Dimitir sense plegar: l'actualitat en 10 tuits

La xarxa analitza la dimissió de Duran i Lleida com a secretari general de CiU. Us oferim la mateixa tria de piulades que es publica a l'edició en paper del diari

Ara

Barcelona1. Pere Meroño (@perermerono), escriptor i periodista “Després de dimitir com a secretari general de @ciu avui [ahir per al lector], [Duran] disposarà de més autonomia política que ahir, i en un moment #decisiu

2. Elisabet Ortega (@elisabet_ortega), regidora del PP a Sant Feliu de Llobregat “La crisi a @ciu demostra l’errada de fer-se separatistes d’un dia per l’altre”

Cargando
No hay anuncios

3. Carles Bonaventura (@cbonaventura), regidor de Reagrupament a l’Ajuntament de Girona “Duran no dimiteix d’aquest càrrec per plegar de la política, sinó per tenir les mans més lliures per combatre el procés independentista”

4. Ramir De Porrata-D. (@ramirp), emprenedor “Espanya és l’únic país al món on se sap que una llei serà considerada inconstitucional abans de ser publicada”

Cargando
No hay anuncios

5. Aitor Carr (@aitorcarr), professor associat a la UB “Set premis Nobel de la pau demanen un embargament militar d’Israel. Els típics radicals...”

6. Pedro Blanco (@pedroblancoa), periodista “No, matar civils, assassinar nens, atacar hospitals, no forma part del dret a la defensa

Cargando
No hay anuncios

7. F. Mayor Zaragoza (@FmayorZaragoza), ex director general de la Unesco “Els drets humans només es duran a la pràctica amb democràcies genuïnes, i tenim un gran dèficit democràtic

8. Mina Al-Oraibi (@AlOraibi), periodista “Obama diu que les paraules de Putin són positives en el sentit d’assegurar l’accés a l’#MH17, però que «les paraules s’han de demostrar amb actes». Mira qui parla, no?”

Cargando
No hay anuncios

9. Oriol Rodríguez (@OriolRV), periodista “Ha plegat abans en Duran i Lleida que no pas el Barça ha trobat un central. Jo d’en Zubizarreta m’ho faria mirar...”

10. Victòria Avellà (@VicAve), responsable de salut, emergències i medi ambient de la Creu Roja Illes Balears “Abans de dir «Sempre s’ha dit així», pensau que el vostre «sempre» és SEMPRE molt més curt que la història de la nostra llengua”