ARTS ESCÈNIQUES

Lluís Homar dibuixa una Europa vista des dels ulls d’un refugiat

Guy Cassiers dirigeix ‘La neta del senyor Linh’ al Temporada Alta

Guy Cassiers no només coneix bé les vergonyes de la utopia europea, sinó que els últims anys s’ha dedicat a assenyalar-les des dels escenaris. En la seva última visita al festival Temporada Alta l’any passat, el director escènic flamenc posava el dit a la llaga de la crisi migratòria amb Grensgeval, i ara hi torna perquè la ferida no s’ha curat. Seguint la fórmula -recurrent en la seva trajectòria- d’adaptar al teatre un text literari, Cassiers s’ha fet seva una novel·la de Philippe Claudel que dona veu a la solitud i el desemparament amb què topen els refugiats. La neta del senyor Linh és un monòleg interpretat per Lluís Homar que s’estrena dijous al teatre El Canal de Salt dins el festival Temporada Alta i que, a partir del 13 de desembre, s’instal·larà al Teatre Lliure.

La història del senyor Linh pren la forma d’una paràbola i empeny el públic a fer servir la imaginació de la mateixa manera que ho fa el protagonista per sobreviure. L’home “arriba a un país europeu sense conèixer-ne la llengua” i es veu obligat a “obrir els sentits per superar una situació que no és gens ideal”, explica Cassiers, que ha volgut defugir el retrat d’una societat “on les coses són o blanques o negres”. L’entorn que acull el protagonista és amable i està disposat a ajudar-lo, si bé no se’n surt del tot. “Tothom li vol donar un cop de mà, però ell troba a faltar la proximitat, l’escalf i la intimitat”, assenyala el director. És per això que els europeus no tenen cara, a l’espectacle. “Les seves paraules es projecten en una pantalla, però el senyor Linh no les entén. Hi ha una gran distància entre ell i els altres”, diu Cassiers.

Només una persona, el senyor Bark, trenca amb la fredor que percep el protagonista. L’amistat construïda entre ells (tots dos interpretats per Homar) actua com una metàfora de les possibilitats d’acord entre països per fer front a un problema comú: el de la crisi migratòria. “El senyor Linh i el senyor Bark no parlen el mateix idioma, però la seva amistat sobreviu malgrat tot”, subratlla Cassiers. Precisament, la voluntat de diàleg entre identitats diferents transcendeix la dramatúrgia i converteix La neta del senyor Linh en un exemple d’entesa. L’espectacle s’ha elaborat en flamenc, francès, anglès i català, i cada versió l’ha fet un actor diferent. L’objectiu de Cassiers és que les quatre peces es representin conjuntament el 2020 a París. Cassiers també preveu que el muntatge es pugui veure en castellà, i està en converses per impulsar-lo a Alemanya i a Itàlia. Que cada país tingui la seva versió local és, segons el director, cabdal perquè el públic connecti amb el protagonista. “L’idioma és fonamental -argumenta Cassiers-. Té molta més força que el protagonista parli la llengua dels espectadors que no pas que vingui un actor flamenc a interpretar-lo amb sobretítols”. La mirada del senyor Linh retrata una Europa confusa davant un problema que li reclama solucions que, segons el director, passen per l’acció individual. “Hem de deixar de queixar-nos contínuament. Tots en som responsables”, afirma.

“Donar temps” a Jan Fabre

Cassiers també s’ha pronunciat sobre la polèmica que envolta el director belga Jan Fabre després que aquest fos acusat de vexacions i sexisme per part d’alguns dels seus treballadors. “Els mitjans de comunicació han jutjat abans que el jutge digui la seva”, diu Cassiers, que lamenta que s’hagi “demonitzat” la figura de Fabre. “No entro a discutir si les acusacions són veritat o no -afirma Cassiers-. Però cal donar temps per saber què ha passat”.

Més continguts de