Domènec Fita: llibre biogràfic i ‘mapping’ a la façana de la catedral

GironaDomènec Fita (Girona, 1927) és un dels grans protagonistes artístics de les Fires de Sant Narcís, amb el permís de l’incombustible i nonagenari Paco Torres Monsó, que acaba d’estrenar nova exposició. A més del documentat llibre biogràfic que ha publicat Joan Domènech i Moner, Domènec Fita, l’home de l’art integral (Diputació de Girona), Fita està realitzant, amb el suport tècnic de l’equip de Bloom, el centre de creació avantguardista multimèdia del Parc Científic i Tecnològic de Girona, un mapping que el dia 31 d’octubre a partir de les vuit del vespre es projectarà a la façana de la catedral de Girona. La ciutat, que fa poc ha celebrat un festival internacional d’aquesta disciplina, busca consolidar-se com un referent en aquest àmbit.

El Tricentenari

El mapping de Domènec Fita porta per títol 300 anys - ESTEL-CAT, i se centrarà en el Tricentenari de Catalunya. La projecció comptarà amb una banda sonora creada per Quim Rabaseda, compositor i professor de l’Escola Superior de Música de Catalunya (Esmuc). En la biografia publicada fa poc, Fita apareix com un catalanista que ja a principis dels anys 70 escrivia en els seus dietaris que calia defensar la llengua i la cultura catalanes, i que, segons el seu biògraf, creia “amb bonhomia i sense extremismes” que “la riquesa d’Espanya es troba en la varietat dins la unitat, no en una uniformitat de tipus militar”.

Vida, pensament i filosofia

Daniel Giralt-Miracle assegura al pròleg de la biografia de l’artista gironí que Domènech i Moner “ha documentat com ningú altre havia fet abans detalls essencials de la vida de Fita, directament vinculats amb el seu pensament, amb la seva filosofia creativa i amb la seva evolució humana i artística”.

Que la biografia de Fita té uns punts àlgids que han marcat la seva vida i el seu temperament es fa palès des del primer capítol, en què es relata el “segon naixement” de l’artista. Mentre treballava en una pintura mural al sostre del baptisteri de l’església de Betlem de Barcelona, el 13 de desembre de 1953, va caure de la bastida i va quedar inconscient. No el van trobar fins l’endemà, estès a terra. S’havia fracturat la columna vertebral. Cap diari de l’època no va parlar d’aquest accident. Quan Fita va recuperar la consciència, passat Nadal, “es va trobar amb el pit i l’esquena enguixats i pesos i cordills penjant-li de les cames”. “La seva primera deducció va ser que havia tingut un accident de cotxe”, explica Domènech i Moner. Llavors, va lluitar per tornar-se a sentir persona. “D’ençà de la meva caiguda tinc consciència que visc de regal i m’he agafat les coses en un sentit de donar els meus talents, frenant la competència tan desenfrenada a què ens condueix la vida”.

El llibre de Domènech i Moner no oblida el vessant pedagògic de Fita, que va tenir un gran nombre d’alumnes que acabarien sent artistes. Repassa els seus estudis de belles arts a Barcelona, el seu pas pel Grup Flamma, l’etapa a l’Opus Dei, l’aproximació a Montserrat, la Galeria Expoart i la creació de la seva fundació.

A la Sagrada Família

Domènec Fita ha participat també en l’obra escultòrica de la Sagrada Família de Barcelona. És autor, entre d’altres, dels símbols dels quatre evangelistes als vitralls que trobem a les columnes que hi ha a prop de l’altar central. La seva àmplia trajectòria abasta la pintura, l’escultura, la ceràmica, els vitralls i les arts plàstiques en general.