Gauden Galea: “Quatre indústries provoquen 7.400 morts diàries a Europa”

Quan Gauden Galea (Malta, 1960) estudiava medicina a la Universitat de Malta es va sentir atret per la idea d’aplicar mesures per millorar la salut de tota una població en lloc de centrar-se en un sol pacient. I a defensar i a treballar per aquesta idea s’ha dedicat els darrers trenta anys de la seva carrera. Avui és una de les veus més autoritzades en prevenció i salut pública de l’Organització Mundial de la Salut (OMS), des d’on ha liderat la lluita contra les malalties cròniques no infeccioses a escala global. A més, ha estat una figura clau en la resposta a crisis sanitàries internacionals, com ara durant la pandèmia de la covid.

Si algú té clar com la política i l'entorn sociocultural on vivim determinen quant de temps i com de bé vivim, és ell. És per això que recentment van llançar una iniciativa, els quick buys, un llistat de 25 accions eficaces per prevenir malalties com ara càncer, diabetis o patologies cardiovasculars i veure’n resultats en un termini curt de temps. Per ser exactes, en una legislatura. “Calia convèncer els polítics que si implementaven algunes d’aquestes accions en veurien el fruit abans d’acabar el seu mandat”, va reivindicar Galea fa uns dies al Palau Macaya de Barcelona, on va participar en una sessió emmarcada en el cicle Prevenció i promoció de la salut: de l’evidència a l’acció.

— Quan estudiava medicina a Malta, tot i que hi havia una evidència clara i contundent dels efectes nocius del tabac, la seva presència era omnipresent: hi havia publicitat als diaris, les marques de tabac patrocinaven esdeveniments, fumar gaudia d’una normalització social absoluta. Ara ja no ens en recordem, però estava permès als avions, als restaurants, a les aules! Aquella situació em semblava inadmissible. Vam adoptar mesures per prohibir-ne la publicitat, per explicar a la gent l'impacte perjudicial que tenia sobre la seva salut, i ho vam aconseguir! Va ser una gran victòria. Una altra experiència clau va ser amb el xarampió.

Què va passar?

— Treballava per al ministeri de Salut i, revisant dades, em vaig adonar que Malta patia una epidèmia d’aquesta malaltia infecciosa cada quatre anys. Hi havia un patró recurrent, repetitiu. En aquell moment, estàvem al tercer any després de la darrera epidèmia, de manera que ens quedava poc temps per intentar evitar la següent. Vaig implementar una campanya de conscienciació social adreçada a la ciutadania i quan van començar a aparèixer els primers casos moltes famílies van reaccionar i van vacunar els fills. Aquell any no se'n va produir cap, de brot, ni tampoc els anys següents. Va ser un punt d’inflexió i va demostrar que prendre mesures a escala poblacional té molt més impacte que els milers d’infants que podria haver tractat al llarg de la meva carrera com a metge. Així i tot, vam cometre un error.

Quin?

— No vam alertar els importadors de la vacuna contra el xarampió que faríem aquella campanya i aquell estiu es van quedar sense estocs dues vegades!

La prevenció en salut passa en bona part per decisions polítiques, com en els exemples que vostè acaba d’esmentar, però sovint se sol vincular a una responsabilitat individual.

— És cert que la prevenció continua molt centrada en la persona i és crucial que així sigui perquè és part essencial de les cures primàries. Però amb els anys ha anat canviant el concepte. Primer es parlava de comportaments individuals; després, vam passar a considerar factors de risc; més tard, models multifactorials. El gran canvi va arribar amb el concepte recent dels determinants socials de la salut: l’accés als recursos, a les oportunitats i al poder condiciona directament la salut. Una persona pateix un infart cardíac a causa d'una predisposició genètica individual, però també perquè fumava, perquè tenia sobrepès o per qualsevol altre factor que ha anat acumulant al llarg de la vida.

El codi postal determina la salut.

