Maite Carranza, Premio Nacional de literatura juvenil
Maite Carranza guanya el Premio Nacional de literatura infantil i juvenil amb una novel·la que recorda casos com el de Natascha Kampusch. Paraules emmetzinades és un bestseller traduït a 6 idiomes.
BARCELONAMaite Carranza sabia que l'any passat havia quedat finalista del Premio Nacional per un únic vot, però no esperava ser al podi aquest 2011. "Feia anys que no li donaven a una dona, ni a una catalana!", exclamava l'escriptora barcelonina. En concret, feia 13 anys que no hi havia presència femenina i des del 1984, quan van premiar Ana María Matute, la guardonada no reunia les dues condicions.
El ministeri de Cultura va atorgar ahir el Premio Nacional de literatura infantil i juvenil a Carranza per Paraules emmetzinades. L'obra, publicada el 2010 gràcies al Premi Edebé, ja havia rebut altres reconeixements, com el Serra d'Or, però sobretot s'ha guanyat el beneplàcit del públic: ha venut 25.000 exemplars (xifra que la converteix en un bestseller) i s'ha traduït a sis llengües (francès, italià, holandès, rus, coreà i brasiler). Ahir Carranza va rebre una trucada del seu editor anunciant-li una setena edició amb una tirada de 10.000 exemplars. Això, sumat als 20.000 euros del premi, li donarà "més temps per escriure", assegurava a l'ARA.
Paraules emmetzinadesés una novel·la d'intriga que narra el drama d'una noia desapareguda quatre anys enrere i que ha estat reclosa en un zulo, víctima d'abusos. Una trucada fa pensar al seu entorn -la mare, una amiga, un policia- que podria no estar morta. La trama recorda els impactants casos de Natascha Kampusch i de Cristina Bergua, tot i que no literalment. L'autora va mesclar la documentació especialitzada i les entrevistes a inspectors, víctimes i terapeutes per teixir la història de Bàrbara Molina. "No perseguia una voluntat moralitzadora o de denúncia dels abusos, ni intentava solucionar un problema, sinó que volia indagar. A mi m'esgarrifaven aquests temes i volia entendre qui hi ha al darrere, per què ho fan. I m'anava adonant que és un tema silenciat, un tema tabú, secret, tractat hipòcritament. Sens dubte, material sensible", deia Carranza.
Pel tema i la trama, la novel·la és adient per a joves a partir de 16 anys. Tot i que va sortir -al mateix temps en el català original i en castellà, gallec i basc- com una novel·la juvenil, després del feedback dels lectors i els editors estrangers aquesta tardor han optat per tornar a treure-la al mercat com a crossover, per a un target més ampli, sense estar assignada a una col·lecció de joves i destinada a la difusió escolar. "He pogut parlar sense embuts sobretot del maltractament psicològic, però sense pèls i senyals", deia l'autora. Ha defugit l'escabrositat i la delectació de la violència que nota en algunes obres: "Jo he parlat del dolor de la víctima, les repercussions, els traumes, els records foscos...", resumia.
Fa tres anys que Maite Carranza es dedica exclusivament a engruixir la seva extensa obra, que ratlla la cinquantena de llibres. A finals dels 80 va començar a publicar per a infants i joves amb títols com Ostres tu, quin cacau (1986) i La nit dels arutams (1989). Als 90 es va passar al guió de televisió (Poblenou, Nissaga de poder), però entrat el nou mil·leni va tornar al llibre infantil i juvenil amb tot un boom, la trilogia fantàstica La Guerra de les Bruixes (2005-2007), traduïda a 25 llengües.