D'on surt la 'teoria de l'entrepà'? De quines maneres pot infectar la pesta porcina

BarcelonaUna malaltia que feia tres dècades que no es detectava a l'Estat: ara, almenys nou casos positius i com a mínim una cinquantena de porcs senglars morts al Parc Natural de Collserola. Aquest és el balanç, fins a aquest dijous, del retorn de la pesta porcina africana (PPA) a Catalunya quan encara no ha passat ni una setmana des que es va detectar el focus de contagi. Més enllà de les repercussions econòmiques pel sector porcí català, que segueix amb preocupació els treballs a contrarellotge per controlar les infeccions, la prioritat és tallar les cadenes de contagi i evitar que el virus s'escampi. Els professionals del Centre de Recerca en Sanitat Animal (IRTA-CReSA) treballen incansablement seqüenciant i aïllant el virus per conèixer el seu genoma, poder-lo comparar amb els que circulen en altres països i acotar-ne l'origen, és a dir, determinar d'on pot haver vingut.

El més plausible és que sigui similar als virus que circulen per països d'Europa o d'Àsia, com ara Itàlia, Polònia, Alemanya, Romania, Rússia o la Xina, però l'especialista en salut porcina i investigador de l'IRTA-CReSA, Quim Segalés, adverteix que hi ha el risc de no poder determinar al 100% quin és l'origen, ja que hi ha hagut brots a altres països en què ha sigut impossible concretar d'on ha vingut. Un dels motius és que algunes soques són molt semblants les unes amb les altres. De moment, caldrà esperar que els científics seqüenciïn el virus per veure si n'hi ha alguna de circulant que sigui igual que la que s'ha detectat a casa nostra. Sobre com ha arribat fins a Catalunya, la principal hipòtesi fins al moment és la teoria de l'entrepà, que vol dir que el virus ha arribat a través d'alguna mostra de menjar amb carn de porc contaminada pel virus.

Segalés reconeix que, sense context, aquesta explicació pot arribar a semblar inversemblant, per la qual cosa considera clau entendre com es transmet la malaltia i exposa que hi ha tres vies d'infecció principals. La primera és a través del contacte amb un animal malalt, que els experts descarten perquè voldria dir que un porc senglar infectat ha travessat diverses fronteres passant desapercebut fins a Collserola i ha escampat el virus. La pesta porcina africana també es pot transmetre a través d'una paparra que actua com a vector de transmissió, però és només una espècie molt concreta la que és capaç de contagiar la malaltia i, segons Segalés, fins ara no s'ha detectat mai a Catalunya. Això fa que aquesta segona via també quedi descartada.

Per tant, la darrera i última via de transmissió és la més plausible pels experts: que hagi estat a través de la ingesta de productes contaminats amb el virus, com per exemple un entrepà amb embotit d'un país en què la pesta porcina circuli sense control. A més, l'investigador remarca que la zona zero del brot de pesta porcina "és un encreuament de carreteres i de persones" i està a prop d'un campus universitari amb afluència de gent "de tot arreu del món i de molts països diferents", cosa que a parer seu reforça la hipòtesi dels experts. Segons el ministeri d'Agricultura, la via d’entrada del virus més habitual en un país lliure de malaltia també és a través de productes d’origen porcí que han servit d’aliment per a altres porcs.

Seguretat al centre

Ara bé, un cop notificada la malaltia, com ja ha passat a Catalunya, el contacte entre porcs sans i malalts és el factor més important de difusió de la malaltia, per la qual cosa és tan important delimitar un perímetre que intenti frenar l'expansió del virus. Cal tenir en compte que, un cop recuperats de la malaltia, els animals són portadors asimptomàtics i tenen un "paper fonamental" en la transmissió, avisa el ministeri en un document sobre la lluita contra la PPA. La directora del laboratori del virus de la PPA del Centre de Biologia Molecular Severo Ochoa (CBMSO), Yolanda Revilla, avisa que, a banda del menjar contaminat, hi ha altres vies potencials a través de les quals pot haver arribat el virus a Catalunya, com per exemple vehicles de transport com camions o vaixells.

"Barcelona té un port amb molta activitat, jo no ho descartaria", adverteix l'experta. Segalés explica en la mateixa línia que a la República Dominicana i a Haití també hi ha hagut focus de contagi i el més probable és que hagin aparegut arran d'un contenidor provinent de la Xina amb carn contaminada. "Aquests salts no són estranys. Fins ara ho havíem evitat, però ens ha tocat. És una mica una loteria", assegura l'investigador de l'IRTA-CReSA. En l'última dècada el virus també ha aparegut de sobte en països com Bèlgica i Suècia, igual que ha passat ara a Catalunya, i en aquests dos casos ho van poder eliminar perquè només van tenir casos en senglars i van actuar ràpidament, que és el que ara es pretén.

Sobre els missatges que vinculen l'origen dels contagis amb les mostres que utilitzen a l'IRTA-CReSA per a les seves investigacions, el cap de la Unitat d’Alta Biocontenció de l’IRTA-CReSA, Xavier Abad, insisteix que han analitzat totes les accions realitzades amb aquest virus dels últims tres mesos i "no s'ha detectat cap incidència" i ha reivindicat els vint anys d'experiència del centre treballant amb bioseguretat. Totes les mostres utilitzades al laboratori es destrueixen per garantir que no en quedi cap rastre viable i evitar així qualsevol possible incident, afegeix. Tot i això, reconeix que el "risc zero no existeix". Revilla, que no té cap vinculació amb l'IRTA-CReSA, també posa en dubte aquestes informacions i trenca una llança a favor del centre català: "El virus s'expandeix des de fa anys".

Mentre els científics segueixen treballant per seqüenciar el virus, els Agents Rurals, les agrupacions de defensa forestal (ADF), la Guàrdia Civil, la Unitat Militar d'Emergències, els Bombers i els Mossos d'Esquadra segueixen treballant en el perímetre delimitat a Collserola on han aparegut els senglars morts. L'objectiu és detectar animals infectats i evitar que la PPA s'expandeixi. Un cop es troben animals, s'envien mostres a l'IRTA-CReSA per fer la prova PCR que determina si l'animal està infectat o no, a l'espera que la seqüenciació del virus aporti llum sobre el seu origen.