URBANISME

Cerdà, la càbala i l’Eixample

Un llibre d’història defensa la influència de la mística del judaisme en l’urbanisme de Barcelona

¿Ildefons Cerdà es va inspirar en la càbala quan va revolucionar l’urbanisme barceloní amb la construcció de l’Eixample? Pot semblar agosarat, però aquesta és la tesi que defensen, amb mapes i dibuixos, l’historiador i catedràtic de la Universitat de Barcelona Francesc Xavier Hernàndez Cardona i l’artista Mar H. Pongiluppi a La Barcelona de Cerdà. La càbala i la construcció de l’Eixample (Angle Editorial). Hernàndez i Pongiluppi estan convençuts que, quan Cerdà va projectar l’Eixample, entre el 1854 i el 1855, es va inspirar, fins i tot a l’hora de decidir la mida de les illes de cases, en la mística jueva. “És una hipòtesi, no ho podem demostrar perquè no hi ha documentació escrita, perquè ningú feia propaganda de seguir la càbala o de ser maçó”, diu Hernàndez Cardona.

“La càbala -explica l’hebraista Manuel Forcano- és la mística del judaisme que pretén descobrir els missatges ocults del text bíblic”. Segons la càbala, Déu va crear el món a partir de deu emanacions, com l’energia, la força i la saviesa. L’arbre de la vida seria el mapa d’aquestes deu esferes (o sefirot) i és, segons els autors, el que s’amaga darrere les quadrícules de l’Eixample.

Les illes i el salm 133

Segons la tesi de l’historiador i l’artista, Cerdà va articular l’arbre de la vida a partir de tres columnes (misericòrdia, severitat i, al centre, equilibri). L’enginyer va traçar la columna de la misericòrdia a partir de la travessera romana; la columna de la severitat la definien les construccions de la línia de la costa i el carrer central, i la columna de l’equilibri quedava al mig i definia el que seria el gran eix de la nova ciutat. Així doncs, la Universitat, per exemple, està ubicada al sefirot Daat (l’emanació del coneixement) i la Sagrada Família es troba just en el centre del camí de l’arbre de la vida que va de Tiferet (la bellesa) aJesed(la misericòrdia).

A les illes edificades de cases, Cerdà els va donar 113 metres de costat, 5 metres a les voravies i 10 metres als carrers. Tot plegat suma 1333 o 133,3. “Possiblement Cerdà va escollir el 133 en reconeixement al salm 133 de Càntic gradual de David. Aquest salm, que té tres versicles, 133,3, és utilitzat en la iniciació dels aprenents maçons. El salm es considera un càntic dels pelegrins que van sortir de Babilònia i van crear una nova vida urbana, en una nova Jerusalem”, diu Hernández.

L’historiador sempre s’ha sentit fascinat per l’urbanisme de l’Eixample: “Fa deu anys vaig començar a investigar. Creia que Cerdà havia aprofitat el cadastre romà, però no m’acabava d’encaixar. Després també vaig descartar l’estrella de cinc puntes massònica -Washington és una de les ciutats que dibuixa aquesta figura esotèrica-”, diu Hernàndez.

La càbala va arrelar a Catalunya a finals del segle XII. Aquesta mística del judaisme va néixer a Narbona i hi va haver una escola important a Girona i una altra a Barcelona: “La de Girona era més propagandística, a Barcelona, en canvi, tot es feia amb molt més secretisme, no s’escrivia res perquè no volien que quedés rastre de res”, diu Forcano. “Cerdà podia tenir coneixements sobre la Càbala però no ser cabalista. Per ser cabalista havies d’haver nascut en una família jueva, haver començat a estudiar la Bíblia als tres anys, tenir més de 40 anys i tenir fills, perquè ser pare és senyal de saviesa. A més, un mateix no podia decidir estudiar la Càbala, havia de venir un cabalista i oferir-t’ho”, detalla Forcano.

Sigui com sigui, Hernàndez i Pongiluppi apunten que quan Cerdà va idear l’Eixample ho va fer amb els sefirot com a punts neuràlgics de la ciutat. “Un segle i mig després de la seva construcció, l’Eixample de Barcelona encaixava, sense gaires problemes, tot i transformacions urbanes diverses, sumes d’infraestructures i l’impacte de la circulació dels automòbils amb motors d’explosió, uns artefactes que Cerdà no hauria pogut ni imaginar”, afegeix l’historiador.

“El llibre, però, és sobretot un homenatge a Cerdà, a qui no s’ha reconegut prou”, diu Hernàndez. “Cerdà va dibuixar una ciutat igualitària i va destrossar la idea de barris de primera i de segona, i de resultes d’això els grans propietaris i els especuladors van manifestar per Cerdà un odi explícit que es va perpetuar durant decennis”, destaca Hernàndez al pròleg del llibre.

Més continguts de