Barcelona

Barcelona entra en la cursa per acollir la seu de l’Agència Estatal de Salut Pública

L’espai que planteja la capital catalana per ubicar la seu és l’edifici Ramon Llull, situat al recinte de l’Escola Industrial

El recinte de l’Escola Industrial, amb la gran xemeneia a la part posterior.
ARA
16/01/2026
3 min

BarcelonaBarcelona entra en la cursa per acollir la seu de l'Agència Estatal de Salut Pública (AESAP). L'ajuntament de la capital catalana ha presentat aquest divendres la candidatura perquè l'organisme s'instal·li a la ciutat, segons ha avançat El Periódico i ha confirmat l'ARA. L'edifici Ramon Llull, situat al recinte de l'Escola Industrial, és l'espai que Barcelona planteja per acollir aquesta agència de salut estatal, que té com a objectius principals centralitzar la vigilància en salut pública i la preparació i resposta davant de futures emergències. La proposta barcelonina compta amb el suport de la Generalitat i la Diputació de Barcelona.

Inscriu-te a la newsletter Barcelona Inscriu-t’hi
Inscriu-t’hi

Aquest divendres és l'últim dia per presentar candidatures per acollir l'AESAP, per a la qual també s'han ofert ciutats com Granada, Lugo, Oviedo, Lleó i Saragossa. En la seva proposta, el consistori liderat per Jaume Collboni defensa que l'edifici Ramon Llull –un edifici declarat patrimoni d'interès nacional actualment en desús– està molt ben comunicat en transport públic i es troba en un espai emblemàtic de la ciutat, a l'Eixample. En concret, destaca que està a prop de l'estació de Sants, cosa que garanteix connexió amb els trens d'alta velocitat i l'aeroport del Prat.

L'informe fet pel consistori barceloní reconeix que la remodelació completa de l'edifici requereix obres rellevants, però assegura que amb "mínimes intervencions" es pot tenir un espai de 500 m² llest per al segon semestre del 2026. El document també recorda que al recinte de l'Escola Industrial hi ha el paranimf –obra de Joan Rubió i Bellver i que el 2020 es va rehabilitar com un gran centre de reunions amb capacitat per a 600 persones–, un auditori històric i un restaurant amb 584 places.

Aquest immoble permetria allotjar els 300 empleats que es calcula que podrien arribar a treballar a l'Agència Estatal de Salut Pública. L'edifici en qüestió va ser durant dècades una residència universitària emblemàtica, la més antiga de Catalunya, on van viure escriptors com Bartomeu Rosselló-Pòrcel, Salvador Espriu o Carles Riba, a més de Pompeu Fabra. A més, entre els visitants va tenir Federico García Lorca. La residència va tancar el juny del 2022.

Pendent de creació des del 2011

L'AESAP és un organisme estratègic que va néixer arran d'experiències com la de la pandèmia de la covid-19 i de recomanacions d'organismes internacionals com l'Organització Mundial de la Salut (OMS) o el Centre Europeu per al Control i Prevenció de Malalties (ECDC). De fet, la llei general de salut pública establia la seva creació des del 2011. El seu objectiu suposa "un pas decisiu" per abordar amb garanties les respostes en l'actual context de canvi climàtic i la seva afectació a la salut, així com a noves malalties emergents, segons el govern espanyol.

El procediment per triar la seu física de l'AESAP, que encara no està operativa, va arrencar el desembre passat amb la publicació al Butlletí Oficial de l'Estat (BOE) del corresponent acord del govern central, a proposta dels ministeris de Sanitat i de Política Territorial.

Segons aquest acord, les seus que es proposin han de reunir certs requisits, com ara disposar d'uns 4.000 m², tenir diverses sales de reunions i de videoconferències de diverses mides o un saló d'actes per a esdeveniments per a més de 300 persones, així com altres dependències.

També se sol·licita que la seu disposi de bones connexions de transport públic i es valorarà que la ciutat elegida compti amb una xarxa d'accés tant aèria i ferroviària com per carretera. Així mateix, es valorarà que l'amfitriona estigui a prop o tingui possibilitat de connexió amb aeroports internacionals, especialment amb destinacions com Estocolm, Ginebra, Brussel·les, Copenhaguen, Hèlsinki i Istanbul.

stats