Descobreixen un dinosaure diminut que vivia a l’Àrtic

Els científics han trobat un fòssil de 70 milions anys a Alaska, en sediments del Cretaci tardà. Es tracta d’un nou tiranosaure molt petit, segons un estudi que publica PLOS ONE, en el qual han participat investigadors dels Estats Units del Museu Perot de Ciència i Naturalesa, a Texas. Es tractaria d’un cosí del popular Tyrannosaurus rex.

Són molts els investigadors que estudien els tiranosaures, el llinatge dels dinosaures teròpodes carnívors. Ara bé, la major part del coneixement sobre aquest grup prové de fòssils de latituds baixes i mitjanes de l’Amèrica del Nord i Àsia. Aquesta troballa a l’Àrtic obre noves perspectives a l’estudi d’aquest llinatge.

Els científics han analitzat la part superior del crani, el maxil·lar i la mandíbula del dinosaure. Des de bon principi, els investigadors van apreciar que pertanyia a una espècie diferent, després de comparar les mostres amb els fòssils d’espècies conegudes de tiranosaures.

Segons els resultats de l’anàlisi, els ossos del crani són d’un Nanuqsaurus hoglundi, una nova espècie de tiranosaure estretament relacionada amb altres dos tiranosaures, el Tarbosaurus i el Tyrannosaurus. S’estima que aquest nou dinosaure és relativament petit, amb una longitud del crani adult de 63,5 centímetres, poc en comparació amb els 152,4 centímetres del Tyrannosaurus rex.

La nova espècie probablement habitava latituds altes, a l’extrem continental més septentrional d’Amèrica del Nord, durant el Cretaci, amb un clima estacionalment extrem. Els autors suggereixen que la grandària corporal més petita del Nanuqsaurus hoglundi, en comparació amb la majoria dels tiranosaures de latituds més baixes, pot reflectir una adaptació a la variabilitat dels recursos durant les estacions àrtiques.

Aquesta diversificació més gran pot provenir de l’aïllament parcial dels dinosaures al nord per les barreres terrestres, com la de l’est a oest de la serralada Brooks, a l’extrem nord de l’Amèrica del Nord. Encara que les restes conservades de l’ hoglundi són fragments, els autors assenyalen que les dades morfològiques proporcionen suport per situar-lo com a procedent dels tiranosaures.

Adaptats al medi

Aquest descobriment pot proporcionar nous coneixements sobre la capacitat d’adaptació i evolució dels tiranosaures en un entorn diferent com l’Àrtic. “Aquest tiranosaure pigmeu per si sol és realment genial perquè ens diu alguna cosa sobre com era l’ambient a l’antic Àrtic -subratllen els investigadors-. Però el que fa aquest descobriment encara més emocionant és que l’ hoglundi també aportarà informació sobre la riquesa biològica del món antic polar durant una època en la qual la Terra era molt càlida en comparació amb l’actualitat”, conclouen.

Durant aquesta mateixa setmana, investigadors de la Universitat de Yale, a New Haven (Estats Units), han identificat una nova espècie de marsopa antiga amb una longitud de la barbeta sense precedents entre els mamífers coneguts fins ara, similar a una altra espècie antiga que va viure fa entre 1 i 5 milions d’anys. La seva anatomia suggereix que l’animal utilitza la punta de la cara per sondejar el fons marí a la recerca d’aliment.