— Així és, perquè determina les oportunitats que tens: defineix la qualitat de l’habitatge a què accedeixes, el tipus de feina que tens, segurament l’educació a què pots optar, els aliments que pots comprar i que estan en els comerços del teu barri. Tot té un preu més baix perquè hi puguis accedir, però també té menys qualitat i et deixa en una situació en què acabes havent-te d’enfrontar a més perills.

Es pot revertir?

— Calen ajudes i suport socials perquè només adreçant la pobresa, la manca d’educació i d’accés als serveis de salut es poden posar les bases per a una població més saludable de manera holística, no amb l’objectiu de, per exemple, prevenir el càncer. El pròxim repte en prevenció és aconseguir arribar a les capes més vulnerables de la població. Pensem, per exemple, en el cribratge de detecció precoç del càncer de coll uterí.

A Catalunya s’ofereixen citologies gratuïtes a les dones cada tres anys.

— Però no solen fer-se-les les dones de col·lectius més vulnerables, sinó només la gent amb cert nivell educatiu i socioeconòmic. Qui té una feina més precària segurament no pot permetre’s deixar d’anar a treballar per fer-se una revisió. Al final, la situació personal empeny la gent a fer eleccions que van en detriment de la seva salut, i això fa que els serveis públics siguin poc equitatius. Cal repensar els serveis de salut per adreçar-se a aquestes vulnerabilitats. Però no tan sols això, sinó que també caldria adreçar-se a alguns aspectes de certes activitats, determinants diguem-ne comercials.

La indústria.

— Els darrers dos anys amb el meu equip a l’OMS hem generat un informe sobre determinants de la indústria relacionats amb malalties no transmissibles a Europa. Hem demostrat que quatre indústries, tabac, alcohol, alimentació i combustibles fòssils, causen unes 7.400 morts al dia a tota la regió Europea. Aquesta dada genera moltes preguntes, des de per què es fabriquen els productes com es fabriquen fins per què parem tan poca atenció a l’alcohol a la nostra regió; o per què Europa, malgrat haver liderat les mesures de control de tabac al món, el 2030 esdevindrà la regió amb la taxa de fumadors per càpita més alta del món.

Té alguna resposta?

— La indústria! És e-nor-me. Quan vam començar a combatre el tabac, era una indústria gegantina, però al cap de poc la de l’alcohol era d'una magnitud més gran, i ara la indústria dels ultraprocessats és encara d'una magnitud més gran. Totes tres estan relacionades i l’única manera de lluitar contra elles és anar a poc a poc, recopilar evidència del dany que provoquen amb els seus productes, com els produeixen, com en fixen els preus i quina influència tenen aquestes indústries en les polítiques públiques.

Per què no legislem? Per què els governs no passen a l’acció?

— Perquè no és possible afrontar-ho tot alhora. Cal aprofitar les oportunitats polítiques quan apareixen. És millor avançar amb mesures concretes que esperar una reforma perfecta que ho abasti tot. En aquest sentit, hi ha intervencions ràpides i efectives, com augmentar el preu del tabac, ampliar els espais sense fum o incrementar el preu de l’alcohol. A les companyies, esclar, no els agrada. La directiva sobre els productes del tabac (2014/40/UE) va comportar molts problemes en la seva gestació, contraatacs de la indústria i d’indústries aliades, hotelers, manifestacions a Brussel·les i acusacions de corrupció fins i tot dins de la Comissió, investigacions públiques, i més. Però, així i tot, es va adoptar la directiva i va ser una guia important per legislar després a escala estatal. Es poden aconseguir grans triomfs.

Què passa amb l’alcohol?

— L’any passat Diageo, la multinacional més gran al món amb seu a Londres, va publicar una oferta de feina amb el títol "Mànager de polítiques globals d’alcohol". Encara conservo l’anunci, que demanava directament una persona per treballar amb l’OMS i amb les ONG aliades. Ja no és que les empreses rebutgin l’evidència científica o intentin proporcionar evidència alternativa que ells mateixos han generat pagant recerca, sinó que ara ataquen les organitzacions, l’OMS o qualsevol altre que està en contra d’un producte. Els titllen de ser d’esquerres radicals o d’anar en contra de la sobirania del poble, o d’estar esbiaixats per la ideologia i no basar-se en la ciència. Generen un imperi del dubte, mouen el joc lluny del producte cap a la política i la ideologia. I en la geopolítica actual, això és suficient per espantar un polític i evitar que legisli sobre un producte.

