"Hi ha una forta promesa de canvi i les superpotències mundials ja s’estan movent"

BarcelonaEl telèfon que ens desperta, el microones amb què escalfem la llet o la ressonància magnètica que ens fan a l'hospital. Des que ens llevem fins que anem a dormir, la física quàntica ens acompanya i ens condiciona. De fet, l'impacte d'aquesta disciplina –molt sovint envoltada de misticisme– també ha capgirat la manera com s'entén el món i la geopolítica. I el món de la cultura i les humanitats no és aliè a aquesta revolució, tal com vol demostrar la quarta edició de la Biennal Ciutat i Ciència, que se celebrarà entre els dies 18 i 23 de novembre de forma simultània a Barcelona i Madrid –coorganitzada pel Círculo de Bellas Artes. Aquest any hi haurà una programació especial amb motiu de la Fira Internacional del Llibre de Guadalajara, de la qual Barcelona és la ciutat convidada, entre el 29 de novembre i el 7 de desembre.

“La quàntica ens pot semblar massa complexa, però ens envolta a tot arreu i de vegades la gent no és conscient que ha permès la revolució tecnològica actual”, ha explicat Alba Cervera, investigadora sènior al grup quàntic del Barcelona Supercomputing Center-Centre Nacional de Supercomputació (BSC-CNS) i coordinadora del projecte Quantum Spain per reforçar l'ecosistema de computació quàntica al sud d'Europa. Ho ha dit com una de les comissàries de la Biennal durant l'acte de presentació d'aquest esdeveniment, que ha encapçalat el tinent d'alcaldia d'Economia, Habitatge, Hisenda i Turisme i responsable de l'àrea de Ciència, Jordi Valls, i el director del Círculo de Bellas Artes de Madrid, Valerio Rocco.

En total, es faran 130 activitats pensades per reflexionar i acostar a la ciutadania la revolució quàntica. Un altaveu que comptarà amb les veus de científics de renom internacional com el català Ignacio Cirac, l'italià Carlo Rovelli i la colombiana Alexandra Olaya-Castro, així com el divulgador científic australianocanadenc Chris Ferrie. L'epicentre de les activitats a la capital catalana serà la zona de la futura Ciutadella del Coneixement, un dels pols neuràlgics de la recerca i la innovació que concentrarà en els pròxims anys universitats i centres de recerca a la ciutat. El Born Museu d'Història de Barcelona acollirà el gran gruix de la programació, tot i que també hi haurà activitats al Campus de la Ciutadella de la Universitat Pompeu Fabra, a l'Hivernacle del Museu de Ciències Naturals i al Convent de Sant Agustí.

Idees "interessants i desafiadores"

En un acte conduït per la periodista especialitzada en ciència i salut de l'ARA, Cristina Sáez, el físic i escriptor Toni Pou, també comissari de la Biennal, ha desgranat els quatre pilars de la programació de l'edició. Primer, la revolució de les idees, en què s'aprofundirà en conceptes intrínsecs de la física quàntica –Què vol dir observar? Què és un estat físic? Què és la incertesa?– i que tenen un gran impacte científic però també cultural, com el cinema o la literatura. En segon lloc, el fet que la informació quàntica és poder, és a dir que qualsevol sistema físic conté una informació i, quan interactua amb un altre, hi ha un intercanvi, que va des de resultats més segurs, més ràpids o més potents. 

Pou també ha destacat la importància de reconèixer el paper d'observador, destructor i aprenent de l'humà, que en el seu afany per crear tecnologia ha hagut de “degradar” el planeta. Per observar a escala microscòpica, ha dit, cal alterar, i això inevitablement modifica un estat, tant d'un material específic com de l'organització social, econòmica i geopolítica del món. "La IA i la física quàntica tenen una forta promesa de canvi i les superpotències mundials ja s’estan movent. Els científics hem de tenir present què fem i quines repercussions pot tenir", ha afegit Cervera.

Finalment, el quart eix es basa en els límits del coneixement, en què es reflexionarà sobre les fronteres actuals: “Què passarà si fusionem la potència dels ordinadors quàntics i la intel·ligència artificial? I si comprenem els processos biològics sobre la consciència o la fotosíntesi? Tot això encara és un territori desconegut”, ha defensat Pou, que ha conclòs: "Les idees interessants i desafiadores interpel·len molt els creadors, i els humans som éssers molt narratius: entenem les coses per les històries". “Com es parla de la quàntica? Què és i què no és? Això és el que ens preocupava, perquè en els últims anys s'ha presentat com una qüestió mística i misteriosa, fascinant i estranya”, ha plantejat, al seu torn, Carlos Sabín, doctor en física per la Universitat Complutense de Madrid (UCM), investigador Ramón y Cajal i comissari a la programació de l'edició a Madrid.

Pont Barcelona-Madrid

Durant la presentació Valls ha remarcat la importància de divulgar la ciència en un moment en el qual hi ha sectors en auge que l'estan qüestionant. "Barcelona –i la seva àrea metropolitana– té unes institucions científiques de primera línia, com el Sincrotró Alba, el BSC o l'Institut de Ciències Fotòniques (ICFO), i la Biennal és una trobada consolidada que reforça el seu paper com a capital científica i cultural del sud d'Europa", ha defensat, fent especial èmfasi en el "pont" Barcelona-Madrid que basteix aquest esdeveniment. Per la seva banda, Rocco ha destacat que per al Círculo de Bellas Artes aquest projecte és estratègic: "Perquè reforça les connexions amb Barcelona i perquè insisteix en explorar els vincles entre art i ciència".

Tere Badia, directora del Hub d'Art, Ciència i Tecnologia (HacTe), ha valorat que la biennal és un espai “d'intersecció” de disciplines, que permet intentar aprofundir en preguntes encara obertes o generar-ne de noves a través de l'art: el dibuix, les conferències performatives, els vídeos i els pòdcasts, els assaigs fílmics, els fòrums, els concerts, les obres de teatre... “Les arts ajuden a comprendre qüestions invisibles, intangibles, molt humanes com la incertesa i la certesa. Connectar la ciència amb l'art és connectar amb la humanitat”, ha conclòs Elisa Garrido, també responsable de la programació a Madrid.