Conillets d’Índies al servei de la ciència

“Ens ha canviat la vida”, assegura amb convenciment i un somriure honest Imma Santiago Die. “No tan sols a mi, sinó a tots els que hi hem participat. Ja no som els mateixos que abans”, insisteix, i fa una mirada còmplice a la seva germana Carme, que també assenteix. “Ara cuidem la nostra alimentació, fem activitat física, estimulació cognitiva i sortim a passejar i a fer activitats junts. Sense anar més lluny, avui hem quedat per anar a dinar plegats”, explica.

Fa cinc anys, quan l’Imma en tenia 67, es va assabentar que a l’Hospital del Mar estaven reclutant voluntaris per a un estudi sobre prevenció de la demència. Ella acabava de participar en un altre estudi de la Fundació Pasqual Maragall i n’estava molt satisfeta, així que no només s'hi va apuntar, sinó que va convèncer la seva germana Carme perquè també s'hi apuntés. “Ens van reunir a la Barceloneta als onze voluntaris, i en vam sortir una mica espantats. Ens van donar un dossier i diversos materials i ens van detallar tot el que hauríem de fer”, explica l’Imma, que recorda que van acabar “amb la boca oberta, perquè requeria molta dedicació". "Era ben bé com tenir una feina!”, exclama. Fins i tot, diuen aquestes germanes, “un home ho va deixar al cap de poc perquè no podia sostenir tanta dedicació”.

L’estudi al qual es van apuntar l’Imma i la Carme era el PENSA, un assaig clínic dut a terme conjuntament per l’Institut de Recerca de l’Hospital del Mar (HMRIB) i el Centre de Recerca BetaBrain de la Fundació Pasqual Maragall que pretenia avaluar si una intervenció sobre l’estil de vida de persones amb declivi cognitiu subjectiu i una probabilitat més elevada de desenvolupar demència podria prevenir l’aparició de la demència. De fet, els voluntaris havien de ser portadors del gen APOE4, que multiplica fins a cinc cops el risc de tenir la malaltia neurodegenerativa.

De les 1.500 persones que s’hi van presentar van reclutar-ne 129. Eren persones sanes, d’entre 60 i 80 anys, a qui van fer un seguiment exhaustiu entre el novembre del 2019 i el març del 2023. “És l’únic estudi que s’ha fet al món en aquesta població d’alt risc”, destaca el director de recerca a l’HMRIB, Rafael de la Torre. Anteriorment, l’equip d’investigadors ja havia estudiat l’impacte de la dieta mediterrània sobre la cognició i havia col·laborat en un treball del Centre de Regulació Genòmica, liderat per la neurocientífica Mara Dierssen, per avaluar l’efecte d’una molècula del te verd, l’EGCG, per millorar la cognició de persones amb síndrome de Down. “Aleshores ens vam plantejar si tots aquells resultats podrien ser aplicables a persones amb risc de desenvolupar una demència”, explica De la Torre, que és també professor de la Universitat Pompeu Fabra (UPF).  

El dia que ens trobem amb l'Imma i la Carme, l’equip de científics han convocat els participants de l’estudi per explicar-los els resultats que han obtingut després d’escodrinyar-los durant quinze mesos: han vist que els participants que han fet el programa complet de l'estudi –alimentació, activitat física i entrenament personal– han millorat la cognició fins a 4,5 vegades, i que el seu risc de patir una demència s'ha reduït aproximadament un 25%.

“Els obligàvem a fer gimnàs amb un entrenador i sessions diàries de psicoestimulació. Havien de seguir una dieta personalitzada i participar en activitats grupals, com sortides al teatre, concerts, cursos de cuina... –explica De la Torre–. Alguns se’ns queixaven perquè deien que no els quedava temps per estar amb els nets”.

A més, els feien formacions sobre el declivi cognitiu i l'Alzheimer i què hi tenia a veure l’estil de vida. “Volíem empoderar els voluntaris: ensenyar-los la ciència que hi havia al darrere de cada consell que els donàvem”, apunta Laura Forcano, psicòloga de l’Hospital del Mar i de l’HMRIB. Potser participar-hi era exigent, però per a Forcano al final era un win-win: “Nosaltres podíem extreure les dades que necessitàvem per fer l’estudi i els voluntaris adoptaven uns hàbits de vida saludables que els beneficiaven”, apunta.

Contribuir al bé comú

Les malalties neurodegeneratives, com l’Alzheimer, són la principal causa de discapacitat al món, per davant del càncer i les malalties cardiovasculars juntes. Segons les estimacions actuals, d'aquí deu anys, una de cada tres persones d’entre 40 i 65 anys rebrà un diagnòstic que impactarà sobre la seva salut mental i cerebral, cosa que tindrà conseqüències sobre la seva qualitat de vida. Davant d'aquest repte global, resulta crucial entendre què porta el cervell a emmalaltir.

I això és precisament el que persegueix la iniciativa Barcelona Brain Health (BBHI), liderada per l’Institut Guttmann amb la col·laboració de la Universitat de Barcelona. Per dur a terme aquest tipus d’estudis, es requereix potència estadística: moltes dades d’una mostra variada de pacients durant un període llarg de temps. Només així se’n poden extreure conclusions. En aquest sentit, la BBHI fa vuit anys que segueix més de 6.000 persones sanes de més de 40 anys, residents a Espanya, per estudiar la petjada biològica que els hàbits de vida modificables imprimeixen sobre la salut del cervell.

“Volíem conèixer i entendre com es pot mantenir la salut cerebral al llarg del temps”, afirma el director de recerca de l’Institut Guttmann Javier Solana. I això passa, diu, per “estudiar el cervell abans que aparegui la malaltia i buscar associacions entre l'estil de vida de la persona i la patologia que pugui desenvolupar en el futur, amb l’objectiu de trobar mesures de prevenció”.