Vostè, però, ha demostrat que es poden canviar comportaments i provocar canvis en la salut en només cinc anys.

— Les intervencions eficaces que havia proposat l’OMS, les best buy interventions, vèiem que no es portaven a terme perquè per obtenir-ne resultats calia temps.

A més de coratge dels polítics...

— Cert. Volíem fer alguna cosa que tingués un impacte ràpid, per poder dir als polítics: si fas això, abans que acabi la legislatura podràs afirmar que has produït un impacte beneficiós sobre la salut de la població. D’aquí sorgeixen els quick buys. Vam començar amb una llista de 49 intervencions i vam establir un marc de cinc anys, jerarquitzant en funció de l’evidència científica. I vam acabar amb una llista de 25 que tenen un impacte detectable en entre 1 i 5 anys.

Quins apliquen a Espanya?

— El tabac continua tenint bastant de pes a Espanya. Mesures com augmentar-ne el preu, donar ajudes perquè la gent pugui deixar de fumar, expandir les zones lliures de fum...

És un tema candent amb la prohibició de fumar a les terrasses...

— Però fumar passivament és un argument molt potent, perquè estar exposats al fum del tabac d’altres és també perillós. I no és just que un no fumador hagi de quedar-se dins del restaurant perquè la terrassa és una àrea per als fumadors. A més, quan es pregunta en enquestes als fumadors, la immensa majoria volen deixar-ho i com més exposats estiguin al tabac al seu entorn, més temptació per recaure-hi. Per tant, molts estaran d'acord que es prohibeixi fumar a les terrasses. Una altra àrea molt rellevant a Espanya és l’alcohol.

Catalunya és terra de vins, i els considerem part de la nostra cultura.

— És important incorporar a l’etiquetatge de les begudes alcohòliques que causen càncer; també el vi, per molt que es consideri cultura. Les companyies productores ho saben, i per això s’hi neguen i intenten sovint doblegar el missatge a favor de la responsabilitat individual. No diuen que no beguis més, sinó que ho facis de manera responsable. És màrqueting, com amb els ultraprocessats: et diuen "consumeix" i hi afegeixen un adverbi, “responsablement”. Depèn de tu. Fins i tot ja comença a veure’s jugar responsablement. Intervencions eficaces són augmentar-ne el preu, reduir-ne la disponibilitat i prohibir-ne la publicitat.

Afirma que sal, sucre i greixos saturats són els principals ingredients tòxics que consumim.

— Són les principals causes de danys per a la salut. Els fem servir cada dia perquè són extremadament barats. Però si els poses junts en un producte, li afegeixes un embolcall atractiu, fas que el producte quan te’l poses a la boca et doni una descàrrega plaent; encara que després ja no tingui ni bon gust, ja ho tens tot perquè sigui addictiu. Els governs poden pressionar les indústries perquè reformulin els productes que fabriquen. A Xile es va legislar perquè a tots els productes, a l’etiqueta, s’informi amb una mena de semàfor...

L’índex Nutriscore.

— ...de l’impacte per a la salut que té. I està funcionant! Cap marca vol una etiqueta amb una E vermella, perquè el consumidor deixa de comprar-lo. La indústria està canviant les composicions dels productes per fer-los més saludables. En el cas d’Espanya, primer es podria començar a dificultar l'adquisició d'ultraprocessats, fer-los fora de centres educatius, dels edificis públics, d’hospitals. Es poden mirar les composicions dels aliments i establir quins ingredients són candidats a un impost o a una etiqueta. Això és un incentiu per a la indústria per reduir-ne els nivells o eliminar-los, fet que millora la qualitat dels aliments disponibles. En salut pública, l’estratègia és essencial. Cal prioritzar, actuar amb evidència i protegir especialment els col·lectius més vulnerables amb l’objectiu final de construir societats més sanes, resilients i equitatives.