Aitor Sánchez García: "Quan un infant menja un croissant o una xocolatina, deixa de menjar fruita o aliments frescos"

Aitor Sánchez García (Albacete, 1988) és dietista, nutricionista i divulgador científic. Format a les universitats d’Alacant i Granada, combina la recerca acadèmica amb una intensa tasca divulgativa a través de conferències, llibres i, sobretot, les xarxes socials, on acumula més de 300.000 seguidors a Instagram. A internet, difon continguts sobre dietes i alimentació, sense les receptes màgiques i miraculoses d'altres perfils de dubtosa base científica, però amb un missatge clar i concís que dona solucions factibles als problemes del dia a dia. Codirector del Centre de Nutrició Aleris de València, Sánchez García acaba de publicar el seu últim llibre, ¿Qué pasa con la nutrición? (Paidós), en què posa llum a l'allau de noves tendències, recomanacions i opinions sobre alimentació que, lluny de facilitar la vida de la població, generen cada vegada més confusió i desinformació.

Quan parlem d’ultraprocessats, a tots ens venen al cap la brioixeria industrial o les begudes ensucrades, però com definiria un aliment ultraprocessat?

— Sovint es diu que són aliments amb molts ingredients, però no sempre és així. Un ultraprocessat és un producte comestible molt allunyat de la matèria primera original i al qual s’han afegit ingredients com sucres, greixos de mala qualitat, farines refinades i additius. Aquests elements transformen l’aliment en un producte dissenyat per ser molt palatable, és a dir, que ens agradi molt, però poc saludable. Catalunya, com la resta de l’Estat, som dels països europeus que menys ultraprocessats consumeixen, però consumir-ne menys que altres no vol dir que en consumim poc.

¿Les empreses dissenyen els ultraprocessats perquè siguin agradables al paladar i en comprem molts encara que siguin perjudicials per a la salut?

— Sí, es busca una gran intensitat sensorial que activi les cascades de recompensa del cervell. I això és especialment preocupant en la població infantil i juvenil, ja que la presència d'ultraprocessats és molt més gran i és un dels motors del sobrepès i l’obesitat. A més, és problemàtic, no només pel dany directe, sinó perquè desplacen altres aliments essencials per al creixement. Quan un infant per berenar menja un croissant o una xocolatina, deixa de menjar fruita o aliments frescos. A més, durant la infància i l’adolescència es construeixen els hàbits alimentaris, així que si s’acostuma el paladar a productes molt intensos, es distorsiona la sensació de gana i el sistema de recompensa.

Els etiquetatges tampoc ho posen fàcil, perquè sovint els ultraprocessats es venen amb reclams saludables...

— L’etiquetatge és una eina informativa, però requereix massa coneixement per interpretar-lo bé. Mentre la informació nutricional queda en segon pla, al frontal de l’envàs destaquen missatges publicitaris que poden ser enganyosos. Pots trobar galetes molt poc saludables que presumeixen de ser “font de fibra” o productes industrials que destaquen pel seu contingut en ferro. Això confon el consumidor. S’han fet esforços per millorar l’etiquetatge frontal.

Entre els ultraprocessats, hi ha moltes diferències. N’hi ha alguns de millors que altres?

— Sí, però sovint el discurs se centra massa a buscar “la millor versió del pitjor”: el pastís més saludable, la magdalena integral o les postres fit, i això pot desviar l’atenció del missatge principal. Té més sentit acceptar que, si un dia ens mengem un pastís, el mengem tal com és, però reduint-ne la freqüència. La prioritat hauria de ser augmentar el consum de fruita, verdures i aliments reals, no millorar lleugerament un ultraprocessat.

Quins consells donaria per reduir-ne el consum, especialment en infants i joves?

— El més important és reduir-ne l’exposició. No es tracta de prohibir-los, sinó de reservar-los per a ocasions puntuals i evitar que formin part del dia a dia, sobretot a casa. Molts es trien perquè són barats, visibles, no es fan malbé i estan a tot arreu. També és útil buscar alternatives senzilles: iogurt natural amb fruita en lloc de postres làctics ensucrats; comprar menys derivats ultraprocessats de carn com nuggets o barretes de peix, i prioritzar ous, llegums i verdures. En la carn i el peix, és millor estalviar en quantitat que en qualitat.

Certament, els ultraprocessats són barats. ¿Això vol dir que menjar saludable és més car?

— No necessàriament. El problema és la pèrdua d'hàbits culinaris. No cal cuinar durant hores: n'hi ha prou amb obrir un pot de cigrons i fer una amanida amb tomata, escalfar llenties amb una patata al microones o fer un remenat de bolets i ou. A més de les fresques, les verdures ultracongelades o les conserves de peix també són un gran recurs. Opcions ràpides i accessibles que desmunten aquest biaix econòmic.