L'octubre del 1957 la Unió Soviètica va llançar el primer satèl·lit artificial de la història, el famós Sputnik . Aquell insòlit artefacte que sobrevolava diverses vegades al dia el territori dels Estats Units va produir un gran estrès en la societat nord-americana. El llavors president Eisenhower va declarar "la crisi de l'Sputnik" i va decidir donar un notable impuls al desenvolupament científic i tecnològic dels Estats Units. Una de les conseqüències va ser la creació de la National Aeronautics and Space Administration (NASA). Cal no oblidar que per cada dòlar invertit en el programa Apol·lo, que va portar l'ésser humà a la Lluna -i que va tornar la primacia tecnològica als Estats Units-, hi va haver un retorn econòmic de 7 dòlars per a la indústria local!
Per a la història, aquella reacció nord-americana es coneix com l'Sputnik moment , una metàfora de la necessitat que un país té d'invertir en educació i desenvolupament científic per poder ser una societat competent i competitiva. Més recentment, el gener del 2011, en el seu discurs anual sobre l'estat de la nació, el president Obama va tornar a insistir-hi argumentant que, "per guanyar el futur, l' Sputnik moment de la nostra generació s'ha de basar en la innovació amb més dedicació a la investigació i la tecnologia".
Nosaltres necessitem també el nostre Sputnik moment , que només pot venir d'una llei d'educació consensuada i estable en el temps -que no es canviï cada vegada que hi ha alternança en el govern- i d'una inversió constant en els pressupostos generals en ciència any rere any. Tot el contrari del que estem fent!