El 'Nobel' de les matemàtiques premia la solució a un enigma de fa tres segles

BarcelonaL'alemany Gerd Faltings és el guanyador del premi Abel, que concedeix l'Acadèmia Noruega de Ciències i Lletres i és considerat el Nobel de les matemàtiques, pel seu estudi de les equacions diofàntiques (en què les solucions han de ser nombres enters, sense decimals ni fraccions). Faltings és director emèrit de l'Institut Max Planck de Matemàtiques i quan tenia 29 anys va convertir-se en una celebritat quan va demostrar una conjectura guardonada amb la Medalla Fields l'any 1986.

El cas més conegut d'equació diofàntica és el Darrer Teorema de Fermat –demostrat el 1995, tres segles i mig després de ser plantejat–, que preguntava si l'equació xⁿ + yⁿ = zⁿ tenia solucions enteres per a valors de n superiors a 2. La resposta és que no, però demostrar-ho va requerir segles.

Les contribucions de Faltings, que han permès un salt en la demostració del teorema del 1637, han revolucionat la geometria aritmètica, una branca de les matemàtiques que es troba en l'encreuament de les dues més antigues: la teoria de nombres i la geometria. De pare físic i mare química, Faltings va néixer l'any 1954 a Gelsenkirchen, una ciutat d'Alemanya. Ell, però, va optar per un altre camí: "M'agraden les matemàtiques perquè aquí les coses o són veritat o són falses, no és qüestió d'opinions", va declarar fa poc més d'una dècada quan va guanyar el Premi Shaw. Avui ja és considerat un dels matemàtics més influents dels últims 50 anys.

Aquest dijous ha estat guardonat amb el premi Abel, dotat amb 680.000 euros, "per introduir eines potents en el camp de la geometria aritmètica i per resoldre les equacions diofàntiques de Mordell i Lang", ha explicat l'Acadèmia Noruega de Ciències i Lletres. L'Acadèmia ha assenyalat que les idees i resultats de Faltings han reconfigurat aquest camp. "No només ha resolt conjectures que havien existit durant molt de temps, sinó que ha establert nous marcs que han orientat dècades de treball posterior", ha subratllat.