Barcelona fa visibles els 1.706 executats al Camp de la Bota amb un parapet amb tots els seus noms

L'autor, Francesc Abad, presenta paral·lelament una exposició que es va gestar el 2004

El 10 de febrer del 1939 van començar els afusellaments davant el parapet del Camp de la Bota, un mur de formigó que s’endinsava al mar. Els condemnats, amb els peus enfonsats a l’aigua, queien sobre la sorra i els cossos eren traslladats a la fossa de Montjuïc. El mar va anar guanyant terreny i, amb les obres del Fòrum de les Cultures del 2004, qualsevol vestigi del parapet va desaparèixer sota les aigües del Port Esportiu. Es van intentar localitzar les restes amb un sondatge amb radar i una immersió submarina, però no s’hi va trobar res. Però a vegades la memòria és tossuda i, amb motiu de la commemoració dels 80 anys de l’ocupació franquista, el parapet tornarà a mirar el mar amb el nom dels 1.706 executats, segons la documentació extreta dels consells de guerra sumaríssims, entre el 1939 i el 1952.

L’obra de Francesc Abad vol ser un nou Espai Memorial que s’inaugurarà el 23 de febrer. A banda del mur, que farà 55 metres de llargada i 3 d’altura, i que tindrà algunes imatges històriques, hi haurà un faristol informatiu. Paral·lelament s’inaugurarà el 22 de febrer, al MUHBA, l’exposició El Camp de la Bota, del mateix Abad. El projecte de l’artista es va començar a gestar el 2004 i ha anat sumant el testimoni de familiars dels executats al Camp de la Bota dels 11 municipis on s’ha pogut veure. “Quan es van fer les obres del Fòrum el 2004 es va intentar obviar el que va ser el parapet -diu Abad-. Hi va haver un canvi urbanístic i fins i tot es va treure la placa que recordava els fets”. La placa es va restaurar, però Abad va engegar un treball que no va ser gaire ben acollit a la capital catalana: “No va ser possible fer l’exposició en cap lloc de Barcelona i la vaig haver de fer a Lleida i Girona”, assegura. En aquell moment Abad tenia sis testimonis orals, però actualment ja són 12.000 documents i una seixantena de vides que també són consultables a la seva web.

Barcelona no volia recordar

És una paradoxa, però aquell 2004 Abad va rebre el premi Ciutat de Barcelona a les arts plàstiques per una exposició que no havia trobat espai a la ciutat. El 2009 Abad va donar l’obra al Macba i, finalment, El Camp de la Bota es va poder veure a Barcelona. “La memòria del Camp de la Bota estava tan esborrada que, fins i tot, les senyalitzacions estaven equivocades”, diu el comissionat per la Memòria, Ricard Vinyes. “És un espai que s’ha anat banalitzant per la negligència de les institucions democràtiques”, assegura el tinent d’alcalde Gerardo Pisarello.

Abad ha fet visible la memòria de tots aquells que van patir la brutalitat del franquisme. Pere Ribot, vicari de Sant Adrià de Besòs el 1941, recordava les matinades d’aquells dies: “El meu despertador era quan a les set del matí afusellaven els condemnats. I pels trets de gràcia sabies quants havien mort cada dia”. A Montserrat Riera li van afusellar el pare quan ella tenia 4 anys. En guarda pocs records, però no oblida com un dia la mare va anar a la Model a portar un paquet al seu marit i li van dir que feia dos o tres dies que era mort. “Li van dir que si el volia veure anés a Montjuïc”. L’olor, recorda Riera, era insuportable, i mai van poder recuperar-ne el cos.