L'aigua de la Terra i la de la Lluna són iguals
Un nou estudi indica que el líquid element del Planeta Blau i el del seu satèl·lit tenen un origen comú
L'aigua que hi ha sota el mantell de la Lluna prové de meteorits primitius, que serien la mateixa font d'on es creu que ve l'aigua que hi ha a la Terra, segons un estudi que publica Science aquesta mateixa setmana.
Es creu que la Lluna es va formar quan un objecte gegant va impactar sobre la Terra fa uns 4.500 milions d'anys. Els científics han assumit que la calor que es va generar amb el fort impacte va generar hidrogen i altres elements volàtils que es van evaporar. Per tant, la Lluna, en els seus orígens devia estar seca. Però, segons s'ha demostrat amb l'anàlisi de mostres lunars i meteorits, la Lluna té aigua, i tant a la superfície com sota terra. Ara aquest nou estudi demostra que aquesta aigua fa molt més temps que és a la Lluna del que es pensava. Per arribar a aquesta conclusió els investigadors han analitzat mostres de meteorits procedents del satèl·lit. Abans que la Terra i la Lluna se separessin, en la proto-Terra ja hi havia aigua abans del gran impacte, explica l'autor de l'estudi, Alberto Saal, professor de geologia de la Universitat Brown, dels Estats Units. "Part d'aquesta aigua va sobreviure a l'impacte i és la que ara trobem a la Lluna", afegeix.
Per arribar a aquestes conclusions, els investigadors han utilitzat mostres de la Lluna recollides per les missions Apol·lo i han analitzat la composició isotòpica de l'hidrogen atrapat en aquestes mostres. En concret, van mesurar la proporció de deuteri, un isòtop de l'hidrogen amb un neutró extra. Se sap que les molècules d'aigua en diferents indrets del Sistema Solar tenen diferents quantitats de deuteri. En general, els cossos formats més a prop del Sol tenen menys deuteri que els que es van formar més lluny. L'origen comú de l'aigua terrestre i lunar és en uns meteorits anomenats condrites.
Segons les dades, als científics els sembla prou factible la teoria que l'aigua ja era present a la proto-Terra, abans que la Lluna se'n separés. Reconeixen, però, que posa sobre la taula una nova pregunta: com es va conservar el líquid element després de patir un impacte tan violent.
Nous projectes per la Lluna
D'altra banda, la NASA prepara una nova missió per acostar un asteroide a la Lluna i així poder estudiar-lo de més a prop. La missió podria estar en marxa cap al 2021. Fins i tot es preveu enviar un astronauta a l'asteroide cap al 2025, amb una nova càpsula tripulada anomenada Orion. Segons el director de la NASA, Charles Borden, la missió permetrà desenvolupar noves tecnologies sense precedents i que permetran també protegir el planeta Terra. En els pròxims anys el satèl·lit serà força visitat. L'agència espacial russa, Roscosmos, també ha anunciat una nova missió a la Lluna per al 2015, amb la sonda no tripulada Luna-Glob, que estudiarà l'exosfera, recollirà mostres del Sol i buscarà aigua.
L'objectiu final, però, és posar les bases per preparar la tornada de l'home (és improbable que sigui una dona) a la Lluna cap al 2020. Aquestes dues iniciatives posen en evidència que la carrera cap a l'espai entre els Estats Units i Rússia continua en marxa. El 1959, en plena Guerra Freda, els russos van ser els primers a tenir una nova sonda lunar. Ara bé, el cop d'efecte el van aconseguir els nord-americans quan van trepitjar la Lluna. En l'últim any, mentre que la NASA ha tingut èxit amb la seva missió a Mart, els russos han fracassat amb la sonda Fobos-Grunt.