“Hi ha gent que troba la fe en Crist amb l’espectacle”

Barcelona“En Ted no és un Jesucrist qualsevol. Porta més temps com a Jesucrist a dalt de l’escenari que el mateix Crist sobre la terra”, bromeja el director artístic de Jesus Christ Superstar, Massimo Romeo Piparo. Neeley somriu i ràpidament fa números per demostrar que té raó. L’actor nord-americà, que encarna Jesucrist des de fa més de 40 anys, acumula més de 5.000 funcions arreu del món, a les quals, a partir d’avui, se n’hi sumen dotze més al Teatre Tívoli de Barcelona. L’òpera-rock de Tim Rice i Andrew Lloyd Weber, estrenada el 1971 a Broadway, es podrà veure a Catalunya per primera vegada en anglès sobretitulada en castellà.

“Soc molt afortunat de poder gaudir d’aquesta experiència des de fa tant de temps”, afirma Neeley, que va interpretar Jesucrist a la pel·lícula homònima del 1973 dirigida per Norman Jewison. L’actor, que també és bateria i compositor, assenyala que el pas del temps l’ha convertit en testimoni de l’evolució de l’espectacle, i que això el satisfà gratament. “Ha passat de ser un muntatge polèmic no gaire ben vist per les organitzacions religioses a ser una obra àmpliament acceptada per l’Església -diu l’intèrpret-. Fins i tot l’any 2000 la va venir a veure el papa Joan Pau II i ara el papa Francesc està esperant que tornem a Itàlia per assistir-hi”. Neeley també recorda la controvèrsia que va provocar l’obra en els seus inicis perquè explicava els últims set dies de Crist però no feia cap referència a la resurrecció. “Teníem protestes al carrer cada nit, just davant del teatre. Els manifestants ens acusaven de blasfemar Crist i jo els convidava a veure l’obra perquè m’expliquessin què no els agradava. Al final, tots aquells que protestaven es van convertir en els nostres màxims defensors”, subratlla Neeley, orgullós d’haver aconseguit aquest canvi de percepció del musical.

El pas de l’espectacle pel Tívoli forma part d’una gira internacional que va començar a Itàlia fa just quatre anys, l’abril del 2014, i que també ha passat pel West End de Londres. Neeley assegura que el muntatge té un fort impacte en el públic, ja sigui cristià o ateu. “Hi ha gent que troba la fe en Crist amb l’espectacle. Alguns capellans m’han explicat que ho són perquè, de petits, els seus pares els van posar la pel·lícula centenars de vegades”, afirma l’actor, que està convençut que aquest efecte es deu, en gran part, a la música. Neeley assenyala que “gent de totes les edats i d’arreu del món connecten amb les cançons d’Andrew Lloyd Webber” i posa èmfasi en el paper de les composicions. En aquest sentit, Piparo destaca que l’espectacle compta amb una banda en directe i no té diàlegs parlats, sinó que tots són cantats. A la banda sonora de l’espectacle, les parts simfòniques es barregen amb peces de blues, folk i sons electrònics.

Jesus Christ Superstar serà a Barcelona fins al 29 d’abril i després s’instal·larà al Teatro de la Luz Philips Gran Vía de Madrid del 2 al 13 de maig. Una vegada acabin les funcions a l’estat espanyol, la companyia té previst estar-se als Estats Units fins a l’agost, quan tornarà a Itàlia per formar part de la temporada teatral de tardor. “En quatre anys hem tingut més de 700.000 espectadors -assegura Piparo-. Esperem que, en el nostre pas per Espanya, aquesta xifra arribi fins al milió”.