L'Institut Guttmann només va necessitar dos dies per aconseguir els 6.000 voluntaris que necessitava. “S’hi van apuntar tres tipus de perfils: persones que tenien sospites de declivi cognitiu però no un diagnòstic; persones amb algun familiar amb Alzheimer, i, per acabar, persones sanes, molt motivades, que de manera totalment altruista dediquen el seu temps a participar en l'estudi. Són les que més em fascinen”, explica Solana.

Entre les persones del tercer grup hi ha Isabel Moya, que tenia 45 anys quan s’hi va apuntar. “Tenia la sensació que hi havia molta recerca centrada en el cos, per allargar-ne la joventut, però poca en el cervell”, recorda. Al principi la participació era exigent. El Guttmann ha quantificat l’esforç i la generositat dels 6.000 voluntaris: han contestat 105.000 qüestionaris online que han permès captar 14 milions de respostes sobre hàbits de vida, antecedents i factors ambientals, psicològics i socials, així com queixes de salut. A més, 1.000 persones de la cohort s’han sotmès a dues rondes de proves mèdiques presencials, com analítiques, ressonàncies cerebrals o electroencefalograma, entre d’altres. L’equivalent, en total, a 946 dies.

Fins i tot hi ha voluntaris que venen de tan lluny com les Canàries, i que se sufraguen ells mateixos tant l'avió com l'allotjament i les dietes. "El compromís que tenen amb la recerca és increïble”, reconeix, bocabadat, Solana. La majoria dels voluntaris, novament, són dones. "Ha estat molt enriquidor. El projecte t’ajuda a conèixer-te millor i, a la vegada, contribueixes a la ciència”, diu la Isabel, que bromeja: “Si algun dia acaben descobrint una fórmula per mantenir el cervell jove, espero ser de les primeres a provar-la”.

Participació en totes les fases

Des de fa uns anys, almenys a Europa, els voluntaris no només participen en l’estudi en si com a conillets d’Índies, sinó que també participen en el disseny. En el cas de la BBHI, explica Solana, van seleccionar un grup reduït de voluntaris amb els quals treballar aspectes de la recerca, de la interfície de la web o de la durada dels qüestionaris.

Un altre aspecte innovador dels últims anys és que cada cop es té més en compte la perspectiva de gènere i sexe. La Comissió Europea també ho exigeix així en tots els projectes que finança. Solana posa com a exemple la menopausa: “A l’inici no la recollíem, i tres anys més tard ho vam començar a fer. Ara tenim en compte aquesta etapa de la vida de la dona com a factor de risc del declivi cognitiu, les demències. Encara no tenim resultats, però segur que té un impacte”, apunta.

El retorn a la societat

“Jo sempre tinc un sí per a aquesta casa”, assegura Tanit Tubau, una jove de 36 anys que encomana entusiasme, en referència a l’Hospital Clínic de Barcelona. “M’han cuidat i curat, hi confio al 100%. Per tant, si em demanen una mostra i amb això puc contribuir a fer que altres pacients millorin i no hagin de passar pel mateix que jo, què em costa a mi?”, es pregunta.

La Tanit pateix la malaltia de Crohn des dels 9 anys, versió “pata negra”, tal com es refereix amb humor a aquesta malaltia gastrointestinal inflamatòria. Ha passat per setze cirurgies, s’ha recuperat d’un coma, s’ha sotmès a un trasplantament de medul·la òssia i ha provat tractaments de tota mena. “La gent es pensa que el Crohn és un simple mal de panxa, quan és una malaltia autoimmunitària que pot arribar a posar en risc la teva vida”, explica la Tanit, que, com el seu Crohn, és també una voluntària pata negra. A més de donar mostres de sang i teixits sempre que l'hi demanen, ha escrit un llibre i organitza esdeveniments per recaptar fons per a la investigació, i és molt activa a les xarxes socials divulgant sobre la malaltia.

Les mostres de la Tanit i també les de la Isabel, una dona que als 60 anys va començar a patir colitis ulcerosa, són un preuat tresor per fer estudis sobre malaltia inflamatòria intestinal. “Els models animals són útils per investigar certs mecanismes, però en última instància cal mirar què passa en humans. La recerca a l'IDIBAPS, el centre de recerca biomèdica vinculat a l'Hospital Clínic Barcelona, és 100% dependent de les mostres que els pacients altruistament ens cedeixen”, assegura la cap del grup de recerca de l’IDIBAPS en malaltia inflamatòria intestinal, Azucena Salas.

Les mostres que de manera “supergenerosa” donen els pacients al centre van a parar al biobanc de teixits. Avui la Tanit i la Isabel visiten aquesta instal·lació i escolten atentes Aina Rodríguez, responsable de les plataformes científiques de l’IDIBAPS, que els explica com funciona aquest dipòsit. “Les guardem anonimitzades per protegir els pacients –els explica–. Això que feu és d’una generositat espectacular, i per això us ho volem tornar una mica amb aquestes visites, també anant a associacions de pacients a fer difusió, fent xerrades en escoles.. És la nostra manera d’intentar contribuir a la devolució”.

La Tanit mira embadalida tots els tancs. Fa uns mesos, explica, va anar “d’excursió” a l'IDIBAPS amb altres pacients, i li va agradar veure on eren les parts del seu cos de les quals s’havia hagut de despendre: fragments del còlon, del recte... “Com que estan aquí emmagatzemades, és com si no me n’hagués desfet del tot. A mi em feien mal, però ara són útils per a altres pacients i poden ajudar a la recerca. I això val qualsevol esforç que hagi de fer”.