El Microtus ochrogaster , o talpó de les praderies, és un rosegador molt comú a tota l'Amèrica del Nord. Fa menys d'un pam i només viu sis mesos. Aquesta mena de ratolí té un interès especial per a nosaltres: és un dels pocs animals autènticament monògams que existeixen. El talpó mascle tria una parella per a tota la vida i s'hi manté fidel, fins al punt de compartir amb ella la feina de construir el niu i criar els fills. És un comportament inaudit en el regne animal: només s'ha pogut observar també en els humans (si bé no en tots...). Per això l'estudi dels talpons en l'aspecte genètic i bioquímic és important, ja que ens podria ajudar a entendre millor què defineix les preferències sentimentals i sexuals de la nostra espècie.
L'últim resultat en el camp de l'estudi dels talpons, publicat aquest estiu a la revista Nature Neuroscience , aporta una altra dada interessant. L'aparellament dels animals produeix una sèrie de canvis químics al seu genoma (el que s'anomenen modificacions epigenètiques) que regulen un grup de gens encarregats de determinar el comportament monògam. Ja s'havia vist que la producció d'hormones com l'oxitocina i la vasopressina afavoria l'establiment d'aquesta relació de parella , però ara s'han descrit els mecanismes moleculars que en controlen els nivells en un moment donat. D'alguna manera, això reforça l'existència d'una bioquímica de l'amor . Quan triem un company segurament és perquè es posen en marxa una sèrie de reaccions dins nostre que ens acaben transformant l'ADN. Ni Shakespeare ho hauria pogut descriure d'una manera més romàntica.