Mazoni uneix la política catalana i els sons tradicionals turcs a Manresa

L'actualitat protagonitza la 20a edició de la Fira Mediterrània

Mazoni cantava aquest divendres des de l'escenari d'El Sielu de Manresa: "Em para la Guàrdia Civil. Em fot cops de porra quan vaig a votar. Però m'és igual, ho tornaria a fer". La música que acompanyava la protesta venia de l'altra banda del Mediterrani, amb cinc artistes turcs que feien sonar el llaüt, el kanum (instrument de corda pinçada), el kaval (instrument de vent) i, també, la guitarra elèctrica i la veu. El públic xiulava, contra la Guàrdia Civil, esclar. Tot es combinava: l'actualitat política amb la música, Orient amb Occident, i els instruments de pop-rock amb els tradicionals en la 20a edició de la Fira Mediterrània de Manresa.

L'espectacle, un dels plats forts del segon dia del certamen i estrena del projecte Mazoni & Istanbul Street Ensemble, fusiona les cançons del grup català Mazoni amb els músics turcs provinents de dos projectes musicals també diferenciats: uns es dediquen al jazz-rock modern, els altres al folk. "Quan vaig enviar les meves cançons perquè les interpretessin a Istanbul, volia saber què els transmetia la música encara que no n'entenguessin la lletra i com la reinterpretaven amb els seus codis propis", explicava des de l'escenari el cantant de Mazoni, Jaume Pla. De l'experiment en va sortir el documental 'Navigam, per primer cop' i la gira d'aquest cap de setmana per Catalunya. "A Turquia és més habitual, però a Europa el públic no està acostumat a veure en un mateix escenari música popular i moderna. Per això és bonic que en gaudeixin", deia el guitarrista d'Istanbul Eulül Biger. "T'adones, a més, que compartim el so del Mediterrani", afegia el bateria, Aleix Bou.

Els músics, amb Catalunya
Igual que amb Mazoni, la situació política de Catalunya estava present en gran part dels escenaris d'una fira que reivindica la cultura popular i les músiques del món a través de la tradició mediterrània. El grup gallec Os d'Abaixo, format per cinc professors i constructors d'instruments de Santiago de Compostel·la, omplien la carpa d'Estrella Damm aquest divendres al vespre i es presentaven en gallec. A mig discurs el cantant va preguntar al públic: "M'enteneu si us parlo en gallec?" El 'sí' va ressonar per la carpa i el músic va contestar: "Que bé, a Espanya ens diuen que no!" El so de la gaita, la pandereta, l'acordió i les percussions tradicionals animaven el públic, que reinventava les danses gallegues.

La nit de divendres a dissabte, com moltes de les nits manresanes, s'acabava a la mítica sala de festes Stroika, en què els músics del conjunt Motivés, vinguts de Tolosa, ensenyaven un cartell en què hi deia "Visca Cataluña lliure". El públic va perdonar la 'ñ' quan van entonar la cançó que s'havien après per a l'ocasió: "Si tu l'estires fort per aquí i jo l'estiro fort per allà, segur que tomba, tomba, tomba, i ens podem alliberar". Després de 40 anys, 'L'estaca' de Lluís Llach ha tornat com l'indiscutible 'hit' de l'any.