Els astronautes de l'Artemis II ja són els humans que més lluny han viatjat mai a l'espai

BarcelonaEntre llàgrimes, recordant el llegat dels seus predecessors i animant les generacions futures a conquerir l'espai exterior com estan fent ells. Els astronautes de l'Artemis II han fet història al convertir-se en els humans que més lluny han arribat mai a l'espai: aquest dilluns al vespre han superat el rècord de l'Apollo 13, que és la missió tripulada que fins ara havia volat més lluny de la Terra, a 400.171 km de distància l'any 1970. A més, s'espera que els tripulants de la nau assoleixin els 406.773 quilòmetres de distància de la Terra en el punt més allunyat del planeta durant la seva missió. La càpsula Orion en la qual viatgen ja havia batut aquest rècord durant la missió Artemis I l'any 2022, però llavors viatjava sense tripulació. L'Artemis II es quedarà per sota de la distància a la qual va arribar l'Artemis I, però més lluny que l'Apollo 13.

"Volem retre homenatge als nostres predecessors en l'exploració de l'espai. I desafiar la generació actual i a les futures perquè aquest rècord no tardi a batre's de nou", ha clamat l'astronauta canadenc Jeremy Hansen des de la nau que continua el seu viatge cap a la Lluna. Després de superar l'Apollo 13, els astronautes han proposat al centre de control de la NASA noms per a dos cràters lunars. Un portarà el nom que els tripulants han donat a la nau, Integrity, i l'altre es dirà Carroll, en homenatge a la dona del comandant Reid Wiseman.

El plat fort de la missió serà quan els tripulants de la nau sobrevolin la cara oculta de la Lluna. Els astronautes Reid Wiseman, Christina Koch i Víctor Glover, de la NASA, i Jeremy Hansen, de l’Agència Espacial Canadenca, seran els primers éssers humans en contemplar amb els seus ulls l’altra cara del satèl·lit des de la missió de l’Apollo 17 el 1972. Serà cap a les 0.44 h de dimarts a Catalunya, quan perdran el contacte amb la Terra durant uns 40 minuts perquè la Lluna bloquejarà totes les comunicacions.

No obstant això, la NASA ha assegurat que ho tenen completament sota control, ja que abans de l’Artemis II més de vint astronautes de les missions Apollo van experimentar aquest silenci absolut. La Lluna té una massa sòlida de gairebé 3.500 quilòmetres de diàmetre, i impedeix que les ones de ràdio procedents del centre de control de la NASA o de la càpsula es trobin, per la qual cosa caldrà esperar que l’Orion aparegui a l’altra banda del satèl·lit. Aquest silenci serà poc habitual per als astronautes, que estan en contacte permanent amb els experts de la NASA durant la missió.

Observar la cara oculta

Després d'unes hores d'observació, aprofitaran la força gravitatòria de la Lluna per agafar impuls de tornada a la Terra, un trajecte que durarà uns quatre dies més. Per primer cop també els astronautes porten els seus propis telèfons mòbils per poder captar imatges, que la NASA compartirà per les xarxes socials. A més, la càpsula té 32 càmeres i dispositius diferents per poder copsar tots els detalls de la missió.

Segons la NASA, “els ulls i el cervell humans són molt sensibles als canvis subtils de color, textura i altres característiques de la superfície”, de manera que els astronautes poden aportar detalls que escapen a les càmeres o a altres tecnologies. "L’observació directa de la superfície lunar per part dels astronautes, juntament amb tots els avenços científics assolits en les darreres dècades, podria revelar nous descobriments i una apreciació més profunda de les característiques de la superfície lunar", diu l'agència espacial.

Cal tenir en compte que la Lluna té una cara oculta a causa de la rotació sincrònica, és a dir, que el satèl·lit triga el mateix temps en fer una volta sobre el seu eix que en completar una òrbita al voltant de la Terra. Això vol dir que sempre mostra la mateixa cara al nostre planeta, de manera que l’altra part no és visible des de la Terra. L’estudi d’aquesta regió del satèl·lit s’ha de fer mitjançant telescopis, satèl·lits i missions lunars com l'Artemis II.

Val a dir que les dues cares són molt diferents: mentre que la visible té grans planes de lava basàltica anomenades “mars”, l’oculta presenta principalment cràters i muntanyes a causa de l’impacte de meteorits. La conca oriental serà un dels principals objectes d’estudi per a la tripulació, un cràter d’impacte de 930 quilòmetres d’amplada a l’hemisferi sud de la Lluna.