Més enllà dels fogots: aquests són els efectes reals de la menopausa en el cos

Ja sabem que la menopausa pot provocar fogots. Però és menys conegut que també pot causar sequedat bucal, palpitacions o infeccions urinàries recurrents. Tot i que només un grapat de símptomes reben molta atenció, se’n coneixen més de dues dotzenes associades a la menopausa i a la perimenopausa, l’etapa que precedeix i segueix immediatament l’última menstruació.

Aquesta varietat de símptomes s’explica perquè els ovaris redueixen progressivament la producció d’estrògens i progesterona, hormones sexuals que des de la pubertat han tingut un paper clau en molts processos fisiològics. L’estrogen és el factor més determinant: a mesura que disminueix, els teixits de moltes parts del cos s’assequen, la densitat òssia baixa i l’organisme experimenta molts altres canvis. Els símptomes directes d'aquests canvis hormonals, com els fogots, s’associen a efectes secundaris com un mal descans nocturn i alteracions en la salut cardiovascular i cognitiva. Probablement, també hi intervenen altres mecanismes que encara no es coneixen del tot.

A continuació, una guia que explica com aquesta transició que passa a la mitjana edat pot afectar el cos, de cap a peus, i què s’hi pot fer.

El cervell

Gran part d’aquest òrgan tan complex és sensible als canvis en els nivells d’estrògens. Això explica per què molts símptomes de la menopausa tenen l’origen al cervell. Per exemple, és on es generen els fogots. L'estrogen ajuda a regular les neurones de l’hipotàlem, una regió cerebral que controla la temperatura corporal. Quan els nivells d’estrògens fluctuen durant la perimenopausa i finalment cauen, aquestes neurones poden començar a reaccionar de manera exagerada. Els fogots sovint provoquen insomni. I la falta de son, al seu torn, pot afectar l’atenció i el processament cognitiu, cosa que ajuda a explicar la “boira mental” que moltes dones descriuen.

Fins i tot sense privació de son, la perimenopausa s’associa a canvis en la memòria, especialment en l’aprenentatge i el record d’informació verbal, sigui d'una conversa o d’una llista de la compra.

També són freqüents els canvis d’estat d’ànim, com la depressió, l’ansietat i la irritabilitat, tot i que no se’n coneixen del tot les causes. El mal descans pot ser-ne un factor, però cal més recerca sobre altres possibles influències, com els efectes dels fogots i la manera com els estrògens i la progesterona interactuen amb els neurotransmissors que regulen les emocions.

La boca i la gola

L'estrogen afavoreix la hidratació de diverses parts del cos, inclosa la boca. La pèrdua de l'estrogen pot alterar el funcionament, la sensació i fins i tot el so de la boca i la gola. Per exemple, moltes dones experimenten sequedat bucal abans i després de la menopausa. Aquesta sequedat –i, en concret, la manca de saliva– pot modificar el sentit del gust i afectar la salut bucodental en general.

La veu també pot tornar-se més greu o ronca: la disminució d’estrògens pot afectar la hidratació, les membranes mucoses i el to muscular de la laringe, fet que provoca canvis vocals.

Moltes dones guanyen pes i perden massa muscular durant la perimenopausa. L’acumulació de greix al coll, la menor presència d’estrògens als receptors de l’epiglotis (la vàlvula que protegeix la tràquea) i la pèrdua de to muscular a la llengua augmenten el risc d’apnea del son.

El cor

Les dones premenopàusiques tenen, en general, menys risc de patir malalties cardíaques que els homes, però aquesta diferència comença a reduir-se durant la perimenopausa. El menor risc en dones joves s’explica en part perquè l’estrogen ajuda a controlar el colesterol, evita la formació de plaques i manté les artèries més obertes i elàstiques. Però, habitualment, durant i després de la perimenopausa, augmenten el colesterol i la pressió arterial, les artèries es tornen més rígides i el risc d’infart i d’ictus creix. Després de la menopausa, el risc cardiovascular de les dones s’equipara al dels homes.

Les fluctuacions d’estrògens durant la perimenopausa també poden contribuir a les palpitacions, una sensació que el cor batega massa ràpid o de manera irregular. Cal consultar-les, però no sempre indiquen un problema greu.

I tot i que els mals de cap no semblin un símptoma cardiovascular, de vegades poden estar relacionats amb la constricció dels vasos sanguinis a mesura que perden elasticitat, cosa que eleva la pressió arterial i redueix el flux sanguini.

El metabolisme

La menopausa s’associa a una redistribució del pes corporal.

Moltes dones comencen a acumular més greix a l’abdomen i menys als malucs i a les cuixes. També és habitual augmentar de pes durant la perimenopausa, tot i que no en excés: potser entre dos i cinc quilos es poden atribuir directament a la menopausa. L'augment de més pes sol tenir altres causes.

Hi contribueixen diversos factors. Una part pot estar directament relacionada amb els estrògens, però una altra és probablement conseqüència indirecta de l’insomni, ja que dormir malament incrementa la gana. A més, augmenta la resistència a la insulina, un altre canvi habitual en aquesta etapa.

Els genitals i les vies urinàries

Els canvis hormonals i vasculars tenen un impacte important en els òrgans reproductors i les zones properes.

Per això són freqüents les infeccions, les molèsties vaginals i els canvis en la vida sexual.

Un símptoma característic és la sequedat vaginal, ja que l’estrogen és clau per mantenir els teixits hidratats. La manca de lubricació pot fer doloroses les relacions sexuals, i la sequedat i la irritació també poden causar molèsties en activitats quotidianes com seure o caminar.

Però els efectes sexuals poden anar més enllà. La disminució d’estrògens i altres factors sovint comporta una baixada del desig sexual, i moltes dones tenen més dificultats per arribar a l’orgasme.

Aquesta dificultat es pot deure al dolor, però també al fet que la pèrdua d’estrògens estreny els vasos sanguinis i redueix el flux de sang cap al clítoris; la disminució de testosterona també hi pot influir. A més, l’afebliment dels músculs del sòl pelvià pot reduir la intensitat dels orgasmes.

El teixit i el microbioma vaginals també canvien. La vagina es torna menys àcida, es perden cèl·lules que contenen glicogen –una substància que afavoreix la humitat i l’elasticitat– i disminueixen els lactobacils, bacteris beneficiosos. Tot plegat crea un teixit sec i irritat on poden proliferar bacteris nocius, cosa que pot provocar infeccions urinàries recurrents, pèrdues d’orina i necessitat d’orinar sovint.

Els ossos i els músculs

El cos està constantment destruint os vell i creant os nou, i l’estrogen hi té un paper fonamental. Amb menys estrògens, aquest equilibri es trenca i la destrucció òssia supera la formació, cosa que provoca una disminució de la densitat òssia. Algunes dones poden perdre fins a un 15% o més. El dolor articular i les molèsties musculars també són habituals. No es coneix del tot com la menopausa provoca aquests símptomes, però els experts apunten a la pèrdua d’humitat i d’elasticitat dels teixits connectius, com els tendons.

Alguns símptomes disminueixen a mesura que el cos s’adapta a viure amb menys estrògens. Altres, malauradament, persisteixen.

Per a moltes dones, la teràpia hormonal substitutiva pot alleujar de manera segura una àmplia gamma de símptomes. Els productes d’estrògens d’ús local aplicats a la vagina poden tractar els problemes urinaris i sexuals. I gràcies a medicaments desenvolupats recentment, també augmenten les opcions no hormonals.