanitària provinent dels Estats Units a països de rendes baixes i mitjanes són alarmants: de cara al 2030, es preveu que augmentin les defuncions causades per la falta d'accés a diagnòstics i tractaments de malalties com la sida, la malària, la tuberculosi, i que creixin els problemes relacionats amb la desnutrició i el sanejament urbà. En concret, es calcula que es produirà un excés de morts de 14 milions de persones, incloent-hi 4,5 milions d'infants de menys de cinc anys, en els pròxims quatre anys i mig a causa del desmantellament de l'ajuda exterior i de cooperació internacional escomesa aquest any per l'administració de Donald Trump.
La prestigiosa revista The Lancet ha publicat aquesta seriosa advertència coincidint amb la celebració de la Conferència Internacional sobre Finançament per al Desenvolupament (FFD4), que té lloc aquesta setmana a Sevilla. Les dades provenen d'un estudi coordinat per investigadors de l'Institut de Salut Global de Barcelona (ISGlobal), juntament amb la Universitat de Califòrnia a Los Angeles (UCLA), l'Institut de Salut Col·lectiva de la Universitat Federal de Bahia (ISC-UFBA) i el Centre de Recerca en Salut de Manhiça (CISM), al Brasil.
L'investigador Icrea a ISGlobal i coordinador de l'estudi, Davide Rasella, resumeix en conversa amb l'ARA l'efecte devastador que pot tenir la supressió indefinida dels fons nord-americans de cooperació internacional i humanitària en els països amb més vulnerabilitat socioeconòmica: suposarà la destrucció de sistemes de salut sencers, augmentarà la pobresa, hi haurà més malalties i més risc d'epidèmies i una acceleració dels fluxos migratoris.
L'anàlisi projecta la falta d'inversions nord-americanes, que fins ara representaven més del 40% de les ajudes humanitàries al món, en sectors clau com l'enfortiment i l'accés als sistemes de salut, el sanejament urbà, la nutrició i l'educació. Segons l'article, entre el 2001 i el 2021, el finançament que aportava l'ara de facto desmantellada Agència dels Estats Units per al Desenvolupament Internacional (USAID) a programes d'abast internacional de fins a 130 països va aconseguir evitar fins a 91 milions de defuncions, 30 milions de les quals en menors.
Tot plegat, afegeix l'estudi, s'associa a una reducció del 15% en la mortalitat general i del 32% en la infantil, sobretot pel que fa al VIH/sida (-74%), la malària (-53%) i les malalties tropicals desateses (-51%), tot i que també respecte a la tuberculosi i altres malalties respiratòries i diarreiques. En definitiva, segons els investigadors, aquests recursos han estat "una força essencial per salvar vides i millorar la salut en algunes de les regions més vulnerables del món en les dues últimes dècades".
Risc d'un efecte dòmino
"Vivim un moment molt delicat internacionalment, de molta vulnerabilitat, i l'actuació dels Estats Units pot assentar un precedent perillós", adverteix Rasella. L'investigador es refereix a l'efecte dòmino que pot provocar el fet que els Estats Units tanquin l'aixeta a la cooperació internacional, perquè altres donants, incloent-hi la Unió Europea, també redueixin els seus compromisos solidaris. "Tot i que l'aportació dels països europeus és molt inferior, aquest fre afebliria encara més la prestació de serveis en països que ja depenen del suport extern", subratlla Rasella, que afegeix que comportaria una situació "dramàtica". Si Europa retalla encara més el seu pressupost d'ajuda, encara hi hauria "més morts addicionals en els pròxims anys", alerta la coautora de l'estudi Caterina Monti.
Per elaborar l'estudi, els investigadors van combinar, d'una banda, una avaluació retrospectiva de l'impacte que va tenir el finançament de l'USAID en el període 2001-2021 en 133 països i, de l'altra, models de projecció dels efectes que la desaparició d'aquests fons podrien tenir entre el 2025 i el 2030. L'equip internacional va tenir en compte factors com la població, els ingressos, l'educació i els sistemes de salut (incloent-hi diferències per edat i causes de mort) i va aplicar tècniques de microsimulació per calcular quantes morts addicionals podrien produir-se si continuaven les actuals retallades.
Amb la reducció del 83% dels programes de l'USAID, l'informe assenyala que "hi ha el risc de frenar bruscament, i fins i tot revertir, dues dècades de progrés en la salut en poblacions vulnerables": "Per a molts països de rendes baixes i mitjanes, l'impacte seria comparable al d'una pandèmia global o un gran conflicte armat". “Els ciutadans nord-americans contribueixen amb uns 17 cèntims al dia a l'USAID, aproximadament 64 dòlars a l'any. Crec que la majoria donarien suport a mantenir aquest finançament si sabessin com pot ser d'eficaç una contribució tan petita per salvar milions de vides,” conclou James Macinko, professor de la UCLA, que ha participat en l'estudi.