ASSAIG

“Mai hem tingut democràcia”

Pedro Olalla reflexiona sobre el pas del temps i els reptes actuals a ‘De senectute politica’

L’hel·lenista, escriptor, cineasta i professor Pedro Olalla (Oviedo, 1966) coneix a fons la Grècia clàssica i actual. Fa 24 anys que viu a Atenes, ha fet de cronista d’una Grècia sacsejada per la crisi i castigada per les decisions de la Unió Europea, i s’ha endinsat en el seu passat amb llibres com ara Atlas mitológico de Grecia ( 2001), Arcadia feliz (2005) i Historia menor de Grecia (2012). En el seu últim llibre, De senectute politica. Carta sin respuesta a Cicerón (Acantilado, 2018) interpel·la el polític i pensador romà i obre molts interrogants sobre l’envelliment, la democràcia, les responsabilitats individuals i col·lectives o els negocis privats i els interessos comuns. “És potser el meu llibre més filosòfic -diu Olalla-, perquè hi ha moltes preguntes obertes”.

Olalla dialoga amb Ciceró com si fos un altre Àtic -l’editor i historiador amb qui el pensador romà tenia una gran amistat- i ataca els prejudicis sobre la vellesa, però també constata com de lluny ens trobem de l’ideal de la democràcia que van perseguir els grecs fa més de 2.000 anys. La democràcia aspirava a la màxima identificació entre els governants i els governats i creia que l’interès comú havia de ser definit i defensat pel conjunt de la societat. L’ ars politica servia per combatre l’egoisme. “No podem dir que hem perdut la democràcia, perquè voldria dir que en algun moment l’hem tingut i la realitat és que no ha sigut així -diu Olalla-, mai hem tingut democràcia".

El mal ús del populisme

L’hel·lenista argumenta que els discursos elaborats són molt necessaris, però que cada vegada són menys habituals, i alerta dels errors de semàntica, és a dir: buidar de contingut una paraula i utilitzar-la erròniament. “ Ciutadania o democràcia són conceptes que hem anat perdent, i és un risc perquè ens poden imposar, per exemple, el feixisme en nom de la democràcia”.

Una altra paraula que actualment es fa servir molt sovint i de manera perversa, segons Olalla, és populisme : “És molt preocupant com s’utilitza per insultar i desqualificar tot allò que no sigui mainstream ; és una de les perversitats més grans del discurs dels mitjans de comunicació -explica Olalla-. Vigileu amb els que parlen de populisme; s’ha de saber on són ara i on eren abans”. L’escriptor i cineasta recorda el cas de Walter Hallstein (Magúncia, 1901 - Stuttgart, 1982), que va ser el primer president de la Comunitat Europea (el 1958), un dels artífex del Tractat de Roma i el responsable de la visió federal d’Europa. Hallstein era professor de dret quan Hitler va ascendir al poder. “Va dotar Hitler de la base jurídica per poder envair Àustria i Txecoslovàquia”, diu Olalla.

Envellir dignament

A De senectute política,però, Olalla sobretot reflexiona per interpel·lar l’autor de Cató, el vell sobre el dret a envellir dignament i a la necessitat de canviar de percepció sobre què vol dir fer-se gran. La senectut no s’ha d’associar a decrepitud ni és una qüestió numèrica. Tampoc, defensa Olalla al llibre, els més grans formen un col·lectiu homogeni: “El lloc on has viscut i el moment que has viscut tenen més influència que l’edat -defensa l’escriptor-. En el pensament polític, condiciona més la cohort que l’edat”.

Vivim més, però la societat no està preparada per donar a la població una vellesa digne: “Envellir bé hauria de ser un projecte polític -explica l’escriptor-. Vull cridar l’atenció sobre el fet que estem al descobert davant molts desafiaments”. És complicat plantejar un envelliment digne quan la població i la societat tenen la percepció que ser vell vol dir convertir-se en algú improductiu que ha de viure de la subsidiarietat: “Es creu que la vellesa representa problemes perquè és una càrrega, però hi ha molts arguments que ho poden rebatre”, diu Olalla. Envellir no vol dir perdre la curiositat ni la capacitat d’aprendre ni l’erotisme.

Són molts els prejudicis que l’hel·lenista rebat al llibre i els reptes que assenyala i que els polítics no encaren: “La productivitat augmenta a un ritme galopant, però disminueixen les oportunitats d’accedir al món laboral. No s’hauria de confondre la gestió empresarial amb la gestió del poble ni s’haurien de seguir els models de l’economia especulativa. L’economia és una ciència humana que tracta amb persones i això ho estem perdent, es difuminen les fronteres entre l’economia com a ciència i la delinqüència com a pràctica”.

Isòcrates deia: “No hi ha democràcia més segura i més justa que aquella que confia els càrrecs als més capaços i atorga als ciutadans el control sobre ells”. Olalla diu que s’han de crear les vies per aconseguir la democràcia descrita per Isòcrates. Queda molt camí per recórrer.

Més continguts de