THE NEW YORK TIMESEl perquè els humans i altres animals ens gratem és un misteri irresolt. Però ara un grup d'investigadors de les universitats de Yale i Johns Hopkins, als Estats Units, així com de diverses universitats xineses, han trobat una peça clau del trencaclosques: han identificat neurones sensorials en ratolins que tenen la funció de transmetre les sensacions de picor des de les capes externes de la pell fins a la medul·la espinal. "El nostre estudi demostra, per primera vegada, l'existència de nervis específics per a la picor", afirma Xinzhong Dong, professor de neurociència a la Facultat de Medicina de la Universitat Johns Hopkins i l'autor principal d'un article sobre les conclusions de l'estudi a la revista Nature Neuroscience .
Els científics han debatut durant decennis si existia un circuit separat per a la picor o bé el seu senyal es transmetia a través dels mateixos nervis que comuniquen el dolor. Les dades de què es disposava anteriorment (per exemple, el fet que prendre morfina per suprimir el dolor causés picor crònica) indicaven que hi havia alguna mena de solapament entre les dues sensacions.
Ratolins que es graten
El fet que l'evolució també hagi donat lloc a nervis dedicats a la picor en ratolins (i gairebé, amb tota certesa, també en humans) senyala que aquesta sensació té un paper destacat per a la supervivència i no és un mer subproducte dels nervis del dolor. "S'obren les portes a una millor comprensió del fet que la picor té el seu propi repertori de receptors i de nervis", explica Gil Yosipovitch, un professor de dermatologia de la Universitat de Wake Forest.
Als experiments, Dong i els seus col·legues van identificar neurones que sabien que responien a diversos estímuls que provoquen picor. Després van modificar genèticament alguns ratolins perquè les neurones continguessin proteïnes que s'unissin amb la capsaïcina, la substància química responsable de la picor dels bitxos [pebrots picants]. Quan se'ls fregava fort la pell amb la substància els ratolins no es retorçaven de dolor, sinó que es grataven, un fet que indica que les neurones en qüestió només transmeten la picor, no el dolor.
En una segona sèrie d'experiments, els científics van matar aquestes neurones amb una toxina. El ratolí es gratava menys quan se l'exposava a substàncies picants, però responia amb normalitat al dolor.
Utilitat per als humans
Una substància en particular que disparava els senyals de picor en aquests ratolins era la cloroquina, un fàrmac eficaç contra la malària que moltes persones rebutgen a l'Àfrica perquè els ocasiona pruïja.
Si els humans tenim els mateixos nervis específics per a la picor que els ratolins, els descobriments de l'estudi poden permetre desenvolupar fàrmacs que suprimeixin la pruïja com a efecte secundari i alleugin la picor crònica en afeccions cutànies. "Per a moltíssimes persones, la picor és insuportable", afirma Lerner.
Els científics encara no es posen d'acord respecte a la funció de la picor. Molts són del parer que el fet de gratar-se elimina substàncies irritants de la pell, però aquesta explicació sembla incompleta. Abans una picada de mosquit no comença a picar, el mosquit ja ha marxat volant.
Alguns opinen que serveix com a avís que cal reaccionar i evitar els mosquits. Sigui com sigui, als científics enca- ra els queda molt per arribar a entendre la picor. Per exemple, ¿per què comencem a sentir-ne quan en sentim parlar o, tal vegada, mentre llegim aquest article? "Quan faig un seminari, la gent es comença a gratar", comenta Dong. "Forma part del que anomenem empatia", afegeix.