No, els humans no som els únics éssers racionals

Els humans som éssers racionals. Tenim la capacitat d’identificar informació rellevant per prendre decisions; d’avaluar diferents informacions i escollir aquella que considerem que té més solidesa, i en el cas d’enfrontar-nos a pistes o a evidències contradictòries, podem sospesar-les per acabar escollint la millor opció.

Fins ara ens havíem pensat que érem els únics animals capaços de fer això. I, tanmateix, una nova recerca liderada per investigadors de la Universitat de Saint Andrews, a Escòcia, i publicada a la revista Science, demostra que uns altres primats, els ximpanzés, els nostres parents evolutius més propers, també prenen decisions en funció de la fiabilitat de la informació i poden canviar d’opinió davant de noves pistes.

“Són éssers racionals”, assegura el primatòleg català Josep Call, coautor del treball. En filosofia, recorda aquest expert, es considera que les creences racionals són les que estan basades en l’evidència i quan n’hi ha de nova, es pot canviar de decisió. I això és, assenyala aquest investigador, precisament el que han vist que també fan els ximpanzés.

Experiment en un santuari de ximpanzés

Fins ara se sabia, gràcies a estudis com els que ha fet Call, que els simis no humans podien utilitzar evidència indirecta per prendre decisions, com ara en quina caixa hi ha menjar basant-se, per exemple, en el soroll que es produeix al sacsejar-la. El que es desconeixia és si eren capaços de prendre decisions avaluant pistes de diferent fiabilitat i, fins i tot, de revisar les seves eleccions quan se’ls confronta amb una evidència o informació contradictòria.

I això és el que resol aquest treball. Els investigadors han fet un seguit d’experiments amb un grup d’entre 15 i 23 ximpanzés joves que viuen en un santuari d’aquests primats ubicat a l’illa de Ngamba, a Uganda. Als simis, que hi participaven de manera totalment voluntària, se’ls presentaven caixes de fusta amb tapa de vidre, algunes de les quals tenien dins una recompensa, com ara fruita o grapats de fruita seca, i havien d’escollir-ne una entre les diferents opcions. Per fer-ho, havien de valorar la fiabilitat i el pes de cada evidència. Per exemple, en un dels experiments els mostraven dues capses idèntiques. En una, els investigadors col·locaven un tros de poma i els donaven una pista forta –els giraven la capsa que contenia la fruita perquè la poguessin veure– i, a continuació, sacsejaven l’altra per mostrar que també contenia alguna cosa. Els ximpanzés de manera sistemàtica escollien la capsa on havien vist que hi havia la poma. Prevalia l’evidència visual sobre l’auditiva.

En un altre cas, els investigadors els presentaven de nou dues caixes: en sacsejaven una que contenia cacauets, i col·locaven davant de l’altra un grapadet d’aquesta fruita seca. En aquesta situació, la majoria dels ximpanzés optaven per la caixa que sonava. Consideraven que l’evidència forta era l’auditiva.

Però els experiments també incloïen situacions més complexes. Se'ls feia escollir entre tres caixes: en una, els ensenyaven com hi col·locaven fruita; l’altra la sacsejaven i sonava com si hi hagués menjar, i de la tercera no els oferien cap informació. Un cop ensenyaven als primats les tres caixes, els científics retiraven la primera, que contenia l’evidència més forta. En aquest cas, els animals optaven per la que sonava.

Capaços de rectificar

Així mateix, els investigadors van comprovar que els ximpanzés eren capaços de revisar les seves eleccions quan s’adonaven que una informació era errònia. En una de les caixes veien el que semblava una poma, però els investigadors en treien una foto d’una poma. Aleshores, els primats eren capaços d’agafar aquesta evidència i concloure que podria ser que el que ells havien vist no fos una poma real i escollien, en conseqüència, la segona caixa.

“És un raonament molt més complex”, assenyala Call, perquè “implica comparar entre diferents fonts i tipus d’evidència i també jutjar-ne la qualitat”: “El que semblava una poma no ho és en realitat, i ells són capaços d’integrar aquesta informació en la seva decisió. Això implica que la forma en què prenen les decisions és molt més jerarquitzada i complexa del que s’havia pensat fins ara”.

Ara els investigadors, en un nou seguit d’experiments, estan tractant de saber si aquesta capacitat de raonament racional és innata en els humans o es desenvolupa a partir de certa edat. I, a més, estan investigant què passa quan els ximpanzés han d’escollir entre les seves pròpies creences i les d’un altre individu. ¿Són capaços de canviar d’opinió?

Als humans sempre ens agrada pensar que som "els animals racionals per excel·lència, i és veritat", diu Call, però el que demostren aquests experiments és que “alguns elements del que nosaltres considerem racionalitat humana ja existeixen en altres espècies, com a mínim en ximpanzés”. I aquest primatòleg afirma que és molt probable que apareguin en altres espècies, com ara els gossos.