Sílvia Osuna: "Soc afortunada de poder fer la recerca que m'agrada a Catalunya"

BarcelonaLa investigadora de l'Institut de Química Computacional i Catàlisi (IQCC) de la Universitat de Girona Sílvia Osuna (Castelló d'Empúries, 1983) ha guanyat el IX Premi Fundació Banc Sabadell a les Ciències i l'Enginyeria pels seus avenços en el disseny computacional d'enzims amb aplicacions en la indústria farmacèutica i la biomedicina.

En què consisteix exactament la seva línia de recerca?

— Els enzims són biomolècules que tenim al cos i són les encarregades d'accelerar les reaccions químiques que necessitem per viure. Les molècules que acceleren les reaccions químiques s'anomenen catalitzadors i els enzims són els millors catalitzadors que coneixem. Al laboratori nosaltres treballem per desenvolupar noves eines computacionals capaces de predir com els modifiquem o quins enzims nous generem perquè facin el que nosaltres vulguem.

Ens pot posar un exemple?

— Sí, els modifiquem o en generem de nous perquè tinguin noves funcions, ampliïn el seu rang d'acció o millorin una reacció química. Per exemple, hi ha medicaments contra la diabetis que es fabriquen mitjançant un enzim, que els humans vam fer evolucionar perquè generés una reacció química que beneficiés els pacients amb aquesta malaltia. La gran majoria d'indústries farmacèutiques avui dia fan servir catalitzadors enzimàtics en alguna etapa de la producció de medicaments.

¿És fàcil traslladar aquest coneixement a la indústria?

— Hi ha molt d'interès de les empreses i hem tingut força col·laboracions perquè és una manera més sostenible de fabricar medicaments, però el disseny d'enzims és complicat i costós. Hi ha algunes reaccions químiques necessàries per a la vida que sense enzims tardaríem milions d'anys a fer. La nostra recerca està centrada en la part computacional, és a dir, fem servir simulacions i diferents estratègies per determinar quins canvis hem de fer en aquests enzims perquè facin la reacció desitjada a escala industrial.

Abans de tirar-vos a la piscina comproveu si hi ha aigua.

— Exacte, si computacionalment podem fer protocols capaços de predir l'èxit dels canvis que fem als enzims, no cal que fem tantes proves als laboratoris. Mirem el que ens estem deixant i ho intentem millorar. Des de fa poc, a més, tenim el laboratori i fem nosaltres mateixos les validacions experimentals.

I què es podrà fer amb aquesta tecnologia en un futur?

— Ara com ara el que fem és dissenyar un enzim per poder fabricar un medicament que després la gent es prendrà i qualsevol medicament avui dia el podem fabricar d'aquesta manera. També hi ha enzims terapèutics, és a dir, que no sigui el mitjà per desenvolupar un fàrmac sinó que sigui el tractament en si, però encara s'han de millorar.

¿I aquesta recerca la seguirà fent a Catalunya?

Sí, jo vaig anar el 2008 a la Universitat de Califòrnia a Los Angeles a fer la meva tesi, ja que aleshores hi havia un boom pel que fa a disseny computacional d'enzims, però vaig poder tornar amb una beca Marie Curie a Girona. Hi ha molta gent que ha marxat fora i que no pot tornar. Ens ho hem de creure més i invertir més en recerca. Però sí, jo soc una de les afortunades de poder estar fent la recerca que m'agrada a Catalunya.

Alberto García-Basteiro

Professor associat de recerca a ISGlobal - Hospital Clínic

"És inacceptable que una malaltia infecciosa amb cura sigui la que més morts causa"

L'investigador Alberto García-Basteiro (Vilalba, 1982) ha guanyat el XX Premi Fundació Banc Sabadell a la Investigació Biomèdica per la seva feina sobre la tuberculosi. És professor associat a l'Institut de Salut Global de Barcelona (ISGlobal) i l'Hospital Clínic i coordinador de recerca en tuberculosi al Centre d'Investigació en Salut de Manhiça (CISM) a Moçambic, on treballa des del 2013. En aquest país, com en molts d'altres de l'Àfrica subsahariana, la tuberculosi és un dels principals problemes de salut pública, ja que hi ha també una elevada taxa de coinfecció amb el VIH. Des del centre tenen diverses línies de recerca per quantificar l'epidèmia de tuberculosi, millorar la capacitat diagnòstica i desenvolupar noves vacunes.

"És inacceptable que una malaltia infecciosa diagnosticable, preventiva i curable sigui la que més morts causa avui dia", defensa l'expert, que explica que molts casos de tuberculosi als països pobres no es diagnostiquen i, si no es tracten, poden tenir una mortalitat del 70%. L'any 2023 van morir al món 1,25 milions de persones per culpa de la tuberculosi, incloent-hi 161.000 persones amb infecció pel VIH. García-Basteiro explica que a Moçambic s'han trobat amb molts casos resistents als tractaments per un ús inadequat dels fàrmacs, que redueix les opcions terapèutiques disponibles, ja que són més cars, més llargs i amb més efectes secundaris.

Davant d'aquest escenari, l'investigador viu amb "moltíssima preocupació" el desmantellament de l'agència nord-americana USAID per part de l'administració de Donald Trump, perquè finança una gran quantitat de programes de cooperació. De fet, assegura que ja estan veient les conseqüències d'aquestes retallades i està convençut que en els pròxims anys hi haurà una "major incidència de la malaltia i més morts". L'expert adverteix, a més, que tindrà un impacte directe i indirecte, ja que la cooperació americana tenia un focus molt important en el control del VIH i, "si deixa d'estar controlat, hi haurà molta més tuberculosi", perquè hi ha una elevada coinfecció.

Pel que fa a la malaltia en països rics, García-Basteiro sosté que la incidència de la malaltia no està disminuint com caldria i, al contrari, els casos han augmentat lleugerament a l'Estat, possiblement per l'augment de persones en exclusió social. En aquest cas, creu que el problema no són les dificultats d'accés al sistema sanitari, sinó l'abast del sistema per arribar a aquests pacients. Per això defensa que s'ha de reforçar l'atenció fora dels hospitals amb treball social i medicina comunitària, que els professionals puguin sortir del centre i anar fins a aquelles zones on pugui haver-hi persones amb tuberculosi perquè rebin el tractament i l'acabin.