Una bona alimentació pot allargar-nos la vida?

No podem fer res per canviar els gens amb els quals hem nascut. Els progenitors ens passen una combinació única de material genètic que determinarà bona part de la nostra qualitat de vida. Però els gens no ho són tot: l’entorn també té un impacte en la majoria de malalties i en el correcte funcionament general del cos. Quin percentatge correspon a cada cosa (el que s’hereta i el que s’adquireix) depèn de les circumstàncies i encara no se sap del tot.

Sí que sabem que l’estil de vida és un dels factors que més influeix en la salut. Els metges fa dècades que insistim que menjar de manera equilibrada, fer exercici regularment i evitar els tòxics com el tabac i l’alcohol són la millor recepta per viure més i en millors condicions. Al principi es va veure que això protegia contra les malalties cardiovasculars, la principal causa de mortalitat als països desenvolupats. Més endavant es va descobrir que també reduïa el risc de tenir càncer, l’altra gran plaga moderna i, darrerament, s’ha comprovat que fins i tot té un impacte en els mecanismes de l’envelliment. Hi ha motius de sobres, doncs, per fer cas d’aquests consells ben sabuts.

Massa desinformació

De tots els factors que podem controlar, l'alimentació és probablement el més destacat a l’hora de mantenir el cos humà en condicions òptimes. Per desgràcia, el camp de la nutrició està ple de dades confuses, desinformació, enganys, exageracions i falses promeses que fan que costi saber exactament quines recomanacions s’han de seguir. La propaganda de molts productes, fins i tot el que promouen alguns experts, sovint es basa en dades que, tot i que poden tenir una base científica, encara no han estat validades en humans.

És veritat que l'alimentació podria ajudar a controlar la inflamació, una resposta que, de forma aguda, és útil per reparar danys als teixits, però que, en la seva forma sostinguda i menys intensa, forma part de moltes malalties, per exemple el càncer, i dels mateixos processos d’envelliment. Però les directrius a seguir no són tan òbvies. Evitar l’obesitat hi pot ajudar, perquè el greix promou la inflamació, com també ho fan per si mateixos els menjars fregits i processats. Per altra banda, fruita, verdura, oli d’oliva i fruits secs tenen l’efecte contrari, i això pot ser part de l’impacte positiu que sabem que té l'alimentació mediterrània sobre la salut. Menys clar és l’impacte dels probiòtics, que se suposa que han de desinflamar restablint l’equilibri dels microbis que conviuen amb nosaltres i que encara no sabem tots els efectes que tenen sobre la salut.

Una altra afirmació que ens trobem sovint és que l'alimentació pot reforçar el sistema immune. Si algú té un dèficit de vitamines, uns suplements podrien ser beneficiosos en aquest sentit, però és una situació poc habitual a casa nostra. Més enllà d’això, encara s’està investigant si alguns nutrients podrien tenir aquests efectes protectors. Un tipus de fibra anomenat quitina ha donat resultats esperançadors en ratolins i es creu que podria ajudar a regular el metabolisme i la immunitat en humans.

El dejuni també podria reduir la inflamació i augmentar la immunitat en certes condicions, però aplicar-lo en humans és complicat pels possibles impactes negatius si el patró (durada, intensitat...) no és l’adequat, que anirien des de la desnutrició a l’efecte contrari del desitjat: una baixada de defenses. Cal entendre millor quins mecanismes biològics activa abans de poder-lo receptar. En animals, fa temps que s’ha vist que pot allargar-los substancialment la vida. Però un estudi publicat a Nature recentment, dirigit pel doctor Gary A. Churchill, fet amb mil ratolins que van rebre alimentacions diferents, concloïa que els efectes del menjar en la longevitat depenen més de factors genètics i de l’estat de salut previ dels rosegadors que no pas de l’alimentació en si mateixa. Potser estem sobreestimant l’impacte de l'alimentació a l'hora d'allargar la salut i la vida.

Ens queden encara moltes coses per descobrir sobre com l’alimentació influeix en la salut, en bona part perquè els estudis en humans són molt difícils de fer, i això vol dir que hem de mantenir una certa precaució a l’hora d’adoptar hàbits que alguns promouen com a beneficiosos, sobretot quan implica que aquest algú en treu un rèdit econòmic i pot haver tirat pel dret a l’hora de fer recomanacions. També hem d’evitar caure en la trampa de creure que només amb l'alimentació es poden curar o controlar malalties complexes com el càncer, malgrat que sigui cert que una alimentació adequada podria ajudar-ne el tractament en alguns casos.

De moment, el que sabem segur és que l'alimentació mediterrània és la més saludable, que s’han d’evitar aliments processats, que els excessos no són bons i que hem de mantenir un pes equilibrat. A part d’això, és aviat per saber si estratègies com certes formes de dejuni o els probiòtics poden reduir de manera important el risc de malaltia i mantenir una bona salut al llarg dels anys. Caldrà esperar que es confirmin alguns resultats prometedors en animals, i això demana temps.