Ballem, que el món s’acaba

BarcelonaJoan Colomo, Sara Fontán i Eduard Pou toquen Single ladies (put a ring on it) de Beyoncé, mentre Jordi Vilches i María García Vera ballen i criden al públic perquè balli. Darrere, imatges de la crisi financera disparades per Miguel Ángel Blanca. Sí, Beyoncé va publicar la cançó l’octubre del 2008, l’any de la caiguda de Lehman Brothers. Casualitat? El personatge que interpreta Vilches no ho creu. De fet, pensa que algunes coreografies poden provocar catàstrofes. Aquesta escena forma part de Festa de balls per salvar el món, l’espectacle guanyador del premi Puig Porret 2015 i que s’estrenarà el 14 de setembre al Mercat de Música Viva de Vic.

L’espectacle, obra del col·lectiu La Generació Feliç, combina música, text, ball i vídeo amb un objectiu primari. “El que ens interessa és que quan acabi la festa de balls la gent hagi compartit un moment d’alegria i de festa. I si després hi ha una segona o una tercera lectura, seran benvingudes, però el que ens interessa és que hi hagi una festa”, explica Miguel Ángel Blanca, cantant del grup Manos de Topo i director de pel·lícules com La extranjera (2015) i el documental Un lloc on caure mort (2014). La festa sembla garantida pel tarannà de les cançons que sonaran. Com diu Pou, bateria dels Za!, són “una vintena de hits associats a diferents esdeveniments històrics” i a coreografies concretes: de La Macarena, Lambada i La mayonesa a Gasolina, passant per Y.M.C.A. de Village People i la Conga de Gloria Estefan Miami Sound Machine. Munició per ballar sense complexos.

Blanca reconeix la inspiració rebuda per la Radiofórmula de Joan Colomo, concerts en què el músic de Sant Celoni posa en joc un amplíssim catàleg de cançons populars, d’aquelles que tothom és capaç de cantar i ballar encara que no les escolti mai voluntàriament. “Ens adonàvem que perdem la vergonya cantant i ballant allò de « sexo, Ibiza, Locomia »”, recorda Colomo. Aquest és l’esperit d’aquesta Festa de balls per salvar el món, o si més no és un dels propòsits d’un espectacle que també es podrà veure a l’Antic Teatre de Barcelona els dies 11, 12 i 13 de novembre.

Jordi Vilches i María García Vera porten el pes narratiu de la festa. Ell interpreta un conspiranoic capaç de veure en el ritme del reggaeton la causa del tsunami del sud-est asiàtic del 2004. Ella fa el paper d’una noia avorrida, cansada d’una vida sense estímuls. Tots dos coincideixen ballant i, com diu Blanca, comparteixen la necessitat de “ser protagonistes perquè la vida tingui sentit”. Vilches i García Vera tenen la feina més exigent de l’espectacle, perquè es passen ballant bona part del xou, que dura 75 minuts. “Com a actor -diu Vilches-, una de les coses que més em motiven és que podem arribar a un públic al qual no arribaríem normalment, perquè té un punt popular que m’agrada molt. També és interessant perquè mai serà igual. Es munta una festa que no pots controlar. Té aquesta màgia de no saber què passarà”. Pot passar que ningú balli, o tot el contrari. Però com que la idea és implicar-hi el públic, a Vic faran l’espectacle en una carpa sense butaques. Tanmateix, Vilches no descarta que “potser algun dia la gent estarà asseguda i disfrutarà igualment”.

Com assimilem la història?

¿I quines són les segones o terceres lectures a les quals es refereix Blanca? D’una banda, hi ha una reflexió sobre “com assimilem els canvis històrics”. “M’interessava reflexionar sobre la necessitat de ser protagonistes de totes les coses. Cada generació creu viure moments històrics transcendentals, però en realitat no passa res. Al final ningú és transcendental, les coses passen al nostre voltant i no hi podem fer res”, diu Blanca en un to més aviat fosc que contrasta amb la vitalitat de les cançons que sonen en l’espectacle. “Ens preguntem quina part de responsabilitat i de capacitat d’acció tenim -explica Pou-. Som una generació que provem moltes coses, però res ens acaba d’omplir i tampoc sentim que formem part de res del que està passant a la televisió”.

Una altra possible lectura es deriva de la naturalesa de les imatges que es projecten i de la relació dinàmica que s’estableix amb la música. “Tinc un referent molt clar, el britànic Adam Curtis, que fa remix audiovisual amb el material d’arxiu de la BBC -diu Blanca-. I un altre referent que és més personal, el VHS. Tenia una cinta a casa on ho gravàvem tot. La vaig recuperar un dia i la vaig veure sencera. Era com un remix involuntari de que coses que m’havien interessat”. Ara, de manera voluntària i carregada d’intenció, fa servir el remix audiovisual per pensar sobre com gestionem la sobreinformació provocant col·lisions entre imatges catastròfiques i coreografies hedonistes. Blanca vol “reflexionar sobre com ens han explicat la història i com l’assimilem”, però sobretot vol fer-nos ballar abans que el món s’acabi.

La feina col·lectiva d’una generació feliçment crítica

L’autor

Miguel Ángel Blanca (Sabadell, 1982) és l’autor i director de la Festa de balls per salvar el món, tot i que defensa que es tracta d’un projecte col·lectiu. Blanca és el cantant del grup Manos de Topo, i també participa en el projecte Medievo. Amb el col·lectiu La Generació Feliç treballa les possibilitats del remix audiovisual.

Els actors

Jordi Vilches i María García Vera actuen i ballen. Ell acredita una llarga trajectòria teatral des que va treballar a la Cia. General Elèctrica de Roger Bernat. També ha treballat en espectacles propis i en pel·lícules com Murieron por encima de sus posibilidades. Ella ha fet espectacles conjunts amb Juan Niranda, com ara el projecte escènic Werner o el azul de los orígenes, entre d’altres.

Els músics

Sara Fontán, Eduard Pou i Joan Colomo són els músics de la festa. Fontán ha col·laborat com a violinista amb Manos de Topo, Mishima i The New Raemon, entre d’altres. Pou, 50% dels Za!, comparteix amb Fontán i Paul Fuster el grup Big OK, i participa en un projecte d’improvisació conduïda de nom mutant. La Radiofórmula de Colomo ha inspirat aquesta Festa de balls per salvar el món.