Alba Cervera: "El superordinador consumeix tanta energia com l’AVE Madrid-Barcelona: la quàntica és més eficient"

Que Alba Cervera (Barcelona, 1991) decidís estudiar física té molt a veure amb Star Trek i Isaac Asimov. Al seu pare li agradava molt la ciència-ficció i li va inculcar aquesta passió. Cervera es delia per tot el que estigués relacionat amb l’espai i va decidir que volia ser astrofísica. Tanmateix, quan estudiava el grau de física a la Universitat de Barcelona va descobrir la informació quàntica i s’hi va bolcar de ple. I avui és una de les veus científiques més reconegudes en aquest àmbit.

Investigadora Ramón y Cajal del Barcelona Supercomputing Center - Centre Nacional de Supercomputació (BSC), coordina el projecte Quantum Spain, una iniciativa d’impuls de l’ecosistema de computació quàntica en l'àmbit estatal que té com a objectiu operar un ordinador quàntic al BSC-CNS. A més, enguany és una de les comissàries de la quarta edició de la Biennal Ciutat i Ciència, que tindrà lloc entre el 18 i el 23 de novembre, i que gira al voltant de la física quàntica.

Per què la Biennal té com a eix vertebrador la física quàntica?

— El 2025 estem celebrant l’Any Internacional de la Física i les Tecnologies Quàntiques, perquè fa 100 anys des que es van posar les bases d’aquesta teoria, que ens ha permès gairebé tota la tecnologia que tenim avui dia. La primera revolució va donar lloc als semiconductors, a l’electrònica, als làsers, a la ressonància magnètica. Ara acabem d’entrar a la segona revolució, que es basa en poder transformar i manipular la informació amb àtoms, o amb circuits quàntics.

Què permetrà?

— Per exemple, fer comunicacions més segures, fer computació quàntica, sensors quàntics ultraprecisos. L’ordinador quàntic amb què jo treballo tenia com a objectiu quan es va començar a desenvolupar entendre millor el món quàntic. Era ciència bàsica. Però, esclar, el món quàntic descriu la química, la ciència dels materials, la llum, la radiació. Si entenem molt bé la química, podrem fer fàrmacs millors. Si entenem molt bé la ciència de materials, podrem desenvolupar els materials del futur. I moltes altres coses que encara ara no podem ni imaginar. Els primers ordinadors normals es van construir per enviar la humanitat a la Lluna i en aquell moment ningú no pensava en cap altra aplicació. I ara, en canvi, en portem tots un a la butxaca. Durant la Biennal en parlarem, de la tecnologia que vindrà i de les seves aplicacions a la societat.

Però la quàntica espanta perquè no s’entén.

— Per això volem apropar-la a tothom i mostrar que és molt més quotidiana del que ens pensem, que no li hem de tenir por sinó mirar-la amb ulls de voler entendre com funciona el món i l’Univers.

A la Biennal, a més de temes més divulgatius sobre aquesta branca de la física, es tractaran temes com la importància de la sobirania tecnològica, el vessant geopolític de la quàntica i els seus riscos.

— Tota la ciència que acaba portant a tecnologia té un vessant polític i estratègic, i com a científics ho hem de tenir en compte i valorar les diferents finalitats amb què es podria fer servir el que hem desenvolupat. Per exemple, un ordinador quàntic prou sofisticat pot trencar tota la criptografia actual. Depèn de qui el faci o qui el tingui, pot ser un risc important. Per això és crucial que almenys un estigui en mans públiques, per poder vetllar pels interessos de la societat. I que estigui fet aquí.

I fet aquí.

— A Europa hem après la lliçó amb els xips, que en el seu moment es fabricaven a Europa, es van deixar de fer i ara som dependents 100% d’altres potències, com ara la Xina, i no depenem de nosaltres mateixos.

Ara ens tornem a posar al dia amb la indústria dels xips, amb projectes com PIXEurope.

— Sí, però portarà molts anys i inversions enormes de diners. Amb les tecnologies quàntiques encara hi som a temps. A Europa tenim molt de talent i moltes empreses emergents capaces de desenvolupar-les.

Catalunya pot ser líder a Europa en tecnologies quàntiques?

— Tenim totes les cartes per ser-ho. Comptem amb centres de recerca excel·lents, com el BSC, l’IFAE, l’ICFO i l’ICN2; iniciatives com la Vall de la Quàntica; molt de talent, i spinf-offs i start-ups molt potents, com Lux Quanta i Qilimanjaro Quantum Tech. L’ICFO és una de les institucions més potents a Europa i al món en quàntica. El BSC, amb 4.000 investigadors, és un dels millors centres de supercomputació i de recerca a Europa. I dins del BSC ara estem apostant molt fortament per la computació quàntica.

De fet, fa pocs mesos el BSC va posar en marxa el primer ordinador quàntic estatal fet amb tecnologia 100% Europea, Mare Nostrum Ona.

— A l’Estat hi ha altres ordinadors quàntics, com ara a Galícia, i se n’està instal·lant un altre al País Basc, però som els únics amb tecnologia exclusivament europea i amb una forta implicació del teixit empresarial del país. En realitat, són dos ordinadors quàntics: un emmarcat en el projecte Quantum Spain i un altre que és dels primers de la xarxa europea EuroHPC. Tots dos són una participació del superordinador MareNostrum que es dedica a quàntica. És un producte acabat, que podran utilitzar investigadors del BSC i que es controlarà des d’un portàtil.

L’informe Global Carbon Budget 2025, publicat pel consorci internacional Global Carbon Projecte, amb el català Pep Canadell al capdavant, alertava aquesta setmana que les emissions mundials de CO₂ no paren de créixer. Hi contribuirà l’ordinador quàntic?

— El superordinador consumeix tanta energia per hora com l’AVE Madrid-Barcelona. Una barbaritat! De fet, les màquines més avançades s’estan instal·lant al costat de centrals nuclears per tenir prou energia. No és sostenible, i és una obligació que busquem altres models de computació. En aquest sentit, la quàntica és una opció, perquè tal com està pensada no hauria de gastar tanta energia com la computació normal. Els odrdinadors quàntics són molt eficients, i tant si el xip és de 5 qbits com de 500, l’energia que gasta és pràcticament la mateixa, a diferència d’un ordinador tradicional, que com més potència té, més despesa. No vol dir que sigui una tecnologia verda ni que ens porti a l’eficiència energètica, però no provoca tantes emissions com la computació tradicional.

A la Biennal presenteu el manifest Women for Quantum.

— És el treball de científiques reputades en aquest àmbit que han analitzat la situació de les investigadores en l’àmbit de la quàntica i proposen un seguit de mesures més enllà de visibilitzar les dones en un congrés. Aquestes mesures són propostes concretes que poden adoptar els ens finançadors per assegurar-se que les científiques no es queden enrere i que tenen accés a les mateixes facilitats i recursos que els seus companys homes. És cert que el boom de la quàntica s’ha produït recentment i és, per tant, un camp encara molt jove. I per això a la comunitat científica hi ha més consciència: les dones que han liderat aquesta revolució han estat visibilitzades i són conegudes. El problema és que hi han arribat molt poques, i m’hi incloc. Som poques les que fem la carrera, menys encara les que fem el doctorat, i moltes menys les que decidim seguir en recerca. I òbviament, no és un problema del camp, sinó social.